El secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, ha assegurat que a la final de Copa només es prohibiran els objectes que puguin ser perillosos com “bengales, armes blanques, de foc o ampolles” i que “les forces de seguretat sabran discriminar símbols d’apologia de la violència, com una esvàstica, d’una senyera, ikurriña o alguna estelada”. Ulloa també ha apuntat que no es pot comparar la manifestació de la Falange amb Arnaldo Otegui perquè “la ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, i, en canvi, Batasuna sí que ho ha fet.”Ignacio Ulloa també ha dit que:

- “No hi ha hagut incidents de moment.”

- Sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre: “Crec que cal transmetre una mica de sentit comú. Només és futbol. Tothom intenta treure’n rèdit. Cal desdramatitzar les declaracions. La presidenta de Madrid és una política veterana i crec que ha reivindicat el sentir d’un sector de la població. No cal treure-ho de context.”

- Sobre si és un error la manifestació de la Falange: “En aquest país s’ha produït una hipertròfia de la protecció o de la concessió de determinats drets fonamentals. Sota la capa de la llibertat d’expressió es permet tot.”

- “La llibertat d’expressió tenia com a límit l’insult o la vexació i ara ja l’hem superat. Llavors la llibertat d’expressió és un expedient per fer qualsevol cosa.”

- “Una mica ha passat el mateix amb el dret de reunió. Hauria de ser un dret que estigués regulat i tampoc és absolut.”

- “Estem en un escenari on algú hauria de posar una mica de mesura o ponderació i entenc que han de ser els tribunals, perquè és a qui els correspon.”

- “Cal posar una mica de limitació perquè no hi ha drets absoluts i ha de prevaldre el sentit comú. No es poden assumir riscos addicionals, no potencials sinó reals. Cal posar algun límit.”

- “Són 300 persones les que han sol·licitat la manifestació i la fan a tres quilòmetres. La regla és que cal donar prioritat al dret de reunió. [...] La delegada del govern té l’obligació, entre cometes legal, de permetre-la.”

- “Hi ha 2.700 homes pendents de la seguretat a Madrid.”

- “[El dispositiu de seguretat] És una unitat menys de la que es va desplegar per la cimera del BCE a Barcelona. És una final, no podem menysprear la dimensió de l’esdeveniment.”

- “[La policia] És un servei públic i dins del dret administratiu ja es preveu que qui en faci un ús intensiu hagi de contribuir en aquest aspecte.”

- “No ha de ser un cànon dissuasiu, però sí que ha de contribuir per l’ús intensiu que es fa del dispositiu de seguretat [també per als esdeveniments que vinguin de fora].”

- “Estem en la conjuntura que estem i això és el que ens ha permès plantejar aquest concepte. Té encaix jurídic i no desvirtua el propi sentit del servei de seguretat.”

- “Les despeses no es fan públiques. És una quantitat considerable,
si hi hagués un partit cada cap de setmana el pressupost se’n podria anar en sis mesos.”

- [Sobre si és una bona notícia que Aguirre no hi vagi] “No entro en valoracions. Ella és madridista, el seu equip no és a la final i institucionalment no és requerida.”

- “Arnaldo Otegui és molt diferent de la gent que es manifesta avui pels carrers de Madrid. Per la senzilla raó que Otegui és un convicte, és a dir, ha estat condemnat en dues ocasions i fa apologia constant del terrorisme, mentre que aquests senyors avui fan apologia però no tenen cap delicte encara.”

- “La ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, gràcies a Déu, i, en canvi, Batasuna i la seva gent sí que ho ha fet.”

- “La Llei 19/2007, a l’article 2, diu que estan prohibit els símbols o emblemes que exhortin a la violència o que siguin discriminatoris. Crec que les forces de seguretat aplicaran el sentit comú i un bon criteri per discriminar símbols com una esvàstica que és apologia de la violència, d’un símbol com una senyera, una ikurriña o bé que entri alguna estelada.”

- “Cal contextualitzar les coses. No és el mateix penjar una estelada d’un organisme oficial que portar-la a un camp de futbol.”

- “Les forces de seguretat saben què diu la llei i l’aplicaran. Si hi ha símbols o emblemes que exhortin a la violència, es recolliran.”

Aprofitant que hem fet programa especial des del Caixafòrum de la Caixa a Madrid, aquest divendres hem conversat amb el director general adjunt de l’Obra Social, Jaume Giró, que ens ha garantit la continuïtat de la labor social de l’entitat malgrat la crisi.

