RAC1 ha preparat una programació especial des de Madrid amb motiu del partit de final de la Copa del Rei.

Amb el suport d’Estrella Damm i La Caixa, divendres, 25 de maig, RAC1 també emetrà des de Madrid El món a RAC1 amb Jordi Basté i el Versió RAC1 amb Toni Clapés.

Tots els oients de RAC1 que siguin a Madrid podran assistir al vestíbul del CaixaForum Madrid (passeig del Prado, 36) i viure els programes en directe. L’accés serà lliure per a tothom que s’hi vulgui acostar.

Si ets a Madrid, divendres de 12 a 1 h, sintonitza’ns al 105.7 FM!
RAC1 AMB EL BARÇA!

A LA FINAL, TOTS SEREM 1!!!

Amb el suport de:

“Ni Esperanza Aguirre ni el TSJ de Madrid que autoritza una manifestació de la Falange a dues hores del partit impediran que es jugui una gran final entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao”, ha assegurat el vicepresident del Barça , Carles Vilarrubí. Pel que fa a la manifestació, el portaveu del PP català, Enric Millo, ha mostrat respecte per l’autorització però considera que “el criteri del Ministeri de l’Interior era el més encertat”.En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Carles Vilarrubí ha dit que:

- “Primer vaig tenir un moment de sorpresa. Però de seguida t’adones que són declaracions amb una derivada política. Se surt del sentit comú de responsabilitat de govern. Ha tingut una resposta política, inclús de dirigents del seu partit i del ministre de l’Interior”.

- “[S'ha de reclamar calma als aficionats] perquè el Barça juga els partits als estadis. No als despatxos, ni a les sales de premsa, ni als pàrquings, ni a a les televisions, ni als mitjans de comunicació. Juga a la gespa. Situem les coses en el seu punt. Les agressions són una cortina de fum davant d’una situació política concreta.

- “Jo entenc que s’han de llegir en clau política i no esportiva. El partit no es juga al carrer. Ni Esperanza Aguirre, ni el TSJM aconseguiran que el seny no s’imposi. No juguem amb laFalange, enfrontant la concepció d’Espanya i Catalunya, ni banderes, ni ultratges a ningú. La gent de la política, la judicatura i el futbol han d’aportar sentit comú. No ens trauran la il·lusió de guanyar un equip de la importància i de la història, com l’Athletic Club de Bilbao”.

- “És una irresponsabilitat. Aquí l’única gent assenyada ha estat la policia i el Ministeri de l’Interior. La demanda la fa un partit extraparlamentari, que la delegada del govern va autoritzar per divendres. Arran d’un informe negatiu del Ministeri, la delegada la va traslladar a dilluns. La Falange va recórrer i ha donat permís per fer la manifestació dues hores abans de la final. Anem a gaudir, i prou.”

- “El Barça anirà a l’enterrament de la dona de Florentino Pérez. Aprofito per fer-los arribar el condol.”

Enric Millo també ha dit que:

- “No n’hem de fer un gra massa, perquè si no el que fem és alimentar un discurs que alguns volen que alimentem entre tots.”

- “Per mi la situació és irracional, perquè la final de la Copa del Rei és un espectacle esportiu que no hauria d’estar barrejat amb la política.”

- “Alguns sectors independentistes volen fer-ne un altaveu, instigant la gent a la xiulada… Això també provoca reaccions en altres persones. S’alimenten els uns als altres, no hauria de passar.”

- “Espero i demano que hi hagi serenitat, sentit comú i seny i que no es barregin les coses i que l’afició pugui gaudir d’un bon partit.”

- “No s’ha d’aprofitar el partit per fer-ne banderes polítiques ni confrontacions entre les persones, que a hores d’ara és la darrera cosa que necessita el país, Catalunya i Espanya.”

- Sobre els partits polítics que van aparèixer en una foto en què reclamen seleccions esportives i neguen que atiessin cap xiulada: “Alguns van fer una crida a la xiulada. M’alegro que els partits polítics que apareixien a la fotografia se’n desmarquin, perquè estan demanant que això no passi.”

