El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: -

i després
Patrocinador
El món a RAC1
  • “PDF Reader Premium” (iOS)

“PDF Reader Premium”. Continuen les ofertes importants a les botigues d’aplicacions i avui ens fixem en aquesta petita meravella que permet fer anotacions, escanejos, omplir formularis, afegir notes a fitxers i firmar documents.
Una infinitat d’opcions per accedir als nostres fitxers, modificar-los i tornar-los a guardar. Després els podem comprimir, guardar en molts serveis al núvol
“PDF Reader Premium”, avui és gratuïta i lidera les descàrregues a la botiga Apple. Per tant, només per a iOS.

PDF Reader Premium“PDF Reader Premium”. Continuen les ofertes importants a les botigues d’aplicacions i avui ens fixem en aquesta petita meravella que permet fer anotacions, escaneigs, omplir formularis, afegir notes a fitxers i firmar documents.

Una infinitat d’opcions per accedir als nostres fitxers, modificar-los i tornar-los a guardar. Després els podem comprimir, guardar en molts serveis al núvol

“PDF Reader Premium”, avui és gratuïta i lidera les descàrregues a la botiga Apple. Per tant, només per a iOS.

https://itunes.apple.com/es/app/pdf-reader-premium-anotacion/id325924458?mt=8

  • “S’han adonat que és més intel·ligent retirar el bloqueig que mantenir-lo”

141218_Cuba

Cristina Xalma, doctora en Economia Internacional i Desenvolupament experta en l’Amèrica Llatina i autora del llibre Cuba, ¿hacia dónde?, valora l’acord entre els Estats Units i Cuba per aixecar el bloqueig dels últims 53 anys. Xalma assegura que “s’han adonat que és més intel·ligent retirar-lo que mantenir-lo”, ja que les dues bandes en trauran beneficis econòmics.

Pablo Alboran

“Sóc més feliç amb la calma que amb la bogeria, però beneïda bogeria”. Pablo Alborán valora així la muntanya russa en què viu des de fa quatre anys. El fenomen va esclatar a Youtube, s’ha acabat convertint en l’artista més venedor a Espanya tres anys consecutius, i va camí del quart amb Terral, el seu nou disc. Amb Alborán parlem de la bogeria, del disc i escoltem en directe una de les peces: “Por fin”.

oj_oscar

Pere Cullell i Enrique Figueredo ens han parlat d’alguns personatges que van aconseguir fama, èxit i admiració al món de l’esport però que la seva vinculació amb la delinqüència ha acabat demostrant que potser no eren el millor exemple a seguir. Noms com O. J. Simpson, Oscar Pistorius o, fins i tot, Poli Díaz han centrat la secció d'aquest dijous.

El Jordi Beltran i el Guille Milkyway fan balanç de la collita musical de 2014 en diversos "tops 5": pop, soul, discos internacionals i catalans.

  • Els Castro renuncien al seu enemic-aliat

Joaquin Luna (1)Joaquín Luna, periodista de La Vanguardia

Washington i l’Havana han tancat la seva història de mig segle d’enemistat, tan antinatural entre dos països veïns i potser massa orgullosos. Els Estats Units van garantir la independència de Cuba destrossant la flota espanyola i van tutelar l’illa fins l’arribada de Fidel Castro al 1959, quan la desconfiança pròpia de la guerra freda va convertir el jove líder en un enemic perillós.

L’error de la CIA amb la invasió de badia de Cochinos o Playa Girón al 1961, a esquena del nouvingut president Kennedy, va ser un punt sense tornada: Cuba i els Estats Units es comprometien amb total lleialtat a ser enemics.

El règim dels Castro ha fet de l’enemic nord-americà la gran excusa per amagar tots els errors, repressions i ineficàcies econòmiques pròpies. Sense el gran enemic exterior, Fidel mai hauria pogut instaurar un règim comunista que va resistir l’enfonsament del seu patrocinador, Moscou, i és un anacronisme dins del continent americà. El fet de que el règim ja no necessiti un enemic poderós és un senyal que, com a l’Espanya del 75, el mateix sistema està disposat a iniciar una transició pactada.

  • Pressupostos i pòquer

Fidel MasrealFidel Masreal, periodista

En un país normal estaríem debatent sobre el contingut dels pressupostos. Quants diners es destinen a cultura, salut o a la renda mínima d’inserció, si és creïble preveure 2.200 milions d’ingressos de deutes de l’Estat. O no ho és gens, com admeten fins i tot veterans membres de Convergència. Però diuen que no estem en una situació normal. I Esquerra, tot i rebutjar de ple aquests comptes, avui evitarà tombar-los. Per responsabilitat, diuen.

ERC esta fent servir els pressupostos com a moneda de canvi en la negociació sobiranista. O ho intenta. Mas manté que les eleccions no es precipitaran si li tomben els comptes. Però, i si hi ha acord amb Esquerra per anar a les plebiscitàries? Assumiria prorrogar els comptes actuals i, per tant, deixar els funcionaris sense la segona paga extra?

