Castells diu que està sorprès i una mica decebut, ja que el conveni que va signar amb el Palau de la Música per l’intercanvi d’un edifici de la Generalitat per un del Palau és “claríssim i transparent”.

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, també ha dit que:

- “És l’última cosa que em podria imaginar. Estic una mica sorprès.”

- “És una cosa que es va fer amb totes les de la llei perquè hi havia un interès ciutadà.”

- “Vam fer un conveni que té tot el sentit i que és molt habitual. I això és el que vaig fer, signar el conveni i prou, com faig sempre.”

- “Això està fet amb totes les garanties. Per descomptat, amb cap tracte de favor a ningú.”

- “Estem a disposició del jutge.”

- “Els senyors querellats i sospitosos d’haver fet una cosa mal feta són Millet i Montull.”

- “Evidentment que no hi ha cap pèrdua ni cap lesió per als interessos patrimonials de la Generalitat. Mai.”

- “El conveni preveu perfectament aquesta compensació dinerària. Està garantit. La Generalitat ha de rebre aquests diners.”

- “La directora general de Patrimoni em diu que això està fet amb totes les de la llei. Ja ho aclarirà ella amb tot detall el dilluns, que compareix al Parlament.”

- “Crec que tot és claríssim, transparent i els interessos de la Generalitat estan garantits.”

- “No recordo haver-ne parlat amb el senyor Millet.”

- “Estic totalment tranquil. Ara, una mica decebut, no sé si queda massa espai per a la indignació. S’està jugant amb coses que no s’hi hauria de jugar.”

- “Crec que sabrem donar les explicacions que calgui i estar a l’altura, que és el que ens demana la gent.”

- “Estic una mica empipat perquè tot contribueix a l’empastifada, i no és bona.”

- “La gent ha de tenir la tranquil·litat que les administracions actuen amb tota honestedat i transparència.”

- Sobre la petició de compareixença per part de CiU a la comissió del cas Millet: “Em sembla de mal estil voler donar lliçons d’ètica i voler empastifar amb coses que saben positivament que no hi ha res, de res, de res. Això em sembla fatal. Però empastifem, que alguna cosa queda.”

- “Tot és més clar que un vas d’aigua clara.”

- Sobre la ruptura de les negociacions per a la reforma laboral: “És una mala notícia, però no vol dir que no ho veiéssim venir, perquè tot era molt forçat i estava sota molta pressió. Ara el que passarà serà que se sotmetrà al debat partidista.”

- “És molt important que el que fem ara compti amb una gran solidesa i que projecti la imatge que Espanya està molt convençuda de les reformes que fa. Sinó, genera una gran sensació de fragilitat.”

Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura, ha dit avui dimecres, 23 de setembre, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- Sobre la web de Turisme de Catalunya on distingien entre català i valencià: “Em sembla una cosa estranya. No em sembla normal. O es tracta d’un error o no sé quina és l’explicació.”

- “A tots els efectes, català i valencià són la mateixa llengua.”

- “Sí [tinc la sensació que Fèlix Millet ha enganyat a tothom], o gairebé a tothom.”

- “Encara no sabem si [el frau] s’ha descobert del tot.”

- “És un engany d’una magnitud extraordinària.”

- “[Millet] fa un abús de la confiança i de la bona fe de la gent que l’envolta, durant molt temps i d’una forma escandalosa. Es tracta d’un engany colossal.”

- “És evident que això s’ha acabat detectant però hem de trobar la manera de blindar millor i oferir més garanties perquè una cosa d’aquestes no torni a passar.”

- Sobre els informes de dubtosa utilitat: “Em sembla que [...] era necessari fer aquesta auditoria per demostrar la voluntat de trasparència.”

- “Alguns d’aquests estudis -al voltant del 9%- no han tingut l’utilitat que calia ser exigible i que una part d’aquests estudis, amb els recursos de la Generalitat, es podrien haver fet dintre.”

- “Sí que és veritat que hi ha marge de millora.”

- “És un resultat que permet millorar.”

- “Que alguns [estudi] puguin fer-se internament és especialment interessant. [...] Hem d’intentar que aquesta dinàmica es faci a l’interior de l’administració.”