- “Em sorprèn que els partits polítics s’apuntin a aquests tipus de confrontacions.”

- Sobre el fet d’aprofitar la final de la Copa del Rei per reclamar seleccions esportives: “Com a aspiració és legítima, però hi ha un rerefons polític que acaba provocant reaccions d’altres sectors que pensen exactament el contrari i després tots ens acabem esquinçant les vestidures.”

- Sobre les paraules de Basagoiti en què deia que el partit s’havia de jugar on toca i no s’havia de deixar de fer: “Esclar que les comparteixo.”

- “Estic en contra de les xiulades. Sobretot estic en contra que des de les organitzacions polítiques s’insti la gent a fer xiulades al rei.”

- “Estic en contra que es faci una instigació formal que la gent xiuli el màxim representant de l’Estat espanyol, el representant de la corona, el rei. Això no és respectuós i atempta contra el que estableix la Constitució. Es una mostra d’incivisme i atia el foc de la violència.”

- “Com a partit [PP] no s’ha fet mai una instigació formal a xiular a ningú.”

- “Jo no trobo raonable barrejar política amb esport.”

- “Jo respecto que algú no se senti representat per determinada simbologia. Una altra cosa és que un no respecti les regles del joc democràtic i institucional. Són actituds diferents.”

- Sobre si les declaracions d’Aguirre són una cortina de fum? “No crec que tingui res a veure una cosa amb l’altra.”

- Sobre si les paraules d’Aguirre són un greu error: “Jo no comparteixo el criteri però tampoc estic gens d’acord amb el que ha motivat aquest enrenou.”

- “L’inici de tot aquest enrenou és que hi ha uns sectors determinats independentistes que volen fer servir d’altaveu la final de la Copa del Rei i això és polititzar-la.”

- Sobre la manifestació de la Falange el mateix dia de la final: “El criteri del Ministeri de l’Interior era el més encertat, de no permetre aquest tipus de manifestacions en aquest dia i en aquest lloc. És una llàstima que finalment el Tribunal Suprem hagi pres aquesta decisió. Respecto la sentència judicial, però això no vol dir que m’agradi.”

- “Tothom ha de poder expressar sempre els seus sentiments en llibertat però amb respecte als sentiments dels altres.”

- Sobre la presència de més de 1.500 policies a la final: “Em sembla que no és raonable. Però també és cert que les autoritats han de garantir la seguretat de totes les persones que vulguin assistir a l’esdeveniment.”

Després de les seves paraules a Tribuna Vanguardia afirmant que una Catalunya independent seria més pobra i petita, el líder del PSC, Pere Navarro, ha admès que “he rebut amenaces de mort al Twitter”. En una entrevista a El món a RAC1 ha afegit que “tinc respecte absolut per als independentistes, jo no ho sóc: jo aspiro que Catalunya lideri Espanya, però això no pot passar si contínuament estàs amenaçant que te’n vas. I sortir d’Espanya és sortir d’Europa”.En una entrevista a El món a RAC1, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha dit que:

- “Jo m’entenc amb tots els líders, però en la darrera reunió amb Artur Mas vaig veure voluntat d’entesa.”

- “El que vol CiU és una voluntat sincera d’arribar a acords, no només aquí sinó també amb Madrid.”

- “Arribar a un acord entre el PSC i CiU és una mica més a prop que en trobades anteriors.”

- “Estem parlant d’un pacte fiscal, o millora del sistema de finançament, dins de la LOFCA”.

- “Si la condició és sortir de la LOFCA, no en podrem ni parlar.”

- “El model fiscal basc i navarrès és un accident a Europa perquè és absolutament insostenible.”

- “Nosaltres proposem un consorci entre les agències tributàries catalana i espanyola. Presidida per la part catalana, amb vot de qualitat. Això que li estic dient és una revolució.”

- “Volem un sistema fiscal que sigui més just i ambiciós per a Catalunya però sostenible per a tot l’Estat. Un sistema que limiti la solidaritat, que estimuli les altres comunitats perquè no els sigui necessari ser receptors d’aquesta solidaritat.”

