El blog d'El món Suscripció al feed RSS

• 

  ramonp el 22 de setembre de 2011

  La seguretat al metro ja siguin mossos, G.U. o V.V.J.J. es perfer bonic ja que no poden fer res si no hi ha infracció, a la linea 4 (la groga) els carteristes s’han traslladat de la zona del centre ( passeig de gracia/ Barceloneta) a la zona de platges (Bogatell Fòrum) on la policia no fa acte de presencia.
  En les festes populars, Sant Joan per posar el cas la policia fa fora de les platges a tothom alhora creant conflictes al transport públic al no poder absorbir tot el personal de cop, hi ha la possibilitat de que no els desallotgin tots alhora?

• 

  fransina el 22 de setembre de 2011

  El meu marit té 54 anys i Parkinson des de + de 10. El dia 9 es va trencar l’humer del braç dret. Vm anar a St. Pau despres de 4 hores el van enviar a Vall d’Hebron. El dia 12 vam tornar anar a Vall d’hebron amb ambulancia (anada i tornada) ja que a ell estava molt discapacitat per caminar. Ahir a les 0:30 vaig demanar una ambulancia per tornar a Vall d’hebron ja què tenia molts dolors. Com estava molt incapacitat va costa molt baixar-lo. El va visitar el metge, i un cop donat d’alta ens diuen que per tornar a casa anem Amb el tren de San fernando, problema nostre ja què la consulta era mínima. Vam haver de demanar un taxi i pujar a casa, un tercer pis a una persona amb poca movilitat i a mes amb un braç enguixat ( 4 kg) sense ascensor va ser per a mi i per ell una Odisea. Les retallades són això. Ah i a Vall d’Hebron ahir a la 1:00 no hi havia ningú.

• 

  jordiferrerbofill el 22 de setembre de 2011

  En primer lugar, quiero pedir disculpas por no expresarme en catalán, hace 50 años estaba prohibida su enseñanza,… ahora que lo pienso … como ahora.
  Situación: 10 H. de la mañana dentro del coche circulando por Manuel Girona. Suena el móvil, descuelgo y después de cuatro años funcionando perfectamente el manos libres deja de hacerlo, yo oigo pero no me oyen. Repiten la llamada me doy cuenta del problema y descuelgo sin manos libres, “Jordi (mi hijo) el manos libres no funciona, envíame por correo el número de teléfono X, hasta luego”. 10 H y 5 minutos, coche de la Guardia Urbana, paramos a la derecha, por cierto, en medio de la calle entorpeciendo la circulación y casi sobre una parada de autobús, “Buenos días le hemos parado porqué estaba Vd. hablando por el móvil” Permiso de Circulación, Ficha Técnica, Permiso de Conducir y DNI. Mi experiencia me dice que no hace falta que de muchas explicaciones, la suerte está echada. 200 € y 3 puntos.
  Me duelen más los 3 puntos que el dinero. Dinero no he tenido nunca ni lo tendré y menos ahora con 14 meses en el paro.
  Quiero darle las gracias a la Guardia Urbana primero por el esfuerzo en hablarme en catalán, segundo por preocuparse de mi seguridad y la de los demás, por su interés en entender o comprender la situación y por castigarme por haber sido un mal ciudadano, haber si así aprendo.
  Mi nombre es Jordi Ferrer Bofill DNI 37732925, lo digo porqué si hay alguna otra cosa que pueda hacer por Vdes. solo tienen que notificármelo y aprovecho el viaje al banco para pagar la denuncia ( 50 % de descuento por no patalear y pagar antes ).
  Me siento engañado, decepcionado, humillado, vencido, me niego a seguir perteneciendo a esta mentira, no cuenten Vdes. conmigo para esto, no se preocupen, no vayan Vdes. ya voy yo ha hacer puñetas.