En poques setmanes veurem si Esquerra manté el rebuig definitiu als pressupostos, o si Mas manté el pols o cedeix a eleccions amb llistes separades amb alguna contrapartida de Junqueras a canvi. Que podria ser donar suport, precisament, al pressupost que ara tant rebutja. Mentrestant, el debat més important de l’any al Parlament, va ser seguit per poc menys de la meitat dels diputats i també amb un interès mediàtic molt escàs.

  • No és el que sembla

Maiol RogerMaiol Roger, periodista

L’esperit nadalenc impregna els parlamentaris: Mas-Colell vol portar uns pressupostos plens d’il·lusió, però amb menys realitat que la declaració de renda de 2012 dels Pujol Ferrusola. L’oposició rep el conseller amb la més nadalenca de les tradicions catalanes: tustant-li fort l’esquena.

I els catalans, que a la carta demanem un país normal, de moment tenim uns pressupostos autonòmics en què la crisi existeix per retallar, però no per repartir, basats a confiar en Espanya i en unes privatitzacions que són un nyap a l’altura del fitxatge de Douglas. Vaja, que no ens donen ni carbó.

Ara, que tanta llumeta nadalenca no ens enterboleixi l’esperit: el que estan discutint Convergència i Esquerra no són els pressupostos, és el poder del procés. Si no, ja haurien cantat “fum, fum, fum”.

Sense procés, tindríem un Govern a punt de caure o amb còmoda majoria amb el PP. Amb procés, Esquerra ha acceptat pressupostos pitjors i Convergència ha validat pròrrogues més llargues. Així doncs, això no és el que sembla.

Amb aquest espectacle serà més difícil aconseguir els indecisos que vol Carme Forcadell. La presidenta de l’ANC els vol convèncer amb tant d’amor que si tens un amant el que has de fer és la típica xapa del procés de després de consumar adulteri. I si us enxampa la parella en plena convicció indecisa, feu com Esquerra i CiU, i digueu que esteu debatent els pressupostos. En el fons, res no és el que sembla.

  • “Launch Center Pro” (iOS)

“Launch Center Pro”. Una d’aquelles aplicacions necessàries per facilitar i agilitzar les accions que fem amb el mòbil.
Una trucada que fem repetidament a un dels contactes de l’agenda, escriure un missatge a una altra persona en concret, fer una foto i que automàticament es guardi a Dropbox o s’envii en un tweet… i així un llarg etcèterea. Tot predefinit amb aquesta app a què s’accedeix de manera ràpida. Ja ve amb accions preestablertes però també podem crear les nostres
“Launch Center Pro”, actualment a preu molt rebaixat. Fins el 26 de desembre la trobareu a un euro i per a iOS.

Launch Center Pro“Launch Center Pro”. Una d’aquelles aplicacions necessàries per facilitar i agilitzar les accions que fem amb el mòbil.

Una trucada que fem repetidament a un dels contactes de l’agenda, escriure un missatge a una altra persona en concret, fer una foto i que automàticament es guardi a Dropbox o s’envii en un tweet… i així un llarg etcèterea. Tot predefinit amb aquesta app a què s’accedeix de manera ràpida. Ja ve amb accions preestablertes però també podem crear les nostres

“Launch Center Pro”, actualment a preu molt rebaixat. Fins el 26 de desembre la trobareu a un euro i per a iOS.

https://itunes.apple.com/es/app/launch-center-pro/id532016360?mt=8

pujol

Foto: lavanguardia.com

  • Francesc-Marc Álvaro: “Pujol no està content de com ha acabat tot”

141217_Alvaro

Jordi Pujol, la seva dona i tres dels seus fills hauran de declarar davant de la jutgessa el 27 de gener. Francesc-Marc Álvaro, autor del llibre Ara sí que toca ha parlat de la imputació de l’expresident i ha fet un repàs de la trajectòria política. El llibre, publicat fa 10 anys, l’ha reeditat l’editorial Pòrtic però afegint tres capítols nous per recollir tot el que ha passat al voltant del cas Pujol.

  • Jaume Asens: “Millet no ha trepitjat mai cap comissaria”

141217_Kasa_Muntanya

Foto: ACN

Jaume Asens, advocat d’un dels detinguts en la batuda contra anarquistes d’ahir, critica l’abast de l’operació, perquè considera que té “un component polític d’escarni i d’investigació de moviments socials”. Denuncia que “es persegueix més a les persones per qui són, que no pel que han fet”. Asens també avisa que encara no sap de què acusen el seu client. Continuar llegint

%s1 / %s2

← Accedeix a l'arxiu de podcasts

El món a RAC1 al Segueix-nos

No es pot connectar amb Twitter