- “El mestre d’aconseguir una cistella d’ous sense fur va ser Jordi Pujol amb el peix al cove.”

- “Em sembla una barbaritat. Amb els problemes que té la gent, em sembla impresentable que aquesta senyora es preocupi per una final de futbol. El que hauria de fer és explicar el dèficit de la seva comunitat i solucionar els problemes dels seus ciutadans.”

Els polítics consultats telefònicament a El món a RAC1 han dit això:

Montse Surroca (CiU)

- “Estic perplexa. No he vist la portada d’El Mundo. Sé que es va dir allà. Es va llegir un manifest proseleccions catalana, basca i gallega. El que es va dir és al web de la plataforma. En cap moment es va parlar de fer xiulades. Es va dir només que fos una festa i que hi hagués seleccions pròpies. Aquesta portada d’El Mundo indueix a una cosa que no va existir.”

- “Quan hi ha tanta gent és difícil controlar. No hi ha una convocatòria formal a una possible xiulada. En l’acte d’ahir es va reformular una demanda molt viva en la societat catalana, gallega i basca. Lamento molt el tractament d’El Mundo, perquè s’està creant un clima de crispació que no hi té res a veure.”

Aitor Esteban (PNB)

- “Veient el rigor d’Esperanza Aguirre parlant de dèficit, ja podem pensar que això és un despropòsit i una ximpleria.”

- “A la gent no se la pot emmordassar. Podien haver previst un altre camp. Hi ha llibertat d’expressió. Hi ha coses que no els agradarà sentir.”

Alfred Bosch (ERC)

- “No he quedat perplex. No m’estranya gens. Aquestes jugades ens les fan constantment. En cap moment es va parlar de xiular. Volem jugar i que la nostra selecció estigui representada. La resta és cuina de la caverna mediàtica. Res de nou.”

- “Recomano a la senyora Aguirre que no tanqui estadis, sinó que obri els llibres de comptes de la Comunitat. No erigir-se en jutge ni en inquisidora reial.”

- “Esperanza Aguirre és una piròmana, que té problemes a casa, i que opta per cremar el món. No pot pontificar si xiular és delicte, ni que s’ha de tancar preventivament un estadi. Hi ha un circ mediàtic que juga un joc perillós que va a provocar confrontació que nosaltres no busquem, sinó rivalitat sana entre nacions, o entre clubs. No hi ha cap odi contra els espanyols.”

Xabier Mikel Errekondo (Amaiur)

- “Totalment estranyat. No s’entén.”

- “Mai es va parlar de xiulades. Els tres partits que hi érem buscàvem que es complís un desig, que són les seleccions pròpies a la mateixa altura de competició que Espanya. S’animava els seguidors catalans i bascos a reivindicar aquest dret i que portessin la ikurriña i la senyera.”

- “L’esport treu el que sents a dins. A València va passar el que va passar, així que alguns polítics haurien de fer alguna lectura.”

Joan Herrera (ICV)

- “Quina bogeria! Aquesta és la llibertat d’expressió del PP. [...] Deu ser una cortina de fum per eximir responsabilitats [com el rescat de Bankia o les dades falses del dèficit]. [...] El que hem de fer és deixar-la per inútil.”

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, s’ha mostrat contrària al dret de vaga que preveu la Llei orgànica d’educació, i que permet que els estudiants de 14 anys puguin fer vaga en una jornada com la d’aquest dimarts. “Entenc que difícilment pots fer vaga si no pots treballar”, ha raonat la consellera, que ha donat les culpes al Ministeri d’interferir en les competències i “crispar” els mestres catalans. La portaveu d’Ensenyament de CCOO, Montse Ros, creu que aquesta vaga només serà una “de moltes que vindran per defensar el sistema”.

En una entrevista a El món a RAC1, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que:

- “La LOE marca que el dret de vaga havia de ser paral·lel al dret del treball.”

- “No estem d’acord que els nens de 14 anys puguin fer vaga. [...] Entenc que difícilment pots fer vaga si no pots treballar.”