• 

  xbarcelon el 09 de gener de 2012

  El 21 de desembre Letsbonus publica una oferta d’un 38% de descompte en un iPad 2 (wifi + 3G) per 499€ (valorar en 799€). Avui 9 de gener, Letsbonus ha enviat un email als compradors (entre els quals m’incloc) (l’oferta era per a 1500 iPads) cancel·lant la sol·licitud i retornant l’import (a mi encara no m’ho retornar i tinc el problema afegit que vaig fer la compra amb una tarjeta que fa pocs dies he donar de baixa) ja que el proveidor no ha pogut complir les dates.
  És a dir, el dia 21 de desembre 1500 persones ingresen 499 euros a Letbonus (uns 750.000 euros en total) que avui, dia 9 de gener diuen que comencen a tornar. És un joc rodó, ja que durant 20 dies els hem finançat amb un crèdit a interès 0 i a més han pogut finalitzar 2011 amb més ganàncies (fa una mica de pudor tot plegat).
  Com a compensació al problema ens informen que tenim dret a 50 euros en crèdits LetsBonus i que només es poden gastar de 5 en 5 euros i caduquen en un mes. En el meu cas, els reis Mags d’Orient em van portar, a més a més del “Val per un Ipad2″ un teclat Logitech per Ipad2 (99 euros) i una funda Smart cover (valorada en 39 euros), és a dir 138 euros llençats a les emcombraries.

  Podeu trobar més informació i comentaris dels afectats a : http://www.facebook.com/notes/letsbonus-españa/condiciones-entrega-ipad2/266

  Desitjo la vostra intervenció al respecte ja que considero que és una llàstima jugar amb les il·lusions de tantíssima gent i a més no fa cap pròfit al llençament de les noves tecnologies de compra per internet.

• 

  abelr el 16 de febrer de 2012

  Primer que res he dir que ni soc empresari, ni assalariat; soc un dels pocs autònoms de la construcció que queden, encara que cada cop costa més poder tirar endavant.
  Dit això, us contaré una cas que en porta més de lligats, i que he anat sabent al viure-ho d´aprop, i que parla sobre l´ICS (Institut Català de la Salut) en general, i de l´Hospital Verge de la Cinta, a Tortosa, en particular
  Ni 45 anys, ni 30, ni 20, ni cap; si estàs treballant com estatutari, que no es el mateix que funcionari, tot i que es sol confondre; i tens una plaça de interinatge que no estigue ocupada, ara per ara; si els “jefes” consideren que aquest lloc es pot amortitzar, portes els anys que portes en el mateix contracte, et fan fora sense cap indemmització.
  En reforma laboral o no, dins de l´ICS, existeix un total amiguisme a l´hora de decidir qui treballa i qui no, i no es segueix en molts de casos un criteri de vàlua professional.
  Les “infermeres sagrades”, amb molts anys d´antiguitat i per suposat en plaça fixa, no sempre obtinguda de manera molt clara, tot sigue dit, i que han anat ocupant càrrecs de confiança: supervisores o inclús de directores, un cop han deixat el càrrec, com autopremi i en complicitat dels caps (dins del “mundillo” es de tots sabut, inclòs dels representants sindicals), no tenen cap tipus de problema en triar-se el lloc de treball que volen, encara que sigue de manera irregular i perjudicant a tercers, ocupant llocs d’atenció primària, quant la seua plaça és d´hospital, tot i sabent que no es pot fer.
  Fins aquí, pot semblar que ho veig des d´un punt de vista interessat, i ho es, ja que això està passant-li a algú que em toca molt d´aprop, però ho miraré des de un altre punt, ho miraré com “malbaratament de recursos públics”, i aquí si que ens toca a tots.
  Quant s´estant fent retallades a tort i dret, les que anomeno “infermers sagrades”, estant ocupant llocs que sempre han ocupat auxiliars, i mira per on, aquí si que es compleix estrictament la llei, mantenint els seus sous de infermeres , amb el corresponen sobrecost del servei.
  L ´edat em fa entendre algunes dites que es guarden en la memòria, i que de jove no volia acceptar, com la que diu: “Allí on vagis, dels teus en hiaguen”; i que si més no, les tisores de les retallades, al menys en este cas, lluny de retallar, augmenten la despesa.

