José María Mena, exfiscal en cap de Catalunya, ha parlat al Versió RAC1 sobre l’actuació de la justícia en l’operació Pretòria i el cas Millet, i ha dit:
- Sobre les declaracions de Jordi Pujol i Agustí Colomines, insinuant que hi podria haver conseqüències si parlessin: “Quan arriba l’hora d’estirar de la manta, ningú ho fa. I li diré més. El nivell d’omertà al món de la criminalitat sempre és el mateix. L’omertà funciona. Mai ningú estira de la manta. Els que diuen això estan advertint la resta: “Si parles tu, parlo jo.”
- Sobre l’actuació del jutge Garzón: “És un jutge que treballa. Hi ha dos nivells de jutges: els que porten afers i uns els surten bé i d’altres malament, i els que no porten afers. Li poso dos exemples: el del jutge Solaz, que no té mai problemes perquè té la taula neta, i el del jutge Garzón, que té la taula bruta si vostè vol, però la té plena”.
- Sobre la llibertat d’expressió dels jutges i les crítiques de Vidal i Sanahuja al jutge Solaz: “S’ha de reconèixer que de vegades la prudència només la demanen els que volen que la resta estiguin callats. S’ha de tenir la certesa que en algun moment s’ha de parlar, tot i que a la majoria, amb uns nivells de corporativisme preocupants, els agradaria que tothom estigués callat. (...) Els que manen sempre volen que la resta calli”.
- Sobre la decisió del jutge Solaz de deixar en llibertat sense fiança Millet i Montull: “Era possible que aquest senyor eludís la justícia i destruís proves. A mi m’hauria semblat raonable que el jutge li hagués atorgat la pena de presó”.
- Sobre el cas del 3%: “Si no va sortir res més va ser perquè els que avui disposen d’accés als papers, no en van donar absolutament cap”.