http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1204%2010h%20(Divendres%2004-12-09)%20Series%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Cartoons per a adults 04/12/2009
Molta gent pensa que els Simpson i Padre de Familia són el summum de la incorrecció, però el Toni de la Torre ens ha parlat d’algunes sèries que les superen en irreverència i mala llet.
El Toni ens ha portat una notícia que molts esperàvem des de feia temps. La setena temporada de 24 ja és a les botigues. Ha sortit a la venda la 7 i Redemption per separat pero ja no cal esperar a que ho emeti Antena3!!
A part d’aquesta gran notícia ens ha dut alguns apunts sobre novetats a casa nostra. I és que la cinquena temporada de Bones s’estrena aquesta nit, a ¼ d’11 a Fox España. I a més, ho fa només tres mesos després de que s’estrenés als EEUU, no està gens malament. La cinquena temporada esta marcada per una aproximació, aquest cop sí, entre Brennan i Booth, que és el ganxo de la sèrie.
I al canal FDF podem veure Jericho. Des de dimarts s’emet la segona temporada que Tele5 ha estrenat al seu canal de TDT i que a més emet a dos quarts d’1 de la matinada. Probablement han triat aquest horari perquè ja als EEUU va ser un fracàs d’audiència. En tot cas, continua la lluita del petit poble de Kansas per entendre què està passant i quines són les conseqüències de l’explosió nuclear. I la sèrie tindrà un final tancat.
Però realment el tema del que ens volia parlar el Toni aquest divendres eren les sèries d’animació per a adults. I és que hi ha vida més enllà dels Simpson i Padre de Familia. Molta gent pensa que aquestes dues sèries són el summum de la incorrecció, però ja hi ha moltes sèries que les superen en irreverencia i mala llet. No les emet cap canal d’aquí però ho tenim força fàcil per veure-les perquè totes distribueixen els seus capítols gratuitament per Internet, de manera que només has d’entrar a la pàgina oficial de cadascuna o bé fer una cerca ràpida al YouTube per trobar desenes de capítols.
La primera es diu Harvey Birdman. És una sèrie que se’n riu i al mateix temps homenatja als personatges de Hannah Barbera. Te’n recordes d’Els Picapedra? L’Os Yogi? Scooby Doo? Doncs tots aquests personatges són els que apareixen a aquesta sèrie, però amb la diferència que s’han ficat en algun embolic amb la justícia. Perquè han estafat diners, perquè han conduït beguts, perquè han assassinat a algú… i el personatge central de la sèrie, en Harvey, és un advocat que els defensa al judici. Òbviament la sèrie resulta surrealista i, sobretot, xocant perquè fa servir la mateixa estètica que els dibuixos originals. Veure els personatges de la teva infantesa corromputs pel món adult no té preu.
La segona es diu The Critic. El títol ho diu tot. Es tracta d’un crític de cinema que té un programa a la televisió on cada setmana revisa pel.lícules clàssiques o estrenes de cartellera. A la seva manera és clar, perquè pot arribar a confondre Apocalypse Now amb un musical. El més divertit de la idea és que la sèrie mostra fragments d’aquestes pel.lícules tal i com les veu el crític, ridiculitzant i posant en situacions hilarants a actors com Al Pacino o Jack Nicholson. És una mica antiga, però encara cap televisió d’aquí no s’ha atrevit a comprar-la…
La següent sèrie es diu The Life and Times of Tim. És de l’HBO i ens explica la vida d’en Tim, un noi que treballa a l’oficina d’una gran empresa, d’aquestes on els treballadors es divideixen en cubicles, i que no té cap impuls per fer res. És apàtic, no li agrada parlar amb altres persones i a s’odia a si mateix. La sèrie recorda a les tires de Dilbert, o també aquella sèrie que TV3 va emetre fa uns anys que es deia Dr. Catz. Fa humor a partir de la vida a la oficina i agradarà als fans de The office o Larry David.
Una altra sèrie que ens ha destacat és Frisky Dingo. Aquesta és d’humor polític i és boníssima. També de Cartoon Network, és una sèrie que segueix la vida d’un jove multimilionari que té l’ambició d’arribar a ser President dels Estats Units i del seu assessor, que l’ajudarà a aconseguir-ho. A partir d’aquí la sèrie se’n riu de la política i de les campanyes d’imatge dels candidats i de vegades fa picades d’ullet a successos reals, com la guerra d’Iraq o l’afer Bill Clinton – Monika Lewinski. Una versió fosca de El Ala Oeste de la Casa Blanca.
La següent és potser de les més fortes que hi ha. S’hi pot trobar sexe explícit, drogues, alcohol… es diu Drawn Together, i no s’està de res a l’hora de trencar els esquemes dels espectadors. Està protagonitzada per un grup de personatges que conviu en una casa a l’estil de Gran Hermano que estan inspirats en personatges coneguts. Per exemple tenim el superheroi parodia de Superman que es passa el dia fumant marihuana, un altre és clavada a Betty Boop i la presenten com una neuròtica amb problemes d’auto-estima, i també tenim un personatge al estil princesa Disney que aparentment és molt conservadora i recatada però després resulta que té tentacles sota les faldilles i els fa servir per atrapar tants homes com pot. No és una sèrie gaire familiar, la veritat.
Archer, en canvi, és una parodia de James Bond i del món dels espies, amb la diferència que si el James Bond de veritat és un trencacors, el d’Archer és un nen amb cos d’home que encara està enganxat a les faldilles de la mama. Però això no li impedeix creure’s que és el millor ésser humà de la capa de la Terra. La seva auto-confiança acaba fent-lo terriblement patètic. De moment només s’ha estrenat el pilot.
Una altra sèrie d’Adult Swin la trobem a Metalocalypse. Aquesta gira entorn els membres d’un grup de música que té el típic comportament passat de voltes de les grans bandes de rock. Destrossen hotels, es fiquen en baralles… la sèrie mostra tots els seus actes de vandalisme, que són aplaudits pel seu públic però que el seu manager intenta aturar per evitar que els facin fora de discogràfica…
I acabem amb una sèrie de producció catalana. Arròs covat és una sèrie de l’ilustrador Juanjo Sáez i s’està convertint en tot un fenòmen a casa nostra. Explica la història d’en Xavi, un noi que ja passa la trentena i que veu com continua tenint la mateixa vida de quan en tenia vint. No troba la noia de la seva vida, no millora amb la feina… i té la sensació que li està passant l’arròs. La sèrie té un estil molt minimalista i un sentit de l’humor surrealista que apel.la a la identificació amb l’espectador. També s’emet al 33, dimarts a ¼ de 12.
I ara atenció, perquè al videojoc que ens ha recomanat aquesta setmana el Toni no hi ha cotxes, ni armes, ni fontaners amb bigoti. Com el seu nom indica, Cooking Mama 3 és un videojoc de cuina!! Has de preparar ingredients i cuinar els plats. Hi ha desenes de receptes i consells per menjar sà. Amb aquest videojoc ningú aprendrà a cuinar , però és una bona idea per fomentar una dieta equilibrada.A més, és molt divertit ja que aconsegueix posar-te molt nerviós gràcies al seu cronòmetre. És per DS, però també n’hi ha un per Wii.