• 

  aglayapiu el 27 de febrer de 2012

  El novembre passat vaig canviar de companyia de telèfon. Era clienta d’Orange i com que pagava una factura bastant alta, vaig passar-me a Movistar atreta per la promoció del moment, que consistia en oferir un descompte del 50% sobre l’import de la factura durant els pròxims 9 mesos. Com que estic a l’atur i sóc optimista, em va semblar una gran oferta i no m’hi vaig pensar gaire.
  La sorpresa va arribar amb la primera factura, on no hi havia ni rastre del descompte promès. Immediatament vaig presentar una reclamació a la botiga, amb data 12 /12/11 durant la qual ja se’m va advertir que no comptes amb la resolució del problema abans de la pròxima factura.
  Així arribem al gener, amb una altra factura sense descompte, una altra reclamació presencial a la botiga, i una altra via telefònica. Sense resultats. Al febrer, igual.
  Després d’hores al telèfon i a la botiga, la resposta d’uns és que la persona que em va fer l’alta va cometre un error, i la resposta del que em va fer l’alta és que el departament de facturació va cometre un error.
  La “solució” que em donen és que vagi presentant reclamacions sense cap esperança de resultats (com si les reclamacions anessin dirigides a un departament aliè a la pròpia companyia!!), o com a favor i compensació pels mals de caps, el tècnic que em va fer el contracte s’ha ofert a canviar-me la tarifa x una més reduïda (moment en el qual perdria qualsevol dret a reclamació sobre els diners que fins ara m’han robat).

  Mentrestant, si jo em retrasso més de 20 dies en pagar una factura perdo el meu número de telèfon, tinc un compromís de permanència de 18 mesos, estic lligada de peus i mans.

  El més preocupant del cas és que no sóc la única persona amb qui s’ha comès aquest “error”.
  Per això també us escric, ja que si hi ha més gent amb aquest mateix problema, ja no es tractaria d’incompetencia sinó d’una possible estafa.
  Gràcies per escoltar!

• 

  pove1992 el 22 de maig de 2012

  EL MÓN A RAC 1.

  Benvolguts senyors:

  Us escric aquest article perquè crec que us pot interessar bastant. Som dos nois de Vic, de 19 anys. Us escoltem freqüentment i, veient que hi ha gent que a vegades us envia ‘’anècdotes’’ entre la relació actual que hi ha entre Catalunya i Espanya, crec que us podem fer cinc cèntims del que ens va passar camí a Madrid aquest passat diumenge.

  Anàvem a Madrid per veure un concert i, amb aquest amic meu, vam decidir anar amb cotxe. A 100 km de Madrid, a l’alçada de Guadalajara, nosaltres circulàvem a 120 km/h per l’A2 (la velocitat correcte en l’autopista). Quan estem en el carril de la dreta veiem que en una sortida un cotxe de la Guàrdia Civil surt i nosaltres, per no molestar-los ens canviem a l’esquerra i tot seguit, ja un cop avançat, ens tornem a posicionar a l’esquerra. El cotxe de la Guàrdia Civil ens avança, es posa davant nostre i encenen la llum de la sirena i amb el braç ens indiquen per parar. A nosaltres lo primer que se’ns passa per el cap és que ens han vist la matrícula (portàvem el signe de CAT tapant la E, cosa il•legal) i per això ens fan parar.

  Parem en un pàrquing d’una benzinera i el cotxe policial es situa en una plaça de camió i nosaltres darrere com bons minyons. Hi ha places per estacionar cotxes al voltant i amb gent fora del cotxe. Els policies baixen del cotxe i em demanen els papers del cotxe, el comprovant del banc, el carnet de conduir, etc… Jo li dono tot, tal com diu, i veig que se’n va darrere a mirar la matrícula. Jo baixo per si volen quelcom (ja de pas per estirar les cames) i un dels policies em multa per l’adhesiu del CAT, 200 €. Seguidament, em diu que em posa una altre multa per baixar sense l’armilla reflectant… 400 € en total, 200 si ho pago per anticipat. Us recordo que estava en una plaça de pàrquing per a camions, en una benzinera, sense produir cap impediment a la circulació (és més, com he comentat, hi ha més gent a les places de cotxes i camions sense l’armilla reflectant i mirant-nos).

  El policia que m’ha multat m’ordena de mala manera que torni al cotxe i em diu que qui m’ha ordenat que baixi del cotxe. Jo entro al cotxe i dit això, se’n van al cotxe a fer les multes i nosaltres dos esperem. Quan tornen, em diuen el preu de les multes i m’informen de que m’han tret 3 punts del carnet de conduir per no portar l’armilla… Bé, jo entenc que lo de l’adhesiu és comprensible fins a cert punt; lo que no és normal és lo de l’armilla, ho trobo un càstig innecessari… També em comencen a dir que de què vaig si sóc conductor novell (quan fa un any i 3 mesos que tinc el carnet)…En fi, som catalans. Quan em diuen que ja puc marxar, jo començo a anar-me’n i el meu amic es gira i veu que els dos s’estan rient, senyalant-nos. I el que és més, després estem seguint per l’autopista i el mateix cotxe policial passa per el costat a 150-160 km/h, on el policia que ens ha multat i tractat tan malament (que és el copilot) ens mira rient-se, com desafiant-nos. Nosaltres no fem re i seguim fent la nostre, òbviament indignats. Els 100 km que faltaven cap a Madrid ens vam passar l’estona sorpresos i parlant del mateix tema.