La situació de la pobresa a Catalunya va més enllà de necessitat, ara és urgent. N’hem parlat amb Antoni Bassas, que juntament amb Agnès Marquès presentarà una marató contra la pobresa aquest diumenge a TV3.

El conseller del Banc d’Espanya i catedràtic d’Economia de la UPF, Guillem López Casasnovas, ha tret ferro al possible adéu de Grècia a l’euro. “Si volen deixar el sistema comú serà una decisió seva; no els fan fora. Per tant, no crec que sigui tan dramàtic com sembla.” Casasnovas ha valorat la cimera europea, el rescat de Bankia i el paper del Banc d’Espanya.

Després de les seves paraules a Tribuna Vanguardia sobre que una Catalunya independent seria més pobra i petita, el líder del PSC, Pere Navarro, ha admès que “he rebut amenaces de mort al Twitter”. En una entrevista a El món a RAC1 ha afegit que “tinc respecte absolut pels independentistes, jo no ho sóc: jo aspiro que Catalunya lideri Espanya, però això no pot passar si contínuament estàs amenaçant que te’n vas. I sortir d’Espanya és sortir d’Europa”.En una entrevista a El món a RAC1, el primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha dit que:

- “Jo m’entenc amb tots els líders, però en la darrera reunió amb Artur Mas vaig veure voluntat d’entesa.”

- ”El que vol CiU és una voluntat sincera d’arribar a acords, no només aquí sinó també amb Madrid.”

- “Arribar a un acord entre el PSC i CiU és una mica més a prop que en trobades anteriors.”

- “Estem parlant d’un pacte fiscal, o millora del sistema de finançament, dins de la LOFCA”.

- “Si la condició és sortir de la LOFCA, no en podrem ni parlar.”

- “El model fiscal basc i navarrès és un accident a Europa perquè és absolutament insostenible.”

- “Nosaltres proposem un consorci entre les agències tributàries catalana i espanyola. Presidida per la part catalana, amb vot de qualitat. Això que li estic dient és una revolució.”

- “Volem un sistema fiscal que sigui més just i ambiciós per a Catalunya però sostenible per a tot l’Estat. Un sistema que limiti la solidaritat, que estimuli les altres comunitats perquè no els sigui necessari ser receptors d’aquesta solidaritat.”

- “El mestre d’aconseguir una cistella d’ous sense fur va ser Jordi Pujol amb el peix al cove.”

- “Em sembla una barbaritat. Amb els problemes que té la gent, em sembla impresentable que aquesta senyora es preocupi per una final de futbol. El que hauria de fer és explicar el dèficit de la seva comunitat i solucionar els problemes dels seus ciutadans.”

“Ni Esperanza Aguirre, ni el TSJ de Madrid que autoritza una manifestació de la Falange a dues hores del partit impediran que es jugui una gran final entre el Barça i l’Athletic Club de Bilbao”, ha assegurat el vicepresident del Barça , Carles Vilarrubí. Pel que fa a la manifestació, el portaveu del PP català, Enric Millo, ha mostrat respecte per l’autorització però considera que “el criteri del Ministeri de l’Interior era el més encertat”.En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Carles Vilarrubí ha dit que:

- “Primer vaig tenir un moment de sorpresa. Però de seguida t’adones que són declaracions amb una derivada política. Se surt del sentit comú de responsabilitat de govern. Ha tingut una resposta política, inclús de dirigents del seu partit i del ministre de l’Interior”.

- “[S'ha de reclamar calma als aficionats] perquè el Barça juga els partits als estadis. No als despatxos, ni a les sales de premsa, ni als pàrquings, ni a a les televisions, ni als mitjans de comunicació. Juga a la gespa. Situem les coses en el seu punt. Les agressions són una cortina de fum davant d’una situació política concreta.

- “Jo entenc que s’han de llegir en clau política i no esportiva. El partit no es juga al carrer. Ni Esperanza Aguirre, ni el TSJM aconseguiran que el seny no s’imposi. No juguem amb  laFalange, enfrontant la concepció d’Espanya i Catalunya, ni banderes, ni ultratges a ningú. La gent de la política, la judicatura i el futbol han d’aportar sentit comú. No ens trauran la il·lusió de guanyar un equip de la importància i de la història, com l’Athletic Club de Bilbao”.