- Sobre l’encàrrec del Departament de Cultura a un dels implicats en el Cas Palau: “Aquest és un encàrrec que hi havia en marxa, que es va rebre el 2007, i es va remunerar tal com estava previst. I, en aquells moments, [...] el senyor Bergós no era subjecte a cap ombra de dubte i apareixia com un especialista. [...]Arran d’aquests dies i de la seva vinculació [...] en relació al Cas Palau, que hi plana l’ombra de dubte.”

- “Els patrocinadors volen continuar vinculats al Palau.”

Joan Manuel Sabanza, president de la Comissió Parlamentària de la Sindicatura de Comptes des del 1992 fins al 2003, ha dit avui dimarts, 22de setembre, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “No recordo [l'informe] perquè forma part d’un paquet de deu [informes] a la memòria de l’any 2002.”

- “La importància que es va donar en la comissió [...] va ser molt poca. [...] Només el grup socialista en va fer esment per dir que hi havia un crèdit que es pagava a un interès massa alt.”

- “L’ordre del dia era massa dens.”

- “[La Sindicatura de Comptes] elabora l’informe, l’envia als fiscalitzats perquè facin les seves consideracions [...] i un cop rebut i analitzat [...] s’envia al Parlament [...] i, a més, la Sindicatura n’envia uns exemplars [...] que van als grups parlamentaris.”

- “Es va despatxar en vuit o deu línies del diari de sessions. No va tenir cap tipus de repercussió ni importància.”

- “[El que s'ha generat ara arran de les declaracions del síndic major] ho trobo exagerat i [...] fora de lloc i no entenc la motivació. Si des de la mateixa Sindicatura no se li va donar un excessiu protagonisme ni des dels mateixos grups del Parlament, el síndic major deu saber quines són les seves motivacions.”

- “Cap dels grups [parlamentaris] va dir que no hi havia res que mereixés la pena dedicar-hi més temps.”

- “Hi pot haver motivacions polítiques, però se m’escapa. [...] No és bo per a la Sindicatura de Comptes, que és una institució respectada, [...] que se’n pugui fer un ús partidista, perquè va en contra de l’esperit que ha d’inspirar la mateixa Sindicatura, que és la imparcialitat i la dialèctica de la lluita política del dia a dia.”

Ignasi Guardans, director de l’Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals, ha dit avui divendres, 18 de setembre, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- Sobre la confessió de Fèlix Millet: “Em sembla, d’una banda, dramàtic i de l’altra, tranquil·litzador, perquè [...] al Palau no li passa res.”

- “[Des del ministeri de Cultura, donem] ple suport al Palau com a institució.”

- “[Amb] el Palau de la Música, més enllà de la vergonya col·lectiva que pot fer -i que, evidentment, fa, i jo sóc un dels primers que la té-, hem d’estar tranquils.”

- “Una de les coses que hi havia [al Palau] era el profund caos de governació que tenia. [...] Los unos por los otros, la casa sin barrer.”

- “Està en estudi [que el Ministeri de Cultura es personi com a damnificat en la causa] [...] i tinc entès que les coses van per aquí, però no sé si la decisió està formalment presa.”

- “D’astorament i de dolor, això seria el meu estat d’ànim [després de llegir la confessió de Millet].”

- “Per la part artística o creativa, al cinema espanyol no li passa res. [...] Estem entre les millors cinematografies d’Europa. [...] Sí que hi ha un problema estructural de la indústria del cinema [...] i d’accés al públic.”

- “Al cinema català hi ha coses fantàstiques. [...] Des del punt de vista de l’accés, no hi ha gaire recorregut a fer. I, en termes industrials, també hi ha un problema. [...] Hi ha gairebé tantes productores com pel·lícules [a l'any].”

- “És una llàstima que el cinema en català no es pugui veure en català a Madrid.”

- “Els SMS faran molt pel subtitulat. [...] Ajuden que el llenguatge dels subtítols sigui més senzill.”

- “Té tota la raó. [...] Hi ha una absoluta disfunció entre el cinema doblat al castellà i al català. [...] No es correspon el pes del català en la societat catalana i això s’ha de canviar.”

- “El català del doblatge ha de ser el català del carrer. [...] Hi ha molts catalans que no es troben còmodes amb el doblatge de les pel·lícules en català.”

- “No [estic d'acord amb el mètode francès de lluita contra la pirateria]. [...] Estem treballant en unes propostes concretes que, en cap cas, afectaran el consumidor final.”