  Ja per acabar, quan arribo a casa el dilluns a la nit, amb els pares consultem les multes i al lloc on hi té que figurar la meva firma posa: No desea firmar. No em van ni demanar si volia firmar quan em van entregar les multes.

  Atentament,

  Marc Poveda i Mayans.

  Guillem Rufi i Batiste.

• 

  skyline el 28 de maig de 2012

  Divendres dia 25 estadi del Vicente Calderón. Final de la copa del rei entre el Bilbao i el Barça:

  Dos nois de Sant Vicenç de Castellet (Bages) estàn al fons d’una graderia. Darrera hi tenen tot de polícia. Va per sonar l’himne espanyol, i un d’aquests nois treu una estelada. Una colla de polícies s’abraonen sobre ell i li diuen que els l’entregui. Ell els diu que no, i se l’emporten. L’altre ami…c els diu que perquè se l’emporten si no ha fet res. Ell els acompaña i li diuen que si surt de l’estadi no tornarà a entrar. A ell això li és igual, i continua amb ells.
  Porten al noi de l’estelada a fora l’estadi. A l’amic l’aparten. Començen a pegar de manera salvatge al noi de l’estelada. Un polícia li diu “te voy a romper el brazo qu no podrás volver a levantar la bandera nunca más”. Ell li crida a l’amic que ho filmi amb el mòbil, i ell ho fa. Un policia li agafa el mòbil i li borra tot. Al noi de l’estelada, li han fet un tall al nas i té la cara inflada. Està a terra, però quan passa algú aprop de les reixes que hi ha allà, l’aixequen i el piquen. Diuen als que passen “mirad como pegamos a los polacos”. Són sis polícies (si, sis ¡!!!). Quan el tenen a terra li diuen “vamos, levanta la bandera ahora catalán de mierda”. Finalment l’agafen i se l’emporten. L’amic es queda allà sol. Tornarà unes hores més tard amb uns altres catalans que van amb cotxe, ja que ell hi ha anat amb un autobus d’una penya blaugrana.
  Al noi de l’estelada se l’emporten a comisaria. Allà el continuen pegant. Està mig inconscient. El posen en una mena de cel.la i cada hora o cada dues hores hi van li aixequen el cap i el tornen a pegar. Li diuen “no volverás a mirar la bandera ¡!”. Ell està estirat a terra.
  Finalment a quarts de dues del migdia de dissabte el deixen sortir. La seva dona lo primer que sap d’ell, és que està a comisaria detingut, ja que l’amic no li ha pogut dir a on estava ja que no li van dir. Ho sap perquè la truca l’advocat d’ofici. A l’hora de sortir, un li diu “no me dirá que usted no ha hecho nada para que le dejen así” encara amb tò burleta.
  El deixen sense mòbil i evidentment sense estelada. S’ha d’espavilar i agafar l’AVE cap a BCN que el van a buscar els amics.
  Té la cara desfigurada. En comptes de ràbia pel què ha passat, està deprimit, abatut, i se’l veu molt trist.

  Delicte: Aixecar una estelada i no voler-la entregar. Intenció de xiular un himne que aquest noi considera el de l’estat que oprimeix el seu país. Segurament tbé. Influeix el fet de ser català.
  Això ha passat el 25 de maig del 2012 a l’estat espanyol.