- “És una irresponsabilitat. Aquí l’única gent assenyada ha estat la policia i el Ministeri de l’Interior. La demanda la fa un partit extraparlamentari, que la delegada del govern va autoritzar per divendres. Arran d’un informe negatiu del Ministeri, la delegada la va traslladar a dilluns. La Falange va recórrer i ha donat permís per fer la manifestació dues hores abans de la final. Anem a gaudir, i prou.”

- “El Barça anirà a l’enterrament de la dona de Florentino Pérez. Aprofito per fer-los arribar el condol.”

Enric Millo també ha dit que:

- “No n’hem de fer un gra massa, perquè si no el que fem és alimentar un discurs que alguns volen que alimentem entre tots.”

- “Per mi la situació és irracional, perquè la final de la Copa del Rei és un espectacle esportiu que no hauria d’estar barrejat amb la política.”

- “Alguns sectors independentistes volen fer-ne un altaveu, instigant la gent a la xiulada… Això també provoca reaccions en altres persones. S’alimenten els uns als altres, no hauria de passar.”

- “Espero i demano que hi hagi serenitat, sentit comú i seny i que no es barregin les coses i que l’afició pugui gaudir d’un bon partit.”

- “No s’ha d’aprofitar el partit per fer-ne banderes polítiques ni confrontacions entre les persones, que a hores d’ara és la darrera cosa que necessita el país, Catalunya i Espanya.”

- Sobre els partits polítics que van aparèixer en una foto en què reclamen seleccions esportives i neguen que atiessin cap xiulada: “Alguns van fer una crida a la xiulada. M’alegro que els partits polítics que apareixien a la fotografia se’n desmarquin, perquè estan demanant que això no passi.”

- “Em sorprèn que els partits polítics s’apuntin a aquests tipus de confrontacions.”

- Sobre el fet d’aprofitar la final de la Copa del Rei per reclamar seleccions esportives: “Com a aspiració és legítima, però hi ha un rerefons polític que acaba provocant reaccions d’altres sectors que pensen exactament el contrari i després tots ens acabem esquinçant les vestidures.”

- Sobre les paraules de Basagoiti en què deia que el partit s’havia de jugar on toca i no s’havia de deixar de fer: “Esclar que les comparteixo.”

- “Estic en contra de les xiulades. Sobretot estic en contra que des de les organitzacions polítiques s’insti la gent a fer xiulades al rei.”

- “Estic en contra que es faci una instigació formal que la gent xiuli el màxim representant de l’Estat espanyol, el representant de la corona, el rei. Això no és respectuós i atempta contra el que estableix la Constitució. Es una mostra d’incivisme i atia el foc de la violència.”

- “Com a partit [PP] no s’ha fet mai una instigació formal a xiular a ningú.”

- “Jo no trobo raonable barrejar política amb esport.”

- “Jo respecto que algú no se senti representat per determinada simbologia. Una altra cosa és que un no respecti les regles del joc democràtic i institucional. Són actituds diferents.”

- Sobre si les declaracions d’Aguirre són una cortina de fum? “No crec que tingui res a veure una cosa amb l’altra.”

- Sobre si les paraules d’Aguirre són un greu error: “Jo no comparteixo el criteri però tampoc estic gens d’acord amb el que ha motivat aquest enrenou.”

- “L’inici de tot aquest enrenou és que hi ha uns sectors determinats independentistes que volen fer servir d’altaveu la final de la Copa del Rei i això és polititzar-la.”

- Sobre la manifestació de la Falange el mateix dia de la final: “El criteri del Ministeri de l’Interior era el més encertat, de no permetre aquest tipus de manifestacions en aquest dia i en aquest lloc. És una llàstima que finalment el Tribunal Suprem hagi pres aquesta decisió. Respecto la sentència judicial, però això no vol dir que m’agradi.”

- “Tothom ha de poder expressar sempre els seus sentiments en llibertat però amb respecte als sentiments dels altres.”

- Sobre la presència de més de 1.500 policies a la final: “Em sembla que no és raonable. Però també és cert que les autoritats han de garantir la seguretat de totes les persones que vulguin assistir a l’esdeveniment.”