- “Aquesta és una normativa que enganya molt. Si els alumnes fan vaga, el professor no pot treballar; si no pot treballar, es crea un buit al centre. Jo no faré una guerra de xifres. També cal veure qui fa vaga.”

- “No estem hipotecant el sistema, ans al contrari. Ara que ja havíem fet els deures se’ns imposen unes mesures.”

- “Lamento molt que el govern central s’hagi posat a dictaminar unes mesures de caràcter estatal que afecten competències que són de la Generalitat.”

- “Les nostres mesures les apliquem en caràcter conjuntural i no estructural.”

- “Aquesta interferència de l’Estat és la que ha crispat la comunitat d’una manera que jo també entenc.”

- “Que el ministre vulgui traspassar la frontera de tornar a exercir la gestió del sistema educatiu és el que és preocupant.”

- “A Catalunya per cada grup de primària tenim un mestre i mig, i a secundària, dos i mig.”

- “La qualitat pedagògica que garanteix especialistes i tot tipus de professorat supera el mestre per grup. Evidentment. Aquesta és la ràtio qualitativa: el nombre de professors que hi ha per grup d’alumnes.”

- “[A Catalunya] Quan s’arribi a P3, a 28 es desdobla. Quedarà un grup de 14 i 14.”

- “La xifra real de la vaga és la que et permet o t’obliga a descomptar de la nòmina. Sempre hi ha una gran diferència entre la xifra que es diu per part sindical i la que té l’administració de descompte real.”

- “Una altra cosa és dir quants centres poden quedar afectats.”

- “A la universitat els alumnes poden no anar-hi. A primària els pares porten els fills a l’escola perquè saben que tenen els serveis mínims garantits.”

- “Vam defensar a la LOE que el dret de vaga havia de ser paral·lel al dret del treball.”

- “Si tu no pots treballar què vol dir que puguis fer vaga?”

- “Hi ha d’haver una responsabilitat quan prens una decisió. El professorat la té clara: perd un dia de sou.”

- “Estem davant d’una vaga estatal d’una gran magnitud. El que passa no havia passat. Les vagues sempre eren per demanar més, no per retallades.”

- “Una administració ha de ser rigorosa. Les mesures que són de compliment obligatori les administrem amb tot el seny que podem. Si no són de compliment obligatori, o bé no les apliquem o bé simplement queden reduïdes a una mínima mesura.”

- Sobre si Catalunya és la comunitat més malparada de totes: “Depèn de com s’ho miri. Nosaltres les hem anat fent esglaonadament.”

- “Nosaltres som conscients que demanem un sobreesforç al professorat, però avui en dia a tothom se li ha demanat.”

- Sobre si Catalunya sempre va a l’avantguarda: “Les mesures que havíem fet no havien afectat els llocs de treball del professorat. A Catalunya també hem de saber que en els darrers 8 anys s’havien aplicat unes mesures diferents de la resta de l’Estat.”

- “Aquí hi va haver un moment que ens vam pensar que podíem apujar el sou i abaixar les hores.”

- “L’oferta per als joves creix. És veritat que les condicions del professorat retornen al que havia estat. Que era la normativa general de tot l’Estat.”

- “La ràtio professor-grup a Catalunya és bona en relació amb tot l’Estat. I això jo crec que és el més important per a la qualitat.”

- “Les baixes han disminuït. L’absentisme està molt controlat i no és dels més alts, ni de bon tros.”

- “Si el Ministeri només té competències a Ceuta i Melilla, el coneixement que té de la gestió només li pot venir de Ceuta i Melilla.”

- “Nosaltres som els que hem de saber, d’acord amb el dèficit que hem d’afrontar i el deute que arrosseguem i que hem de respondre, quines són les mesures que hem d’aplicar.”

D’altra banda aquest dimarts hem parlat amb la portaveu d’Enseyament de CCOO, Montse Ros, que ha dit que:

- “A primera hora el seguiment està sent del 55%, i crec que al llarg de la jornada augmentarà.”

- “Hi ha més possibilitats de seguir la vaga a la secundària que a les escoles bressol, perquè els serveis mínims són més durs. Crec que moltes famílies no portaran els fills a l’escola, però els que ho facin tenen garantits els serveis mínims.”