• 

  aloima el 31 de juliol de 2012

  Bon dia,
  Primerament felicitats pel programa i a tots els professionals de Rac 1.
  Fa 7 anys vàrem interposar una denúncia a la constructora que ens va fer la casa, per defectes a totes les instal.lacions, tenim filtracions de la terrassa, humitats, problemes amb el clavegueram…el judici encara no ha sortit, i nosaltres portem cap a dos anys intentant localitzar l´advocat que ens ho porta i no hi ha manera de trobar-lo. Al col.legi d´advocats tampoc em donen cap solució.
  Què podem fer? ens sentim impotents ja que a més de pagar la hipoteca, tenim les despeses d´anar arreclant els desperfectes.
  Petons
  Iolanda

• 

  annaa el 10 de agost de 2012

  hola només volia deixar la meva experiència personal a tall d’informació…
  he estat treballant durant 2 mesos en una empresa on el sr. carles torrecilla (il·lustre contertulià vostre) és soci en actiu…
  bé doncs els sr. doctor en mk… amant de cuidar al treballador, m’ha tingut treballant unes 56h setmanals al mòdic preu de 800€ mensuals…
  és o no una explotació laboral???
  gràcies per la vostra atenció

• 

  oscarmon el 21 de setembre de 2012

  Monstres a Barcelona !!!

  Ahir dijous passejant pel meu barri vaig poder corroborar la terrible sospita que ja tenia de fa temps … un dia per setmana uns monstres sorollosos amb forma de carret de supermercat arrosseguen persones per tot el barri …son uns monstres carregats de ferros que sobresurten atemptant contra els ulls, panxes o extremitats dels vianants despistats ..deixen al seu pas un munt de materials no metàl•lics escampats per les voreres …vidres, fustes, plàstics rígids etc.

  A les persones que arrosseguen els llencen als contenidors contínuament i per molt que en surten com bonament poden els tornen a abocar al següent contenidor sense pietat .

  Cap al tard comencen a aparèixer una evolució d’aquests petits monstres que circulen a tota velocitat sense respectar passos zebra ni semàfors. Tenen tres o quatre caps mirant desesperadament cap a les voreres i si localitzen alguna presa interessant claven els frens de cop i llencen un ferotge atac succionant el metall i deixant-ne les despulles malmeses al mig de les voreres.

  I això no es tot !!

  Ja ben entrada la nit …cap a les 2 de la matinada apareix la que deu ser la reina de l’especie….se sent un soroll estrepitós que ens fa aixecar del llit d’un bot, es veuen uns llums taronges i tornem a sentir un altre vegada els cops fortíssims acompanyats del soroll d’un motor que no para d’accelerar tot i estar aturat, crits intel•ligibles i noves accelerades que es van allunyant per anar a fer soroll mes enllá…

  Desprès silenci i a dormir el qui pugui amb el cor a 200 !!

  No he gosat mai treure el cap per a veure quin tipus de monstre es el mes gran, l’últim de passar, el mes sorollós i el que acaba amb tot.

  Digueu-me covard o digueu-me prudent però el que realment estic es fastiguejat de com queda el meu barri els dijous !!

  Ah !! i mort de son

• 

  lorenavazco el 25 de setembre de 2012

  Ayer por la mañana mis hijos y yo decidimos ir a ver el desfile de gegants de Plaça Sant Jaume, para volver a casa optamos por ir en metro, a pesar de que estaban en huelga, ya que entendí que el único problema que nos encontrariamos seria un mayor retraso del habitual en el paso de los trenes, pero no fue así, en el momento de subir al tren en la estación de Plaza Catalunya aparecieron trabajadores del metro para protestar por su situación laboral, cosa que me parece perfecta, no me importa que no dejen arrancar al tren que hagan todo el ruido que puedan, a pesar de que mi hijo de 3 años estaba muy asustado, pero por lo que ya no paso es por el egoismo y el incivismo, porque una cosa es protestar y otra muy diferente lo que allí pasó, ya que ante la protesta de un viajero del tren la reacción de algún trabajador fue agredirle, irrumpieron en el vagón a pelearse, vagón en el que estaba y con mis hijos a 20cm. de ellos lo único que supieron hacer fue tirarse encima del carrito de mi hijo y romperlo, aún tengo que dar gracias de que el no estaba sentado dentro.