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, s’ha mostrat contrària al dret de vaga que preveu la Llei orgànica d’educació, i que permet que els estudiants de 14 anys puguin fer vaga en una jornada com la d’aquest dimarts.  ”Entenc que difícilment pots fer vaga si no pots treballar”, ha raonat la consellera, que ha donat les culpes al Ministeri d’interferir en les competències i “crispar” els mestres catalans. La portaveu d’Ensenyament de CCOO, Montse Ros, creu que aquesta vaga només serà una “de moltes que vindran per defensar el sistema”.

En una entrevista a El món a RAC1, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que:

- “La LOE marca que el dret de vaga havia de ser paral·lel al dret del treball.”

- “No estem d’acord que els nens de 14 anys puguin fer vaga. [...] Entenc que difícilment pots fer vaga si no pots treballar.”

- “Aquesta és una normativa que enganya molt. Si els alumnes fan vaga, el professor no pot treballar; si no pot treballar, es crea un buit en el centre. Jo no faré una guerra de xifres. També cal veure qui fa vaga.”

- “No estem hipotecant el sistema, ans al contrari. Ara que ja havíem fet els deures se’ns imposen unes mesures.”

- “Lamento molt que el govern central s’hagi posat a dictaminar unes mesures de caràcter estatal que afecten competències que són de la Generalitat.”

- “Les nostres mesures les apliquem en caràcter conjuntural i no estructural.”

- “Aquesta interferència de l’Estat és la que ha crispat la comunitat d’una manera que jo també entenc.”

- “Que el ministre vulgui traspassar la frontera de tornar a exercir la gestió del sistema educatiu és el que és preocupant.”

- “A Catalunya per cada grup de primària tenim un mestre i mig, i a secundària, dos i mig.”

- “La qualitat pedagògica que garanteix especialistes i tot tipus de professorat, supera el mestre per grup. Evidentment. Aquesta és la ràtio qualitativa: el nombre de professors que hi ha per a grup d’alumnes.”

- “[A Catalunya] Quan s’arribi a P3, a 28 es desdobla. Quedarà un grup de 14 i 14.”

- “La xifra real de la vaga és la que et permet o t’obliga a descomptar de la nòmina. Sempre hi ha una gran diferència entre la xifra que es diu per part sindical i la que té l’administració de descompte real.”

- “Una altra cosa és dir quants centres poden quedar afectats.”

- “A la universitat els alumnes poden no anar-hi. A primària els pares porten els fills a l’escola perquè saben que tenen els serveis mínims garantits.”

- “Vam defensar a la LOE que el dret de vaga havia de ser paral·lel al dret del treball.”

- “Si tu no pots treballar què vol dir que puguis fer vaga?”

- “Hi ha d’haver una responsabilitat quan prens una decisió. El professorat la té clara: perd un dia de sou.”

- “Estem davant d’una vaga estatal d’una gran magnitud. El que passa no havia passat. Les vagues sempre eren per demanar més, no per retallades.”

- “Una administració ha de ser rigorosa. Les mesures que són de compliment obligat les administrem amb tot el seny que podem. Si no són de compliment obligat, o bé no les apliquem o bé simplement queden reduïdes a una mínima mesura.”

- Sobre si Catalunya és la comunitat més malparada de totes: “Depèn de com s’ho miri. Nosaltres les hem anat fent esglaonadament.”

- “Nosaltres som conscients que demanem un sobreesforç al professorat, però avui en dia a tothom se li ha demanat.”

- Sobre si Catalunya sempre va a l’avantguarda?: “Les mesures que havíem fet no havien afectat els llocs de treball del professorat. A Catalunya també hem de saber que en els darrers 8 anys s’havien aplicat unes mesures diferents de la resta de l’Estat.”

- “Aquí hi va haver un moment que ens vam pensar que podíem apujar el sou i abaixar les hores.”

- “L’oferta per als joves creix. És veritat que les condicions del professorat retornen al que havia estat. Que era la normativa general de tot l’Estat.”

- “La ràtio professor-grup a Catalunya és bona en relació amb tot l’Estat. I això jo crec que és el més important per a la qualitat.”

- “Les baixes han disminuït. L’absentisme està molt controlat i no és dels més alts, ni de bon tros.”

- “Si el Ministeri només té competències a Ceuta i Melilla, el coneixement que té de la gestió només li pot venir de Ceuta i Melilla.”

- “Nosaltres som els que hem de saber, d’acord amb el dèficit que hem d’afrontar i el deute que arrosseguem i que hem de respondre, quines són les mesures que hem d’aplicar.”

