http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0323%2011h%20(Dimarts%2023-03-10)%20Entrevista%20(David%20Palma%20).mp3 Descarrega-te'l L’Eva està desapareguda 23/03/2010
“Desaparecida” és el títol del llibre que Eva Caballé ha dedicat a la Sensibilitat Química Múltiple, malaltia que ella pateix però que l’Organització Mundial de la Salut no reconeix. El seu marit, David Palma, ens ha explicat com es conviu amb un afectat per l’SQM.
En David Palma ens ha explicat que “la Sensibilitat Química Múltiple no és una malaltia reconeguda per l’OMS” i que hores d’ara “només la reconeixen el Japó, Alemanya i Àustria”.
La parella d’en David, l’Eva, fa uns 5 anys que està afectada per SQM però la seva història mèdica abans no ha sabut de què es tractava ha estat una odissea. Segons en David “el que no surt al llibre pels metges no existeix”.
En David apunta “he adoptat l’estil de vida de l’Eva” i “a casa ella està en un ambient relativament segur”. El mes de novembre va tenir una davallada per culpa d’un blat de moro, des d’aleshores “està estable però dins de la banda baixa. Li està aconseguint sortir . L’Eva viu aïllada i els límits són el pis”
Un altre problema és el de l’alimentació i és que l’Eva “només menja cinc aliments: vedella, enciam, pastanaga, ou i blat de moro”. De fet fa més de dos anys que ells no mengen junts perquè l’Eva no pot aguantar les olors que desprenen els menjars cuinats.
La Sensibilitat Química Múltiple és una malaltia que “costa molt d’entendre” i “gairebé ningú aconsegueix la incapacitat per aquesta malaltia”. És per tot pelgat, i per la falta d’informació existent, que l’Eva Caballé ha escrit el llibre “Desaparecida” amb l’editorial El Viejo Topo i ha creat el blog “No fun“per aportar tot el que ha après en aquest temps.
Per alertar-nos de l’entorn en el que vivim en David llança un avís a navegants: “el món fa pudor” i denuncia que estem tant envoltats de productes químics que ens emmalaltim.
En David explica que “estic enamorat de l’Eva i per això ho suporto. El benestar mental que tinc amb l’Eva no me l’ofereix res ni ningú més”. De fet, “considero que no estic fent cap gran cosa. No tinc la sensació que em suposi un esforç”. “Jo em conformaria amb que la meva dona fos autònoma dins de casa”.
clara el 23 de març de 2010
Gràcies a tot l’equip del programa per donar
aquesta oportunitat al David. Soc la mare
de la Eva i seguidora d’aquesta emisora; estic
amb vosaltres, cada dia, gairabé tot el matí.
Una abraçada !!
scaevo el 23 de març de 2010
Moltes gràcies a tot l’equip del Món a Rac1. El vostre tracte personal i periodístic ha estat exquisit. Estem molt contents d’haver tingut l’oportunitat de participar en el vostre programa i de que ens hagueu permès de difondré informació sobre la Sensibilitat Química Múltiple, de la que malauradament cada cop hi ha més malalts.
Gràcies de nou,
Eva i David.
elcarpente el 24 de març de 2010
Ha sigut una entrevista molt entranyable, directa… Molt bé explicat, David, tot el que li passa a l’Eva i a tu mateix. Només puc donar-vos tot el meu suport i desitjar que en algun moment sorti algun remei per poder aconseguir que l’Eva pugui tornar a sortir i a viure com abans. A veure si aquests plans de viure al camp van bé. Jo visc en un poble de només 100 habitants, Altet, a l’Urgell, i aquí la qualitat de vida és excel·lent! Us ho recomano i aquí em teniu pel que necessiteu. Molta sort i una forta abraçada a tots dos!
mtudon el 24 de març de 2010
Deu meu, i nosaltres ens queixem. ànim i força…
petons, eva i david
de maria carme i vicens
montseniana el 24 de març de 2010
Quina entrevista mes bona i mes maca!! felicitats a tots!! a l’equip, a en David, a l’Eva, tots la mereixeu…i mes i tot ;)
tinc 30 anys, estic malalta d’Encefalomielitis mialgica/sindrome de fatiga cronica amb Sensivilitat quimica i ambiental multiples i fibromialgia, entre d’altres, associades…..
es esgarrifos com cada cop hi ha mes malats i cada cop mes joves….
David, jo estic d’acord amb tu en que no fa res, ara no se com ho has dit, extraordinari o algo aixi ara no se, crec que fas algo molt maco per algu, que es demostrar que te l’estimes, la gent es sorpren perque aixo no esta gaire de moda…….
I tant que ets una rebel Eva, osti, pero una rebel amb una causa de tres parells de picarols!!
Gracies per aquesta entrevista, gracies per difondre, gracies per ser tant activistes de l’SQM Eva i David.
Molts petons, Eva, David i mare de l’Eva! va bueno, uns quants per l’equip tambe ;)
Us vaig seguint les passes ;)
Gènia
irenens el 24 de març de 2010
Em va impactar moltíssim la entrevista quan la vaig sentir ahir, no em va deixar gens indiferent. Havia sentit a parlar d’aquesta malaltia, però desconeixia tot el que implicava i que vas explicar tant bé David.
He consultat el blog de l’Eva i tinc intenció de buscar el llibre, perquè crec que a l’hora que suposa una difusió del que representa la malaltia i del que pateix la gent que la té, és també una lliçó d’humanitat, d’amor i de vida.. brutal!
Molts n’hauriem d’aprendre de vosaltres.
Ànims i els meus millors desitjos pels dos!!