amb Jordi Basté

Escoltar

en directe a RAC1: El món a RAC1 amb Jordi Basté06:00 - 12:00

i després La competència

El blog de RAC1 Suscripció al feed RSS

http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/130207_Santiago_Vidal.mp3 Descarrega-te'l “Un polític ha de dimitir si el processen” 07/02/2013

130207_Sant_Vidal

El jutge de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal defensa que els polítics mantinguin el seu càrrec, tot i estar imputats. Vidal creu que “un càrrec públic ha de deixar-lo si un jutge el processa”. Una persona imputada no és culpable, i per tant no hauria de deixar el seu càrrec públic. La línia vermella hauria d’arribar en el moment en què es processa algú, “perquè llavors sí que hi ha evidències de delicte”, ha explicat el magistrat en una entrevista a El món a RAC1, en què ha repassat la resta de sumaris oberts per corrupció.Santiago Vidal, jutge de l’Audiència de Barcelona, ha dit en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “El món judicial és unànime: una persona imputada no és culpable, i per tant no hauria de deixar el seu càrrec públic. Un imputat ho és perquè algú ha presentat una denúncia contra ell: no és culpable, ni sospitós. Només hi ha un jutge que té indicis que el fet denunciat pot ser cert, i es posa a investigar. Si no, un jutge arxivaria la denúncia de pla. Cal canviar el concepte de ‘si et criden és que alguna cosa has fet’.”

- “La presumpció d’innocència no s’ha de manllevar, però un jutge ha de poder investigar. El problema és el temps. Hi hauria d’haver una llei de terminis per fixar un límit de com a màxim 6 mesos en un cas simple, o un any en una instrucció molt complexa, com el cas Urdangarin. La línia vermella hauria de ser quan es processa algú. Perquè en aquest cas sí que hi ha evidència de delicte.”

- “Les lleis actuals ja permeten fer procediments exprés. Però el procediment abreujat ara dura un any.”

- “No m’atreviria a dir que hi ha pressions directes dels partits polítics o dels poders executius. Però si un jutge porta un cas i necessita un reforç la resposta depèn del Ministeri de Justícia. I si aquella investigació no els interessa la resposta és que no hi ha pressupost. Si els interessa, et donen tots els mitjans.”

- “La llei diu que tothom és igual davant la llei, però no siguem hipòcrites: n’hi ha que són més iguals que els altres. Per tant, s’hauria de tractar de manera desigual els que no són iguals. Si un regidor fa una cosa en benefici del municipi i comet una irregularitat, no és igual que si el que fa és aprofitar el seu estatus i la informació privilegiada per posar la mà a la caixa. Els dos fets són delictius, però no són iguals.”

- “La justícia sempre es diu que és important per al partit que està a l’oposició. Quan canvien, canvia l’opinió. Espanya destina un 3% del seu PIB a la Justícia, i Alemanya ho fa en un 7%.”

- “Han de continuar existint els aforats. Els jutges també ho som. Si jo cometo un delicte també m’ha de jutjar el Suprem. No ha de ser un privilegi. Hi ha d’haver algú que vetlli perquè no hi hagi demandes espúries. A Garzón se li van posar 30 o 40 querelles. Si hagués estat una persona normal i corrent haurien impedit que seguís determinats sumaris.”

- “Jo vaig formar part del cas Turisme i el cas Treball. Teníem la sensació que els aforats com Enric Millo o Sánchez Llibre estaven utilitzant l’aforament per posar bastons a les rodes a la justícia.”

- “El pitjor [del cas Treball] és que quan podíem dictar sentència després d’haver perdut de 4 a 8 anys, el Consell de Ministres els va indultar. La cara de burros que ens va quedar era molt gran!”

- “Quina casualitat que indultessin una dona que havia gastat 400 € en queviures 15 dies després que indultessin un kamikaze que va matar un home. I quina casualitat que el fill del ministre de Justícia fos el seu advocat!”

- “A Madrid la justícia no hauria de ser diferent que a Barcelona.”

- “De forma legal només es pot punxar un telèfon si ho autoritza un jutge, que permet que es vulneri un dret fonamental. No puc dir ni que sí ni que no es facin escoltes sense permís judicial. Això passa a tot el món. El sistema Sytel fa incontrolable que això es pugui vetllar perquè no passi.”

- “Pel tipus de delictes que porten a l’Audiència Nacional les escoltes són habituals. Solen ser tràfic de persones o de drogues. Jo he autoritzat poquíssimes vegades que s’escolti un ciutadà normal.”

- “Hi ha detectius privats que poden fer escoltes il·legals.”

- “És molt difícil contextualitzar una conversa. La policia ho ha de gravar tot i un secretari judicial té l’obligació legal d’esborrar allò que no és rellevant per a la investigació.”

- “La filtració la pot fer el secretari, però vigilem, també algú altre.”

- “Quan un cas està sota secret de sumari és un delicte filtrar això. Si qui ho filtra és l’advocat, el fiscal, o un secretari. No té per què ser un jutge.”

- “La fiança del Palau de la Música era una fiança per eludir la presó, i la del Cas Nóos és per responsabilitat civil. Si no paguen, no aniran a la presó. Si no l’han consignada o no tenen liquiditat, o no la volen fer aflorar. Si es demostrés que a fora no n’hi ha, se sabia que hi havia comptes a Suïssa o Montecarlo, i tant fa si era d’un o d’un altre, i que són responsabilitat subsidiàries.”

- Un acusat pot fer una prova grafològica, però no són com les d’ADN. Són fiables en un 75 o 80%. Hi ha gent que simula molt bé. És bo que un jutge accepti estudiar el cos d’escriptura.”

- “Fiscalment no se’ls pot demanar responsabilitats si han passat 4 anys des de la comissió del delicte fiscal, ara bé, l’altra cosa és que els diners obtinguts vulguin regularitzar-se mitjançant amnisties.”

- “M’indigna que Rato hagi entrat a Telefónica, que era pública i ell la va privatitzar quan era ministre, estèticament això és molt lleig.”

  • Tags:
%s1 / %s2