“Jo el que vaig voler fer és una memòria històrica. (…) De recordar que això havia passat no me’n penedeixo, perquè penso que és una realitat que s’ha de conèixer”.

“Potser és una insinuació errònia. Si és errònia em disculpo, perquè evidentment jo no tinc constatació que aquesta vegada s’hagués produït això. Si algun dia es descobrís que s’havia produït, doncs aleshores en podria parlar. Evidentment en aquest cas, no. Si ho vaig dir així és perquè a vegades, quan parles, dius coses que en aquell moment no estàs pensant prou bé”.

“Si d’això algú n’ha tret alguna insinuació, i sembla que el senyor Puig sí que l’ha tret, doncs me n’excuso i ja està”.

“He vist un dels vídeos. Allà es veien policies de paisà i no es veia que hi hagués una provocació. Per tant, jo no puc dir en cap moment que hagués vist que això s’havia produït. No puc dir que aquesta gent hagués fet un atac perquè certament del vídeo no se’n desprèn això”.

(Sobre els atacs violents de dimecres contra membres del Parlament) “Si a la sortida d’un partit del Barça resulta que hi ha quinze persones que fan una acció violenta, suspendran la Lliga per això? No, el que el Barça ha de mirar és de tenir les mesures pertinents perquè això no torni a passar. És exactament el mateix que deien ahir els indignats (…), que feien totes les recomanacions, fins i tot de cara a la manifestació de demà, perquè això no es produís”.

“Què hi poden haver hagut deu, quinze, vint esvolotadors? Quanta gent s’ha mogut a Catalunya al volant de les acampades aquest últim mes? Jo calculo, perquè els he visitat (…), unes trenta mil persones. Que 25, 30 persones estiguin en una posició i trenta mil estiguin en una altra vol dir l’u per mil i en qualsevol societat sempre hi ha un u per mil violent”.

“Jo sempre he condemnat tota mena de violència,  (…) sóc un no violent i a més he militat en la no-violència a casa nostra sempre”.

“Sí que és veritat que simpatitzo amb els acampats i que he anat a moltíssimes xerrades (…) però mai a la vida he assistit a cap de les seves assemblees, ni mai he tingut cap responsabilitat organitzativa, ni mai m’he ficat en la seva planificació d’actes”.

(Sobre el manifest de 15 intel·lectuals donant-li suport)  “Els ho agreixo molt a aquests companys. Són tots bons amics i persones que també volen una societat millor, que és el mateix que volen els acampats i que sembla que no és el que volen els pressupostos de la Generalitat d’aquest any”.

(Sobre l’artice de Carod-Rovira a Nació digital) : “Penso sincerament que s’ha equivocat del tot i a més li diria que es llegís una de les resolucions aprovades a la plaça Catalunya. Demanen exactament el dret de Catalunya a la seva autodeterminació”.

The kids are alright s’estrena avui als cinemes i té 4 nominacions als premis Oscar en diferents categories: la de millor pel·lícula, millor guió, així com també la de millor actriu protagonista (Annette Bening) i millor actor de repartiment (Mark Ruffalo).

‘The kids are all right’

Directora: Lisa Cholodenko.

Distribuïdors: EMON i VERTIGO FILMS.

Guionista: Lisa Cholodenko i Stuart Blumberg.

Actors principals: Annette Bening, Julianne Moore i Mark Ruffalo.

Nic (Annette Benning) i Jules (Julianne Moore) tenen dos fills, Joni (Mia Wasikowska) i Laser (Josh Hutcherson), que van néixer per inseminació artificial.

Joni està en plena adolescència, a punt de graduar-se de la secundària i passa pels típics problemes de la seva edat… l’alcohol i les ganes de ser popular. De totes maneres, si alguna cosa la preocupa a ella i el seu germà és conèixer el seu pare biològic, que va donar la seva esperma (Mark Ruffalo). Per atzar, el troben i l’integren al nucli familiar. Però en canvi, les seves mares no estan d’acord amb la incorporació, cosa que provocarà situacions d’allò més confuses.

L’última pel·lícula de Lisa Cholodenko, que s’estrenarà als cinemes divendres, 25 de febrer, ha estat recentment guardonada amb dos globus d’Or: Millor Pel·lícula de Comèdia i Millor Actriu de Comèdia (Annette Bening).