- “Els que es pensin que fent pirateria, ho fan gratis [...] es fan trampes al solitari. [...] Estan donant diners a d’altres. [Si no s'ho creuen] és que són d’una ingenuïtat còsmica i s’han de treure el dit de la boca.”

- “Ningú pot tenir accés a una cosa que algú ha treballat sense pagar-la.”

- “A tot pirata que vegi pel·lícules per Internet, l’animo a, com a mínim, tenir un acte d’honradesa: quedar-se fins al final de la pel·lícula i veure els títols de crèdit. I, quan ho faci, [...] que multipliqui els noms pel salari mínim interprofessional i que se n’adoni del que ha costat fer això. [...] Tot això són quartos que el pirata intenta no pagar i està robant.”

- “Sí [continua com a militant de base de CDC]. [...] Jo li parlo de fets, els estats d’ànims són una altra qüestió. [...] No [penso a deixar de ser-ho].”

- “No em sento més aprofitat que fa un any. [...] Ara em sento molt satisfet.”

- Sobre la consulta d’Arenys de Munt: “No en sé gaire, no han arribat gaires coses on visc ara.”

- Sobre què votaria en una consulta per a l’autodeterminació: “Sóc al govern d’Espanya, no estic per altres tipus de decisions.”

- “No ho sé [com ho està fent CiU ara]. [...] Sóc un espectador en la política.”

Jordi Pina, advocat de Jordi Montull, ex director administratiu de la Fundació Orfeó-Palau de la Música, i portaveu de la defensa de Fèlix Millet, ex president de la Fundación, ha dit avui divendres, 18 de setembre, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “[Fèlix Millet està] anímicament tocat. [...] El fet de confessar aquest tipus de coses no és agradable per a ningú.”

- “Sí [la millor sortida és la no entrada a presó], perquè el codi penal ens ho permet.”

- “Els mecanismes de control del Palau eren els pitjors que he vist mai. [...] Suposo que [les auditories] no es feien amb tota la cura que s’havien de fer. És inexplicable.”

- Sobre els pagaments en negre a artistes: “En gairebé tots els casos no hi havia factura. [...] En l’escorcoll, la policia es va emportar algun fax en què es reclamava el pagament en B. [...] No sé de qui era. [...] Això és així, [...] fins i tot va ser objecte de comentaris de la policia.”

- “[El vicepresident que cobrava 10.000 euros al mes per buscar patrocinis] era el senyor Carreras Fisas. [...] Durant quatre mesos, va percebre la quantitat de 10.000 euros, IVA inclòs.”

- “No em consta [que Fèlix Millet hagi de dimitir com a vicepresident tercer de la Fundació del Barça].”

Joan Llinares, director general de la Fundació Palau de la Música, ha dit avui dijous, 17 de setembre, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “S’està referint a fets que ja s’havien descobert [...] en la investigació que estem fent des de finals del mes de juliol. [...] No ens aporta especialment cap novetat. Continuem els treballs d’auditoria.”

- “En les reunions dels òrgans de govern aquesta informació es va estar donant [...] i la majoria de les coses ja se sabien.”

- “Al Palau, [Fèlix Millet] no ha tornat res.”

- “[Fèlix Millet] hauria de dir el nom de la persona a la qual imputa aquest fet [cobrar 12.000 € al mes de comissions]. [...] Si ell n’acusa a un, hauria de dir quin. [...] Els treballs d’auditoria continuen i trigaran aproximadament un mes.”

- “Jo tampoc ho puc entendre [per què durant trenta anys Fèlix Millet s’ha embutxacat tants diners sense que ningú se n’adonés]. Jo hi sóc des del 30 de juliol i no ho puc entendre. El que veig és que hi havia una confiança cega en aquesta persona.”

- “Prefereixo que siguin ells [la Fiscalia] els que acabin determinant si el que ha fet [Millet] és un delicte de presó.”

- “És molt difícil que això s’hagi pogut estar ocultant als àmbits familiars, però això diuen ells.”

- “Anem a veure les quantitats que han estat apropiades o malversades, [...] i determinarem la seva procedència. Hi havia mecenes, patrocinadors i administracions que han aportat molts recursos.”

- “El Palau de la Música [...] continuarà per sobre de les persones i per sobre de les coses que s’hagin pogut fer.”

- “Això [que els artistes cobrin en negre] antigament devia ser així. [...] Avui en dia això ja no es fa.”