http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0204%2010h%20(Dijous%2004-02-10)%20Musica%20i%20internet%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Senyors Tranquil Songs 04/02/2010
Davant les Maria Antonia Songs, el Guille Milkyway ens presenta les Senyors Tranquil ’songs’ d’aquest nou grup català que està revolucionant MySpace abans de treure el primer disc.
NOVETATS
Senyors Tranquil ja s’estan convertint en tot un fenomen a MySpace abans de gravar el seu primer disc.
Els italians Fitness Forever, una de les debilitats del Guille, publiquen nou senzill: “Mondo fitness“.
Corin Ashley publica un EP acompanyat d’un supergrup anomenat The Chocolate Olivers (Martin Carr de The Boo Radley, Ken Stringfellow de the Posies, Ed Ball de TV Personalities i Charlie Francis, productor de Wilco i REM).
GO DISCS!
El mític segell anglès és tot un exemple d’autosuficiència i èxit comercial. Go Discs! va editar, The Housemartins, Madness, Paul Weller, The La’s, Trashcan Sinatras, Frank and Walters, Billy Bragg o Kirsty MacColl.
PER QUÈ SÍ EM POT AGRADAR
Mayra Gómez Kemp – “I heard you singing your song”
Acuario - “Mímame, ámame”
shht el 05 de febrer de 2010
Per favor. Ja n’hi ha prou! Buhos, Amics de les arts… i ara Senyors Tranquils? Còpia fàcil de Kings of Convenience.
Que no ens enganyin més siusplau.
guillemilkyway el 05 de febrer de 2010
estimada/estimat shht:
no entenc massa bé el teu comentari o les raons per les quals mostres aquest enfadament que s’hi perceb. per la meva part, només dir-te que no sé quin és el motiu que et porta a parlar d’engany. per parts:
- per mi engany és quelcom aplicable a coses com que un polític t’hagi promès quelcom, tu hi confiis i després no ho compleixi, o que un amic t’hagi dit una mentida per intentar aconseguir alguna cosa de tu sense el teu consentiment. vaja, coses així.
- parlar d’engany en les opinions sobre la música, i sobre l’art en general, trobo que no té cap mena de sentit. t’explico la meva història. aquest cap de setmana de cop vaig descobrir, navegant per myspace, aquest grup, senyors tranquil, i em van emocionar moltíssim les seves cançons. especialment “madrid”. la vaig estar escoltant mil vegades. em transportava a una època meravellosa de la meva vida i vaja, trobo que és una delícia de cançó. les altres que tenen al seu myspace també m’ho semblen. especialment la tornada de “la turista del carrer”. en resum, que són unes cançons que m’han emocionat i ho volia compartir tal i com un ho fara amb una amic: “mira, que he escoltat això que potser t’agrada”. si tu cosideres que t’intento enganyar, endevant, però jo no tinc cap intenció d’enganyar-te. de fet, tinc més que assumit que el meu criteri és exactament igual de vàlid que el teu, i que ningú no es “creurà” que una cosa li agrada si no li agrada. vaja, si a mi algú em diu que un grup li ha encantat i a mi no m’agrada, doncs no m’agrada i punt. perquè tinc el meu criteri. vaja, trobo que és de calaix. per això em sorpren bastant aquest comentari teu…
- el damills, que és un dels dos components de senyors tranquil, és un músic més que reputat que porta anys publicant discos magnífics de bossa nova. reduir-ho tot plegat a que és “una còpia barata” dels kings of convenience trobo que, a banda de poc acurat, no li fa cap mena de justícia. aquestes comparacions són el de sempre. recordo com l’Erlend Øye ens deia al princpi de tot de la seva carrera com d’aburdes considerava les paraules que s’utilitzaven per descriure el seu grup: “una còpia barata de simon & garfunkel”. és la història de la música. sempre ha passat el mateix.
- a mi, la veritat, se m’en refot a qui s’assemblin senyors tranquil, els kings of conveniences o els simon & garfunkel. a mi l’única cosa que m’importa és el que m’emociona. i jo m’he emocionat igual amb els tres. i hi haurà qui pensi que qualsevol dels tres són una porqueria. perfecte. això és la grandesa de la música.
- per últim, no comprenc en absolut què tenen a veure els buhos amb els amics de les art amb senyors tranquil. no sé exactament què és el que et fa ajuntar-los. musicalment no tenen res, o vaja, tenen bastant poc a veure entre ells. en tots els sentits. ah! calla, que deu ser que els tres són grups catalans. però vaja, això a mi, de nou, se me’n refot. m’és ben bé igual que un grup sigui de la seu, de jakarta, de seoul, de bergen o de tierra del fuego. suposava que parlàvem de música, no?
atentament,
guille milkyway
shht el 05 de febrer de 2010
Bona tarda Guille. M’has deixat estorat amb el teu comentari / experiència. Tens tota la raó del món en el 99% del que has dit. De fet, penso com tu. Crec que el problema es que no m’he explicat prou be i he mesclat coses.
Simplement trobo que Senyors Tranquil es una còpia idèntica de Kings of Convenience però en català. De fet tens raó quan dius que tot esta inventat, Kings of Convenience es un 60% de Simon & Garfunkel amb sons més actuals, però en aquest cas ho trobo molt molt exagerat.
Respecte a Buhos i Els Amics de les Arts és unaltre tema ben diferent, i no te res a veure.
Encantat d’haver llegit el teu comentari i el temps que hi has dedicat, s’agraeix.
A veure si podem xerrar unaltra estona, seria un plaer.
Salutacions!