- “L’objectiu de la vaga és alinear el front de lluita per l’educació. Sabem que haurem de sortir moltes vegades. Volem mostrar qui lidera l’educació perquè hi ha mesures estructurals que, si es posen en pràctica al mes de setembre, farem un pas enrere de 10 anys. No podem canviar les ràtios. Hi ha mesures que no són reversibles.”

- “Creiem que podem fer millor les coses amb els mateixos diners que teníem. Són reformes proeducatives: per a la cohesió i la cultura. El que es fa ara és terrible i no dóna cap protecció. El 50% de la població juvenil és a l’atur, i hi ha llista d’espera a tots els centres de formació d’adults. No hi ha places i el govern posa taxes. És una mala solució. També un de cada quatre nens està a la pobresa, i a sobre el govern apuja les beques.”

- “Les mesures que es prenen ara són estructurals, no conjunturals, i algunes mesures estructurals les frenarem. Per exemple les de les ràtios. Alguns ajuntaments implicats s’hi han mostrat en contra. Hem de frenar aquestes mesures on podem. Hi ha un segon objectiu. Aquesta no és l’última vaga. Sabem que haurem de sortir cada cop que calgui perquè creiem en l’educació.”

rep el Premi d’Honor dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona.

El periodista radiofònic Jordi Margarit i Sanmartí dirigeix i presenta La primera pedra a RAC1. Enguany ha celebrat el 12è aniversari al capdavant del programa despertador del cap de setmana a RAC1.

Des de l’any 2000, també és president de la Societat Cooperativa Ràdio Associació de Catalunya, entitat que promou els Premis Ràdio Associació de Catalunya.

El lliurament dels Premis de Comunicació Local se celebrarà el divendres 8 de juny al teatre Progrés de Martorell.

Jordi Margarit ha estat redactor dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio i col·laborador de la revista El temps, els diaris Avui i El Punt, Ràdio Juventut de Cartagena, Ràdio 4 i Radio España de Barcelona.

Durant la seva trajectòria professional ha dirigit i presentat els programes de Catalunya Ràdio: El pont de les formigues i Sal mediterrània, espai que en la seva primera edició, l’any 1994, va ser distingit amb el Premi de Ràdio a la Nit de Santa Llúcia, organitzada per Òmnium Cultural.

Ha presentat i realitzat també els programes Ja som avui i Ofici i benefici i ha estat guionista d’El periodista aficionat i Catalunya des de l’aire de TV3. Actualment també col·labora amb el diari digital Rubitv.cat.

En l’àmbit de la gestió, va ser cap de Gabinet de Direcció i coordinador territorial de Catalunya Ràdio i cap dels Serveis Informatius de Ràdio Marina – Cadena 13.

Abans va ser director de Ràdio Rubí i membre fundador de les Emissores Municipals de Catalunya (EMUC).

L’endemà del Consell de Política Fiscal i Financera que ha “aprovat” la majoria de comunitats autònomes pels plans d’estalvi que han presentat a Madrid, la Generalitat “no descarta” querellar-se amb l’Estat, precisament, pels impagaments. Ho ha dit en una entrevista a El món a RAC1 el portaveu, Francesc Homs, que tampoc nega que finalment s’hagin de convocar eleccions. Tot i així creu que la imatge d’unitat és més bona que dolenta i agraeix als funcionaris l’esforç.

En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Francesc Homs, ha dit que:

- “La dieta serà tan dura com fins ara. No hi ha res gratuït, i s’hi haurà de contribuir una mica més. Ho farem amb un criteri d’equitat, amb ajudes als més necessitats. Tindrem incomoditats i molèsties, situacions molt complicades. Però amb la confiança que hi ha unes línies vermelles que continuaran funcionant gràcies a la professionalitat dels servidors públics.”

- “És una fotografia que ens va bé a tots. L’alternativa l’estaríem lamentant. És un missatge que té més de positiu que de negatiu. No ens agrada ni estem contents amb el que passa. El compromís en l’esforç hi és. Amb moderació, sense eufòria, però amb les passes que cal fer, fent-se. A veure si surt bé.”

