Jordi Basté, director d'El món a RAC1
“Adiós, madre patria!”, titula avui el diari La Nación d’Hondures. En un dia com avui recordo les crítiques d’El Mundo Deportivo, Joan Poquí a Luís Milla, una nit al Tu diràs. Milla és responsable d’una mala convocatòria i que l’equip espanyol no hagi fet ni un sol gol en dos partits contra el Japó i contra Hondures. Aquesta selecció ha demostrat que la força d’un treball en comú és sempre l’equip, no els noms. Els noms ajuden, l’equip és qui empenta. Massa noms, massa final, massa or i poc control. Espanya era favorita per penjar-se una medalla dels Jocs. La sensació després de la desfeta d’ahir és que només li venia a jugar la final a Neymar, sense passar per la penitència de la primera fase.
Cert, es va trobar amb un arbitratge lamentable, però és una excusa massa petita per la grandària del desastre. I deixa sobretot aquesta eliminació de la “Rojita” una immensa lliçó. No hi ha mai medalles garantides. La filosofia de l’olimpisme és que el més important és participar. Encertada o no la frase, l’objectiu final és la victòria. Guanyar sense participar és impossible. La “madre patria” se’n torna cap a casa sense ni tan sols haver passat per Londres. Magnífica metàfora, implacable lliçó!