El papa ha fet un pas que pot servir d'exemple. Així ho creu l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, en una entrevista a El món a RAC1. Tot i així, considera que és fruit d'una reflexió personal i que no es pot extrapolar a tots els casos. L'arquebisbe creu que el gest de Benet XVI "rejoveneix" l'Església. Sobre la successió no ha donat pistes dels possibles relleus, però valora més "trobar la persona adequada" que no pas determinats perfils per continent.En una entrevista a El món a RAC1, el cardenal i arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, ha dit que:
- “El papa ha pres una decisió personal. Cadascú ha de prendre la seva decisió amb consciència. El papa va ser escollit fa 8 anys, i per la seva edat avançada i el seu estat de salut ha cregut que havia de renunciar.”
- “L'Església s'ha rejovenit amb la renúncia. És vella i nova. Fem coses inèdites i noves que responen als reptes del món, però també tenim coses antigues. Si la mirem des de tots els angles és com un diamant. La renúncia del papa demostra que és una persona coherent amb el seu pensament. És una decisió molt important per a l'Església.”
- “[Sobre les lluites internes al Vaticà] La imaginació humana és infinita, però estic convençut que l’actitud i el procedir de Benet XVI és diàfan. Al juliol, a Rio, hi havia la trobada de la joventut, i el papa sempre hi ha anat. Potser per coses com aquestes ha renunciat. No hi veig més coses.”
- “[L’escàndol Vatileaks i la lluita contra la pederàstia] Penso que han desgastat el papa. Prendre decisions enèrgiques amb tolerància zero desgasta, però ha fet un gran servei. La vida és com un ciri. Si està apagat no es gasta, però si està encès es va desgastant.”
- “La sorpresa d'ahir és majúscula. El nom del seu successor s'ha d'anar decidint, i amb l'ajut de l'Esperit Sant trobarem la millor decisió per a l'Església. No es pot perdre de vista que la base ha de ser l'anunci de l’evangeli de Jesucrist. Si es converteix el cor de les persones les coses, com la corrupció per exemple, es poden fer bé. Sense aquesta transformació la corrupció afectarà el món.”
- “La seva renúncia és un bon exemple. Però no es pot aplicar a tothom per mimetisme. Crec que el món el valora positivament.”
- “És el primer conclau on seré. Serà un esdeveniment eclesial. Hi ha una dimensió humana, i una d'espiritual que ens ajudarà a escollir la persona que, en consciència, i davant de Déu, consideres més adient. T'hi jugues la consciència. Hi ha tres sistemes, i el més normal és l'elecció. Amb la Capella Sixtina, amb el judici final, serà molt decisiu.”
- “Celestí i Gregori XII ja havien renunciat. No tot és igual. Depèn de la personalitat de cada papa, ell diu que ho havia reflexionat molt, i és una decisió molt important. El bisbe de Roma pot renunciar. Hi ha altres casos. Els bisbes renunciem als 75 anys, però el papa ens pot allargar el mandat. Cada persona és diferent. Hi ha persones que fins a la mort estan lucidíssimes.”
- “[Si el successor ha de ser d’algun continent] Els camins de Déu són inescrutables. Cal pensar en el moment històric concret, en el futur, en una Església que ha de servir al món, i a donar el missatge de Jesucrist. Jo penso que de quin continent prové no és el més important, sinó buscar la persona. L'important és trobar la persona més adequada.”
- “No he pensat si ha de ser jove o vell. Joan XXIII era un papa de transició i va fer un concili que no s’havia fet en els darrers 100 anys. L'important és la persona. Si és l’adequada, durarà els anys que Déu vulgui.”
- “[Sobre la possibilitat de succeir Ratzinger] És una responsabilitat tan gran que fins que no et caigui a sobre no hi penses. Som 120 cardenals. A més, pot ser-ho algú de fora. La veritat, ni hi he pensat”.