El dia en què ha començat l’última fase de la desaparició de la televisió convencional, el president de la Federació catalana d’empresaris instal·ladors de telecomunicacions, Xavier Núñez, ha donat solucions als problemes que tenen molts oients per poder veure com cal la televisió. En molts casos també ha aportat les possibles solucions en molts d’aquests casos.

Així ho creu el president del Parlament, Ernest Benach, i ho deixa clar al llibre #Política 2.0. Ens l’ha presentat al programa i hem convertit l’entrevista en un autèntic exercici 2.0 amb molta interactivitat.

Ernest Benach, @ebenach, ha assegurat que és ell mateix qui escriu la majoria dels seus missatges del Twitter i el Facebook i lamenta que alguns polítics en facin un ús equivocat deixant la gestió de les eines d’Internet als seus departaments de premsa. De fet, ha apuntat que “si no sóc jo qui escriu els missatges, estic estafant” i ha recordat que “hi ha molts polítics que utilitzen això com una eina de màrqueting electoral (…) ja descobriran la veritat”.

Tant en el llibre #Política 2.0, com en l’entrevista, ha defensat que “si Internet s’utilitza bé, pot acostar la política al ciutadà”. De moment, la interacció que ens han ofert els oients i els seguidors del programa a través de Twitter i Facebook ha estat exemplar.

El president del Parlament ha reconegut que l’ús de les tecnologies entre els polítics catalans encara “és minoritari, és veritat, però el seu creixement serà progressiu”.

Benach finalment també ha apuntat que “a la xarxa respecto totes les opinions sempre que donin la cara”.

Com a bon seguidor del futbol i del Futbol Club Barcelona, Benach ha compartit uns minuts amb els tertulians esportius del dilluns: Enric Bañeres, Miguel Rico i Toni Brosa.

Fotografia: Rafael Vallejos, EFE

“Els terratrèmols no es poden preveure i, malauradament, tard o d’hora es repetiran”. És una de les idees que ens han transmès els experts sobre sismologia i climatologia amb qui hem analitzat els sismes de Xile i Haití així com el temporal que afecta Europa.

Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i expert en canvi climàtic; Xavier Goula, cap de l’àrea de Sismologia de l’Institut Geogràfic de Catalunya i Miquel Bernis, meteoròleg de RAC1, ens han il·lustrat sobre els terratrèmols, els fenòmens naturals climatològics, l’escalfament global i el canvi climàtic.

En Xavier Goula ha apuntat que:

- “No es poden preveure els terratrèmols”.

- “Els terratrèmols no tenen res a veure amb els fenòmens meteorològics que sí que són previsibles”.

Javier Martín Vide, per la seva banda, ha recoengut que:

- “Amb els terratrèmols, sabem l’on però no el quan”.

- “Segons els models climàtics, anirem a anys més càlids, però tindrem també episodis extrems, i hem d’estar preparats”.

- “L’escalfament global ens portarà un món molt més complexe”.

- “És possible pensar que, en 20 o 30 anys, tinguem a Catalunya ciclons tropicals de gamma baixa”.

- “Patim una mica perquè no estem preparats”.

- “El risc natural té molt a veure amb el factor humà. La societat aporta la vulnerabilitat”.

També hem parlat amb el propietari de conserves DANI i president de l’Espanyol, Dani Sánchez Llibre, que té part del seu negoci a Xile. Sánchez Llibre ha apuntat que “dissabte va estar des de dos quarts de nou fins a les dues sense saber res del seu fill, que era a Xile.

Dani Sánchez Llibre també ha explicat:

- “L’epicentre ens queda a uns 500km.”

- “El poblet on tenim l’empresa [Ancud] va quedar arrasat el 1960 [pel terratrèmol de 1960, de 9'5 graus].”

- “Les fàbriques estan parades per falta de subministre de fuel i la zona de la Concepción on embarquem tots els contenidors cap a Espanya. No sabem si els contenidors que tenim a Alcahuano existeixen o no.”

- “Hi ha problemes molt greus a Xile.”

- “Dissabte, vaig estar des de dos quarts de nou fins a les dues sense saber res del meu fill, que era a Xile. Es va tallar tota la comunicació telefònica. Era impossible. El meu fill està bé.”

- “La situació del país és caòtica pel que fa a subministres. La gent està agafant moltes provisions per por.”

- “Són uns moments molt complicats. Dissabte passat estava a Xile. Ara no puc marxar cap allà. És impossible. L’aeroport de Santiago està tancat. Les carreteres estan tallades.”

Després dels incidents que John Cobra (alter ego de Mario Vaquero) va protagonitzar durant la gala d’Eurovisión de TVE, els tertulians han analitzat el ressò meditàtic que ha aconseguit aquest valencià.

Un parell de dies després de l’incident que va protagonitzar John Cobra, els tertulians d’aquest divendres, Jaume Roures, Jordi Bosch, Victor Amela i Ernest Folch, han analitzat el que ja es considera un nou fenomen mediàtic.

De fet, en aquests pocs dies, els seus vídeos penjats al Youtube s’han reproduït més de 150.000 vegades. Aquestes dades s’han aconseguit tenint en compte que TVE ha fet retirar els vídeos de la gala on s’encara amb el públic.

Pinche aquí para ver el vídeo

La presència de John Cobra a Internet és extensa i variada. Si busquem al Google “John Cobra” hi ha, pràcticament, 3 milions d’entrades indexades. En canvi, si busquem el candidat espanyol al festival d’Eurovisió, Daniel Diges, el cercador ens en dóna 275.000. Abans de tot això però, Cobra ja havia pujat una desena de vídeos de contingut violent a YouTube. N’hi ha un què, fins i tot, salta d’un balcó a un altre des d’un tercer pis.