• 

  joanorrit el 26 de setembre de 2012

  Fa uns dies que m’he adonat que al diari “Ara” tenen la mania de cambiar els noms que són castellans al català.
  Per exemple; es veu que ara el rei no és diu Juan Carlos Primero, sino que li diuen “Joan Carles Primer”. El mateix li passa al jugador de bàsquet Juan Carlos Navarro.
  Almenys jo, com a Joan que em dic, m’agrada que m’anomenin en català tant si és algú castellanoparlant com si no. No els passarà el mateix als que s’ho diuen en castellà?
  Tinc ganes de que l’Aznar en faci alguna i, aleshores, buscar la noticia del senyor “Josep Maria Aznar”

• 

  jordi1968 el 29 de octubre de 2012

  Hola tinc una casa valorada en uns 350.000 € o això va dir el taxador del banc, de la que dec una hipoteca de 126.000.
  Fa 4 anys en varem comenár a fer una casa que van valorar en 483.000 i de la qual tinc una hipoteca de 340.000 ha passat el temps no hem pogut vendre ni una ni l’altre, la meva dona s’ha quedat al altur y no podem afrontar les dues hipoteques.
  Hem anat a parlar amb el banc per oferir que es quedessin la nova gairebé pel que vulguin, partint de la taxació inicial que sortiria per uns 300.000 i vag dir que ok que puc ampliar la hipoteca de la primera i pagar-ho tot, anirem justos, perderem molts diners però la culpa es nostra.
  Al portar el papers em diuen que no que com tinc una altra propietat la llei no permet fer una dació en pagament i per tant o pago o passaran el corro.
  A la hipoteca deguda s’afagiran si o si uns 60.000 € de despeses judicials i per tant ni ampliant la hipoteca podré afrontar-ho, a les hores aniran a per la segona casa i…
  És a dir he anat al banc a intentar solucionar-ho pagant i em contesten que la llei diu o els deixa no ho sé, rebutjar el intent de pagar i que tard o d’hora crec en uns mesos em deixaran sense cap casa i practicament arruinat. No ho entenc

• 

  romanpolanski el 18 de desembre de 2012

  Vull fer saber que l’ empresa Paradís (nom financier: Sueños del Paladar), una de les més importants dins l’ hostaleria a Espanya, no va pagar un mes sencer (maig 2012) als seus cambrers, tampoc el servei ofert per un esdeveniment el dia 21 Setembre.

• 

  francescaguilera el 19 de desembre de 2012

  L’altre dia va arriba a casa un fulletó de l’ajuntament de Tona amb les novetats / esforços en matèria fiscal.
  Em vaig emportar una gran alegria en veure que per al 2013 havia una reducció del 20% en l’impost de béns immobles per a famílies nombroses.
  Em consta que molts ajuntaments del nostre país fan un 50% de descompte en aquest mateix impost des de fa molt temps, però crec també que per aquí es comença, fent el que és just.
  La sorpresa me la vaig endur quan la meva dona va anar a l’oficina d’atenció al ciutadà perquè fessin constar en el pròxim rebut que nosaltres complíem aquest requisit.
  Resulta que per accedir a aquest descompte, el valor cadastral de l’habitatge no pot superar els 38.000 €. I això sembla que és una modificació de l’ordenança fiscal, afegint un article d’última hora, i donant exempció als que no compleixin amb aquest requisit.
  Primer els explicaré una mica i molt per sobre la meva situació i després els faré unes reflexions i preguntes.
  Vivíem en un pis de 2 habitacions 2 adults, una nena de 14 anys i 2 nenes bessones de 11 anys. Dos dies en setmana i caps de setmana alterns un nen de 16 anys.
  Com comprendran la situació no era còmoda.
  Vam fer un esforç molt gran, vam vendre aquest pis per sota del seu preu i ens hipotequem de per vida per poder estar en un habitatge ajustada a aquestes necessitats.
  Finalment, només dir que sóc autònom en el sector del transport, el meu sou és l’únic que entra a casa, i des de fa unes setmanes viuen amb nosaltres per motius de salut els pares de la meva dona.
  Les meves reflexions i preguntes són.
  Que cap pensant de l’ajuntament arriba a la conclusió que si, una família nombrosa no viu en una caixa de sabates no té dret a aquesta rebaixa?
  En quin tipus d’habitatge creuen vostès que pot viure una família nombrosa?.
  A l’hora de fer aquestes exclusions, que es té en compte?.
  La modificació que s’ha fet de l’ordenança fiscal, es notificará al ciutadà amb un altre fulletó a la bústia com es va fer amb l’anunci de la rebaixa?.
  Quantes famílies nombroses tenim al nostre municipi?.
  De veritat val tant la pena fer aquesta exempció?.
  Se que governar un poble no és fàcil, i que al ciutadà del carrer se’ns escapen molts detalls importants, però també crec que tenim dret a estar informats de tot el que es fa i poder opinar i corregir el que els gestors no fan bé , ja sigui per desconeixement o desinterès en temes de vegades vitals per a nosaltres. I crec que aquest tema necessita una revisió urgent.