- “Quan hem hagut d’anar a cobrar factures i no et paguen et vénen ganes de tirar la tovallola. Fins ara se’ns negava el principi. Ara només se’ns diu que no se’ns paga. Jo crec que acabarà donant fruits. No hi ha alternatives, fora del pacte fiscal. Per feixuc que sigui, és així. El següent pas és que ens ho paguin. Això no és gaire. És poc èpic. Però és la pura realitat.”

- “El deute exigible vindria pel fons de competitivitat (1.450 milions d’euros), la disposició addicional tercera (759), les conseqüències de les decisions que prenen ells i no et compensen (milers de milions). Són coses que podrien reclamar per un principi de lleialtat institucional. L’altra cosa és el dèficit fiscal. Tot allò de més que aportem al conjunt de l’Estat i que no se’ns retorna, que és per sobre del 8%.”

- “Jo no descarto demandar l’Estat per la via judicial. Hem de tenir present que ells s’ho fan i ells s’ho cuinen. A l’Estat els hi portem sovint, però estem sotmesos a unes regles del joc que no són senzilles. Requereix solucions d’una altra orientació.”

- “A Andalusia han abaixat els sous als funcionaris i semblava impossible. Hi ha uns temps per fer el que no tenim més remei que fer, que és pagar les nòmines, i entenem que és la nostra obligació. Si al final d’això no ho hem pogut tirar endavant no descartem convocar eleccions, però amb tan poc marge, s’han de fer les coses i buscar el pacte fiscal.”

- “Quan una malaltia es fa llarga perds la paciència. Has de fer front i buscar una sortida alternativa els propers mesos, no anys. El grup de CiU a Europa ha empès els eurobons per posar el deute a un preu més barat del que actualment tenim.”

- “És una solidaritat obligada que ens permet no haver de retallar tant. Els funcionaris han de tenir la convicció que això serveix. Mantindrà la vigència el 2013 i el 2014 i veurem si es consolida o no.”

- “No és gens casual que surti al Financial Times. Mirem de quedar bé en nom de tots. Si tens l’oportunitat d’explicar la realitat al teu país, això fa confiança.”

]]> http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/la-generalitat-ja-es-planteja-demandar-lestat/feed/ 0 http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/felip-puig-ens-haurem-de-calcar-contra-els-incendis/ http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/felip-puig-ens-haurem-de-calcar-contra-els-incendis/#comments Thu, 17 May 2012 09:42:22 +0000 RAC1 http://rac1.org/?p=5887

La vegetació dels boscos està tan seca que l’incendi crema a Rasquera i el Perelló pot ser la punta de llança d’un estiu infernal. En una entrevista telefònica des del comandament del foc, el conseller d’Interior, Felip Puig, ha admès que “aquest estiu, ens haurem de calçar contra els incendis”. El foc de Rasquera encara no està controlat i per ara només es descarta que el causés una guspira elèctrica. L’alcalde, Bernat Pellissa, considera que “s’han comès errors” perquè un foc com el del 1995 es torni a repetir a la mateixa zona.

En una doble connexió amb el comendament del foc, a Rasquera, hem parlat amb Felip Puig i Bernat Pellissa:

El consell d’Interior ha dit que:

- “Hi ha més motius que ahir per ser optimista. Hi ha 300 hectàrees de bosc i la resta, fins a 3.000 hectàrees són matolls. Tota la plana cremada està extingida i ara queda controlar la situació a la serra del Cardó i de Boix. Aquest matí s’hi afegiran bombers i GRAF, i si el temps ens ho permet, els bombarders i avions de descàrrega. El front actiu encara no té control. El vent podria facilitar les tasques d’extinció.”

- “No recordo un incendi tan greu com aquest des que mano. L’any passat va ser bo, tot i que hi va haver dos incendis. Els tres primers incendis al març al Pirineu ja ens van fer pensar que aquest any serà molt complicat. És l’hivern més sec dels darrers 40 o 50 anys, i la vegetació està molt estressada. Haurem de mantenir la guàrdia molt alta. Una petita guspira ha tornat a cremar bona part del que al 1995 va arrassar 6.000 hectàrees.”