Pinche aquí para ver el vídeo

El passat conflictiu de Cobra ja ve de lluny. Fins i tot ja havia estat a la presó, com ell mateix reconeixia durant l’entrevista que li va fer Kiko Hernández pel programa de Tele 5 “Sálvame”, l’endemà dels incidents.

John Cobra també va ser el protagonista del programa “El diario” d’Antena 3, l’agost de l’any passat, on va anar per queixar-se del fet que la seva nòvia, la famosa Carol, era excessivament gelosa.

Pinche aquí para ver el vídeo

Pinche aquí para ver el vídeo

]]> http://rac1.org/elmon/blog/john-cobra-nou-fenomen-mediatic/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/el-bulli-podria-tancar-lagost-del-2011/ http://rac1.org/elmon/blog/el-bulli-podria-tancar-lagost-del-2011/#comments Tue, 23 Feb 2010 10:57:21 +0000 xaymerich http://rac1.org/elmon/?p=33081 Podria ser el mes d’agost del 2011 però no se sabrà fins que no es concreti la nova temporada. El director i copropietari de elBulli, Juli Soler, ha apuntat que és una opció.Juli Soler ha recoengut que la intenció de El Bulli és tornar a “obrir com una fundació privada  i sense ànim de lucre.” El millor restaurant del món donarà beques a professionals de l’hostaleria. La nova fundació, encara no té nom, però té la intenció de donar una vintena de beques a cuiners i personal de sala perquè passin una temporada amb el seu equip.

Juli Soler ha desvinculat completament aquest canvi en el model de negoci amb la notícia publicava a “Le Monde” i que vinculava el tancament del Bulli a una demanda judicial.

Tot i el drama de la crisi, aquest dilluns hem donat la volta al tema per conèixer les històries optimistes i positives que també hi ha en moments difícils com aquests, recollint els testimonis personals dels famosos “brots verds”.

Els oients han aprofitat per explicar els seus casos d’èxit en plena crisi. Alguns petits empresaris que han pogut sobreviure i, fins i tot, han hagut de contractar més gent per poder atendre tota la feina. O també, els casos de persones que s’han quedat a l’atur i han creat la seva pròpia empresa per tirar endavant.

En Vicenç Macià, és diplomat en òptica i optometria i membre del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya.

I en Joan Herbera és professor del Màster en Màrqueting, Distribució i Vendes Cinematogràfiques de l’ESCAC, a més d’assessor extern de l’Institut Català de les Indústries Culturals.

A l’esquerra l’òptic Vicenç Macià i a la dreta de la imatge, l’empresari cinematogràfic Tomàs Naranjo

Per en Joan “el cinema en 3D no és una revolució, senzillament és un punt d’inflexió important”. En Tomàs, per la seva banda, apunta que el 3D representa “una gran innovació però que encara cal veure si es consolida. Cal veure quan i com arriben els sistemes 3D a les llars”.

En Tomàs també ha apuntat que “actualment hi ha 4 fabricants del sistema digital i 3 sistemes diferents. A Catalunya coexisteixen les 3 tecnologies”. De fet ha destacat que a Catalunya hi ha unes 70 sales adaptades al sistema tridimensional. Això sí, cada un dels exhibidors que vol tenir opció 3D ha de desemborsar uns 120.000 euros per la instal·lació del sistema.

Pel que fa a les ulleres, els experts han explicat que hi ha tres sistemes diferents i que el que acaba funcionant millor és el sistema actiu, que és el que porta dues pantalles LCD i a més va acompanyat d’un sistema de neteja especial als cinemes.

Lamentablement, en Joan ha explicat que afegir el català a les còpies en 3D fins a dia d’avui ha estat molt complicat. D’una banda per la complexitat tècnica i, de l’altra, perquè les mateixes distribuïdores també ho frenaven. Tot i això ha apuntat que aquest 2010 s’estrenaran 18 còpies com a mínim en sistema tridimensional i que a finals d’any ja s’espera que les còpies puguin portar més d’una llengua sense problemes.

Els testimonis de l’Olga Pérez i l’Anna Aurell amb les seves filles, la Júlia i la Cristina, ens han servit per conèixer més de prop una realitat tan dura com és la dels nens afectats per una paràlisi cerebral. Un trastorn que des de fa 50 anys tracten des de l’Associació de la Paràlisi Cerebral, l’ASPACE.

La paràlisi cerebral cada vegada afecta un nombre més gran de persones. Sobretot perquè els avenços en la medicina permeten salvar molts més nadons després del part, però en molts casos, amb unes afectacions per tota la vida. Aquest dimecres hem volgut conèixer millor en què consisteix aquest trastorn aprofitant que, des de fa cinc dècades, a Barcelona hi ha el centre pioner a l’estat espanyol a l’hora de tractar les persones afectades. Es tracta de l’Associació de la Paràlisi Cerebral, l’ASPACE.

Per això hem volgut compartir les històries de la Júlia i la Cristina, dues persones afectades per una paràlisi cerebral, de 7 i 35 anys, respectivament. Ens han explicat les seves històries l’Olga Pérez i l’Anna Aurell, les seves mares.

També hem conegut millor aquest trastorn amb el reportatge “Paràlisi cerebral, activitat emocional”, de Xavi Sala i Jordi Nieto.

Aquest dimarts us hem demanat que ens expliqueu com us està afectant la crisi. Els vostres casos. La realitat que vivim per trobar feina, els problemes per arribar a final de mes, el patiment per tirar endavant la vostra vida… Ha estat una hora llarga de vivències i maldecaps reals que, qui més qui menys, viu entre la seva família o amics. Com que és la realitat que ens envolta, n’havíem de parlar.