  Gràcies i una salutació.

• 

  lluispr el 04 de gener de 2013

  No cal dir l’estat de degradació social que està la nostra societat on capes importants estan en un situació social intolerable en una societat anomenada del primer mon.

  Paral.lelament la desafecció de la ciutadania davant certa política que només sap mirar-se el seu propi melic ignorant el patiment col.lectiu. Un cas clar de desafecció polítca ha estat un petit poble del Maresme on un alcalde ha decidit ser l’única persona de cobrar la’anomenada paga de nadal fins i tot prescindint fins i tot d’una decisió d’un ple municipal. Amb mesures com aquesta crec que no ajuda a que la desafecció política pugui mimvar.

  http://www.lavanguardia.com/local/maresme/20121231/54356727487/alcalde-sant-cebria-cobra-paga-navidad-contra-acuerdo-de-pleno.html

• 

  juliarroyogmez el 17 de gener de 2013

  Com a fidel oïent del programa “El món” tinc pendent de fer el següent comentari.
  Per als qui com jo, els façi il.lusió veure el programa en directe, no els hi recomano pas, la decepció ja els hi avanço jo: Aprofitant les vacances del meu fill i néts a Catalunya vam decidir acceptar les invitacions del programa per assistir-hi de públic en el Saló de la Infància i la Joventut de Barcelona.
  A les 8 del matí vam accedir al recinte, o frigorífic, no sé com etiquetar-ho ja que la temperatura era més de funerària (de les d’abans) que no pas d’espai de festa i xerinola. Entre la penombra que generava l’estand de Cacaolat i el de l’exèrcit espanyol, vam trobar el Sr. Basté embolicat amb una jaqueta i una generosa bufanda tot llegint les notícies que el seu equip de redactors li passàven. Entre din-A4 i din-A4 no treia ull del seu smartphone, això sí que és multitasking, senyors, quelcom mai vist. Minuts després apareixeren a la palestra el grup de tertulians. Aquests, lluny de qualsevol aureòla de glamour o rigorositat, lluitaren intensament per dir-hi la seva i copsar l’atenció del senyor Basté lluny de les radiacions del seu Smartphone.
  Mentrestant la canalla nerviosos i els pares més.
  Ai, que bo que és escoltar la ràdio des de la tassa del vàter o el cotxe, sí senyores i senyors sí….

• 

  gemmafigueras el 18 de gener de 2013

  bon dia, m’agradaria denunciar que la passada nit al carrer roselló entre aribau i muntaner (concretament el número 183) algú o alguns es van dedicar a llançar amb contundència als vianants globus d’aigua. Jo mateixa i les persones que m’acompanyaven vem patir aquest atac a les 12.30 de la nit. Ja no només es el susto que aixó et suposa, sino es el quedar xopes amb el fred d’aquest dies i que al llançar-ho amb força ens van donar al cos i l’impacte ens va provocar algunes lesions. Em costa entendre la gràcia que poden trobar aquests impresentables per fer aixó i aprofito per avisar a la gent que vagi en compte quan passegi per aquest carrer.