- “Les previsions amb què treballem (reunim cada setmana un gabinet de crisi per observar el perill d’incendi i la situació de la vegetació) ens indiquen que les condicions són molt desfavorables i aquest estiu ens haurem de calçar.”

- “De cara a les properes setmanes, reiterem la prohibició de fer qualsevol foc al camp. El bosc està sec i és un còctel explosiu.”

- “30 veïns del Perelló que havien estat desallotjats van tornar ahir a casa seva perquè van obrir la carretera.”

- “Només descartem la hipòtesi d’una línia elèctrica. Pot haver estat un accident fortuït, una imprudència, o una acció premeditada. No tenim cap indici.”

- “Tenim alguns bombers voluntaris, però no tots dels quals podríem disposar. Més gent hauria estat difícil perquè la serra té un accès difícil. Veurem si hi ha hagut algun problema de comunicació un cop es resolgui l’incendi.”

De la seva banda, l’alcalde de Rasquera ha explicat que:

- “Avui començarem a fer valoracions del foc. Però sembla que hi ha petites incidències en els terrenys, però cap casa s’ha cremat.”

- “La prioritat és controlar l’incendi. Ja parlarem de les causes. Haurem de tornar a començar perquè no ens passi el que va passar fa 17 anys. Hi ha coses que amb tota la bona intenció del món no s’han fet bé. El risc és continu. Fa 17 anys ens vam marcar l’objectiu que no tornés a passar. I no ha estat així. Hem de treballar perquè no es torni a repetir.”

- “Els terrenys on havia d’anar la plantació de marihuana no estan afectats, i no tenen res a veure.”

- “L’incendi va començar a l’obaga de Cos.”

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, ha posat una mica de bàlsam. Reconeix que la CE no està gaire d’acord amb les previsions de Paul Krugman, de qui ha dit que “ha de fer una portada cada setmana”. També ha descartat la pròxima intervenció de Catalunya, però creu que “hi ha d’haver diàleg amb l’Estat i les comunitats”. La clau és donar confiança a partir de la reforma bancària.

En una entrevista a El món a RAC1, Amadeu Altafaj ha dit que:

- “El senyor Krugman s’ha convertit en un premi Nobel mediàtic. Fer previsions com les de Krugman et garanteix un titular de portada, i ell en fa cada setmana. Hi ha molts premis Nobel que no estan d’acord amb ell, i la Comissió Europea tampoc.”

- “Hi ha tensions a la zona euro, i la situació a Grècia és preocupant. Però l’euro continua sent una moneda forta que ens ha protegit als països membres.”

- “No hi ha risc d’un corralito a Espanya. Està fent tot el que pot en tots els fronts de la crisi. I hi ha un consens polític força ampli que és el que no hi ha hagut a Grècia.”

- “És necessari sanejar els comptes públics perquè no hi ha cap creixement sostenible sense això, i recuperar la confiança porta temps, és una tasca feixuga.”

- “La incertesa a Espanya està vinculada al que passi al sector bancari. Si es reforça la iniciativa de netejar el sector bancari es pot fer molt per recuperar la confiança en l’economia espanyola.”

- “Es pot fer molt si s’esvaeixen els dubtes sobre els comptes de les comunitats autònomes. Les sorpreses desagradables com les del desembre passat [en què es va anunciar que el dèficit previst no serà del 6% sinó del 8%] són les que minen la confiança.”

- “Un país que té un 25% d’atur té un problema estructural a resoldre. I no es tracta de posar només pegats per continuar funcionant igual.”

- “Les comunitats autònomes no ho han fet tan malament, però han acusat de forma molt marcada la caiguda dels ingressos i de l’activitat econòmica. Hi pot haver fenòmens puntuals de mala gestió, però la causa fonamental és la caiguda de l’activitat econòmica.”

- “És lamentable que les desviacions dels comptes de les comunitats autònomes no se sàpiguen fins al desembre de l’any passat, perquè potser s’hauria pogut actuar per corregir els desequilibris.”

