http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100906_Ernest_Maragall.mp3 Descarrega-te'l “No tinc idea si aniré a les llistes” 06/09/2010
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, continua afegint incertesa sobre el seu futur al partit de cara a les eleccions catalanes. Sobre el retorn del ministre de treball Celestino Corbacho al PSC, Maragall ha dit que “és un actiu indiscutible. Tinc ganes de sentir-lo proposar coses”. El conseller també ha parlat de l’inici del nou curs escolar.
En l’entrevista a El món a RAC1, Ernest Maragall també ha dit que:
- “El conseller [Maragall] diu que vol treballar pel projecte del PSC. [...] El projecte del PSC no està del tot tancat.”
- “Hi ha d’haver una coherència [...] entre aquest projecte i les persones que el representen. [Si això es dóna], [...] podria motivar una certa opinió meva.”
- “[Per decidir si vaig o no a les llistes, cal un] projecte, coherència amb les persones que convinguin que el representin i la decisió democràtica del partit.”
- “No tinc ni idea [si aniré a les llistes]. M’agradaria saber a què juguem.”
http://www.racalacarta.com/video_mon/100906_Ernest_Maragall.flv- Sobre el curs escolar: “Creiem que [començar el curs més d'hora que mai] és en benefici dels nens. Comencem abans i ubiquem aquesta setmana d’interrupció, de descans, [...] en els mesos de febrer- març.”
- “[Al febrer, amb la setmana blanca] passarà el mateix que passa ara al mes de juny o al mes de setembre. [...] No hi veig gaire [la diferència].”
- “Governar l’educació ha volgut dir prendre decisions. Ara, no és això el que ens estaven demanant? No és això el que ens estàvem dient nosaltres mateixos?”
- “[No donar marge d'aplicació al nou calendari escolar] sí que seria precipitació i improvisació.”
- “El que hem fet és atendre la voluntat dels centres [de participar en la digitalització dels llibres]. [...] No hi veig precipitació, hi veig coherència.”
- “Em sento absolutament orgullós d’haver pogut tirar endavant aquesta feina [de conseller d'Educació]. És un privilegi.”
- “[Els barracons] tenen una dignitat absolutament suficient i adequada per tirar endavant la millor educació possible. Aquestes instal·lacions provisionals estan objectivament millor que moltes altres instal·lacions presumptament definitives d’edificis antics [...] que encara existeixen al nostre país.”
- “Em sembla molt bé [que Celestino Corbacho sigui el número 3 de les llistes del PSC].”
- “El projecte [del PSC] [...] ha de ser capaç de representar [...] tota la [...] diversitat [...] d’aquest país. [...] El ministre Corbacho és un actiu indiscutible que pot enriquir el projecte. Tinc ganes de sentir-lo proposar coses per enriquir aquest projecte. Segur que ho farà.”
jordimestre el 06 de setembre de 2010
Senyor Maragall,
segons el meu punt de vista, vosté ha fet coses molt ben fetes. Per exemple ser coherent en la seva línia de treball i prendre responsabilitats i decissions amb determinació. Ara bé, n’ha fet i encara en fa de molt mal fetes.
La més greu, menytenir la opinió dels seus propis treballadors. Vosté dirà que no és veritat i que quan ha fet quelcom semblant ha estat pel bé de l’ensenyament, però en la major part del seu raonament, o diu mitges veritats o directament mentides. Es clar, que sempre ho fa amparant-se en la seva opinió del que és millor per a l’educació dels nens. I casualment, sempre ho fa addherint-se a raonaments demagògics fàcilment comprensibles i defensables des de la lògica de la gran majoria de pares, però amagant-los la realitat més cruenta.
Es clar, aquí els dolents són els mestres, no vosté. Perque estan acomodats…, perque no ho veuen amb perspectiva…, perque només pensen en ells mateixos… I es clar que pensen en ells mateixos. Com tots els treballadors del món. I no entrare a dir si fan més o menys hores de les que haurien de fer, perque malgrat en la major part dels casos es tracta de gent que ha optat per aquesta feina per vocació, si dic que fan hores de més pensant en els nens que tenen cada dia i les seves problemàtiques pròpies, moltes vegades, de gent gran, vosté em dirà que no generalitzi i que en realitat no és així, o que és la seva obligació. I en part tindrà raó. Però no totalment, com sempre creu que la té.
La realitat, al marge de les reivindicacions pròpies dels mestres com a col·lectiu que té dret com tots a voler el millor per a ells mateixos, és que les escoles, o millor dit, els nens, estan pitjor avuí que fa quatre 7 anys. Molt pitjor. I ho estan perque avuí hi ha molts menys mestres per nen. I perque es cobreixen més tard i pitjor les baixes. I perque s’augmenten les ratios. I perque hi ha gent que es jubila i no es cobreix la vacant que deixa. I perque els nens hauran de treballar al Juny a més de trenta graus dins de les classes.
Avuí hi ha moltíssimes menys hores destinades a reforços. Destinades a que els nens amb dificultats tinguin una atenció adient per tal d’avançar el millor possible. Destinades a que el mestre que queda amb el gran grup pugui atndre millor a tots i no només als que haurien de tenir dret a un reforç.
Hi ha moltíssimes hores que queden sense cobrir en dies quan algun mestre necessita agafar una baixa. I aquestes hores els nens tenen un mestre diferent a cada hora quan hi ha mestres per cobrir la baixa. Però quan ni hi ha mestres suficients (que cada vegada n’hi han menys), les escoles han de buscar solucions com repartir el grup en diferents classes. Mai havia vist tantes hores amb nens repartits, fent feines pel seu compte, sense poder rébrer una bona atenció i destorbant a una classe que no és la seva i que no té cap culpa.
I ara hauràn de fer classe al Juny, ofegats de calor, suant, cansats, sense ganes i a canvi d’una setmana “d’hivern”?
Aixó vol dir que faran un trimestre sencer de tres messos, aniran de Nadal, tornaran per un mes i mig, marxaran i tornaran per un mes i mig, i ho tornaran a repetir per tercera vegada abans d’acabar el curs. Aixó és coherent amb voler que els nens rebin una educació com cal?
Hi ha nens que arriben a l’escola a dos quarts de nou a canguratge, que fan el matí, que es queden al mejador, que fan la tarda i després fan activitats extra-escolars. Amb un total de jornada de nou o deu hores. Aixó és una vergonya. I ho és per la sisena hora. I si, hi ha pares que estan molt contents. Alguns perque ho necessiten i altres perque no saben cuidar dels seus fills o estan cansats i prefereixen que els cuidin a l’escola. Però l’adimnistració hauria de cuidar-se de que això passés el menys possible, no de propiciar que puguin fer aquestes jornades “laborals”. Aixó és conciliació? Aixó és explotació dels nens, que fan més hores que els pares.
Un altre dia podem parlar dels recursos de que disposen les escoles per cuidar i educar com cal als nens.
De moment pensi que si es fés una enquesta entre els mestres, veuria que la major part farà el que pugui perque el seu partit no torni a guanyar les eleccions. I pensi que aixó no és perque no entenem res. Poder és perque vosté no ho ha entés tot o no ha volgut fer-ho.
Jo no els votaré. No ho faré, primer, com a pare. I segón com a mestre. Però no ho faré per mi, sino pel meu fill.
Visca RAC1!!!