• 

  corira el 20 de gener de 2013

  Hola,
  Aquest Dissabte anant a treballar a Figueres, abans de les 7 del matí i escoltant les sardanes del senyor Margarit, hi havia un control d’alcholèmia a una de les moltes rotondes que hi ha camí de la feina. Jo acabat de llevar, em dirigia ben segur que serien 2 min. i que aquelles inesperades llums no retardarien la meva hora d’arribada a destí.
  Per començar, el bon dia sembla que a vegades costi treure’l de la boca, però penses, va no li busquis importància…
  El seguent policia venia amb la “boquilla” preparada i jo ja em disposava a treure-la de la bosseta i posar-me a bufar encara una mica adormit i amb una fred que t’entrava dins els ossos… Aquest però, em sembla que si que va tenir el detall de dir bon dia. Ja es disposava a demanar-me els papers del cotxe i el carnet de conduïr, ah.. i com no, la famosa pregunta…”…i a on es dirigeix vostè???
  Jo sense cap problema em disposava a treure el carnet de conduïr de la cartera i tot seguit els papers de la “guantera”, amb la sorpresa que em vaig trobar el paper de l’ITV pendent de passar per segon cop, ja que feia 5 dies l’hi havia portat i tenia 15 dies de marge per arreglar els desperfectes i passar altre cop. Dijous, 3 dies desprès de passar per la ITV, el cotxe va anar al mecànic, i com sempre, gastant uns diners extres al mes que fan trontollar molt una família jove i amb un nen a qui cuidar…
  Vaig pensar de bona fe.. abans que vegi que no tens l’enganxina al vidre de davant li ensenyes el paper i li expliques sense por la situació. Llegeix el paper i em diu que només puc conduïr el cotxe de casa al taller mecànic i no puc fer-lo servir a diari i que m’hauria d’haver llegit tot el que explicava la lletra petita al darrera de la resolució de l’inspecció. No em va deixar ni explicar-me …”vagi allà” , uns metres bastant més enllà a l’obscuritat i torturantme pensant el que em venia. “Esperi un moment”em va dir. Varen passar uns eterns deu minuts o un quart d’hora esperant nerviós per saber si seria un simple toc d’atenció per fer-me veure que ens hem de llegir les coses i saber-les ja que per alguna raó deuen ser-hi, o em multaria. Al cap d’aquest temps esmentat va venir i em va donar els papers que jo li havia entregat, més un que em va fer tèmer el pitjor.. i ja em va ben informar del que era. Jo havia passat molt de temps esperant i em volia explicar, almenys poder parlar com sers humans, que som o hauriem de ser.. Jo vaig explicar-li tot el que havia fet i passat, però la seva resposta va ser tansols que és molt important multar-ho per fer adonar a la gent que és molt important i així evitar els accidents. Jo vaig pensar, ostres, té tota la raó, no t’ho has llegit i la llei està feta per complir, dons accepto que m’he equivocat però intentaré ensenyar- li una cosa evident, que ja havia fet la inversió al taller per arreglar els desperfectes i que tansols faltava tornar a passar la itv la setmana vinent, tot i les dificultats per trobar el moment.
  Crec que ells deuen estar patint una retallada de sou que a ningú li agradaria que li fessin, però a tots, siguem treballadors de l’estat o no, ens costa molt guanyar diners tal i com estan les coses. I ja no parlem de viure, tansols de sobreviure. Se que no he complert la normativa tal i com està estipulada, però també crec que hi ha coses molt més greus que sancionar i més si estan fent un servei que es dirigeix a aquella gent que arriba o segueix de festa i no a aquell que va a treballar. Jo em vaig indignar i sobretot em sentia impotent per aquell petit error que havia comés. Em vaig dirigir al Mosso dient-li que sempre estem pagant els mateixos “capullos” i que un altre dia no aniria amb tanta bona fe al explicar-li les coses facilitant així la seva feina. Vaig pujar al cotxe fent un cop de porta amb pressa per no fer més tard a la feina.. El Mosso em va tornar a parar i em va dir que abans de tot, per dirigir-me a ell, no li hauria hagut de dir “capullo” i ja em va començar a pujar la mosca al nas, veient que ni havia entès que em deia “capullo” a mi mateix… Llavors per sorpresa meva em va dir:”Vostè és operat de la vista”, i jo vaig comentar-li que si, i ell va replicar “ja porta les ulleres de recanvi a dins el cotxe?” Li vaig dir que jo passo la revisió cada any i el metge si veu que estic bé ni pensa en recomenar-me dur ulleres.. i tot i la rocambolèsca situació, la seva resposta va ser: ” i on és el paper del metge que demostri que el que dius és veritat?”…vaig dir-li a la força que ell tenia la raó per no ser multat doblament i vaig marxar a la feina trist i sense ganes de fer res aquell dia..
  Ah, per cert, a la multa posa que el denunciat no implica la seva conformitat…
  Sur-re-a-lis-ta!!!

• 

  joanvicenc el 22 de gener de 2013

  Podrieu posar un cartell a l’estudi on digués: “Dret a dicidir, no. Dret a decidir”. A veure si els tertulians i els entrevistats en general s’ho aprenen, que després de tants dies parlant-ne ja ho podrien dir bé.