- “No crec que estiguem a prop de la intervenció [de Catalunya]. Des de la CE no intervenim en el diàleg entre l’Estat i les autonomies, però és important que això es faci de manera dialogada.”

- “Si hi ha un objectiu compartit de sanejar els comptes públics hi ha d’haver maneres d’assegurar-se que els que tenen la responsabilitat poden assumir-la i executar-la sense la intervenció de l’Estat.”

- Del pacte fiscal: “És clau entendre que estem tots en el mateix vaixell, i el que succeeix a Catalunya o Andalusia té un impacte sobre la confiança dels mercats amb l’economia espanyola, i hi ha d’haver una entesa.”

- “El que succeeix a Grècia té un impacte, fins i tot, a Catalunya. I el que passi té un impacte cert en els mercats.”

- “Grècia ha estat i continua sent l’epicentre de la crisi del deute europeu.”

- “A Grècia tenim un programa d’ajust pactat amb les institucions polítiques gregues i europees, i hauria d’aplicar-se perquè està basat, sobretot, en el creixement.”

- “Grècia està absolutament aïllada dels mercats, i no té opcions de tornar-hi en els propers 2 anys.”

- “No podem governar pels grecs. Ells han votat i els responsables polítics que han escollit haurien d’assumir la responsabilitat històrica i formar un govern per damunt de les seves diferències, per damunt de l’interès del país. Aquest és el veritable taló d’Aquil·les de Grècia.”

- “Des del maig del 2010 Europa ha fet tot el possible per ajudar Grècia de manera determinada. [...] Grècia és un pacient que està connectat a la sonda europea permanentment.”

- “Grècia és una democràcia sobirana i els líders polítics grecs han d’assumir aquesta responsabilitat, encara que això impliqui fer reformes doloroses.”

- “Grècia ha viscut per damunt dels seus mitjans durant una dècada. Tothom s’ha aprofitat d’aquest sistema i ara s’ha de reformar, o tornarem a la situació anterior.”

Les borses han obert amb pèrdues i la prima de risc ha superat la barrera dels 500 punts. Ho hem analitzat amb el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García-Montalvo, que ha carregat durament contra l’acció del govern espanyol i ha acusat els ministres De Guindos i Montoro d’”actuar com a piròmans”. Amb la Montse Martí hem actualitzat la informació de la Borsa de Barcelona.

- “No són bones notícies. Però cal deixar de mirar-ho a cada minut. Per sobre de 500 és molt mala notícia.”

- “Jo crec que el BCE no intervindrà. Hi ha sol·licituds que tornin a fer compres selectives de bons en casos puntuals com Grècia, Irlanda o Portugal. Grècia va sortir malament. És una solució a curt termini.”

- “Hi ha dos coses que han disparat la prima de risc: Grècia i la banca. Els ministres espanyols són bombers piròmans, perquè inicien un foc, però no saben com apagar-lo. Quan Luis de Gindos inicia la reforma bancària, posant en dubte que no hi hagi crèdits sans, quina idea dones? Quines solucions apuntes? Si els demanes un aprovisionament milionari, no esperis que tinguin crèdit per donar. Haurien d’haver donat solucions, no una reforma low cost, que posi pegats i no resol res. Al final acabarem pagant molt més perquè no hi haurà crèdit si els bancs només poden aprovisionar-se”.

- “Les conseqüències són nefastes. Paguem més impostos pel deute que emetem i els problemes de dèficit són més difícils. Comencen un cercle viciós que serà difícil de sostenir. Amb una prima a 300 punts, encara, però a 500 o a 600, no”.

- “Estem molt allunyats de Grècia. Les coses que diuen els premis Nobel són increïbles. En Krugman ha dit moltes altres coses que no s’han complert. No treguem les coses de polleguera. La desconfiança no és en els bancs, sinó en els gestors. Encara tremolo després de sentir què va dir en Montoro. No ho tenen clar. Les obvietats ja les sabem, però ells han de dir què fer davant d’aquests problemes”.