D’altra banda aquest dimarts hem parlat amb la portaveu d’Ensenyament de CCOO, Montse Ros, que ha dit que:

- “A primera hora el seguiment està sent del 55%, i crec que al llarg de la jornada augmentarà.”

- “Hi ha més possibilitats de seguir la vaga a la secundària que a les escoles bressol, perquè els serveis mínims són més durs. Crec que moltes famílies no portaran els fills a l’escola, però els que ho facin tenen garantits els serveis mínims.”

- “L’objectiu de la vaga és alinear el front de lluita per l’educació. Sabem que haurem de sortir moltes vegades. Volem mostrar qui lidera l’educació perquè hi ha mesures estructurals que, si es posen en pràctica el mes de setembre, farem un pas enrere de 10 anys. No podem canviar les ràtios. Hi ha mesures que no són reversibles.”

- “Creiem que podem fer millor les coses amb els mateixos diners que teníem. Són reformes proeducactives: per la cohesió i la cultura. El que es fa ara és terrible i no dóna cap protecció. El 50% de la població juvenil és a l’atur, i hi ha llista d’espera a tots els centres de formació d’adults. No hi ha places i el govern posa taxes. És una mala solució. També un de cada 4 nens està a la pobresa, i a sobre el govern apuja les beques.”

- “Les mesures que es prenen ara són estructurals, no conjunturals, i algunes mesures estructurals les frenarem. Per exemple les de les ràtios. Alguns ajuntaments implicats s’hi han mostrat en contra. Hem de frenar aquestes mesures on podem. Hi ha un segon objectiu. Això no és l’última vaga. Sabem que haurem de sortir cada cop que calgui perquè creiem en l’educació.”

El líder d’ICV vol fer de “pont” entre CiU i el PSC perquè arribin a un acord pel pacte fiscal, en la cimera que s’ha de fer el divendres 30 de maig. Sobre la trobada d’aquest dilluns amb Artur Mas, Joan Herrera ha dit que: “hem d’apropar posicions; no pot ser una escena de sofà”.

En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Joan Herrera ha dit que:

- “La reunió amb Artur Mas ha servit per apropar posicions. [...] Creiem que perquè la proposta sigui viable cal que tingui ambició però que sigui el màxim d’unitària.”

- “La reunió no pot ser una escena de sofà. Aquest tema no pot ser una arma electoral.”

- “Hem d’intentar sumar agents econòmics perquè la proposta tingui més força. [...] Fa setmanes que demanem discutir la proposta al Parlament. Ara que no ens vinguin amb presses i intentem sumar el màxim de voluntats.”

- “Quina bogeria [que Esperanza Aguirre demani fer la final de Copa a porta tancada]. Aquesta és la llibertat d’expressió del PP. [...] Deu ser una cortina de fum per eximir responsabilitats [com el rescat de Bankia o les dades falses del dèficit]. [...] El que hem de fer és deixar-la per inútil.”

- “ICV està disposada a fer de pont entre CiU i el PSC, i jugarem aquest paper. Hem d’aconseguir que CiU recuperi la sensibilitat social que ha perdut, i que el PSC guanyi en ambició nacional.”

- “Els passos endavant que hem de fer a escala nacional els hem de fer de manera unitària. [...] Depèn de com fem aquests passos Catalunya podria ser més pobra. [...] No és veritat que la independència ho arregla tot, ni que el pacte fiscal no solucioni res.”

- “No només volem que es parli de pacte fiscal, també cal parlar d’una política fiscal diferent i d’un altre plantejament de les polítiques de retallades. [...] És una condició que allò que digui Artur Mas es posi per escrit.”

- “Volem un concert econòmic solidari. Que tinguem la clau de la caixa però amb elements de solidaritat.”

Foto: Xavier Gómez (LV)

El líder del corrent intern del PSC Avancem!, Joan Ignasi Elena, creu que els socialistes han de tenir “un discurs nítidament d’esquerres” i dialogar “amb els sectors sobiranistes que demanen més autogovern per a Catalunya”.

Joan Ignasi Elena també ha dit que:

- “És un moviment que vol generar a Catalunya una alternativa de progrés. El govern requereix un canvi i necessita una alternativa i el PSC ho ha de liderar. No és una crítica interna sinó un suport en aquesta direcció.”

- “Jo no em sento més o menys catalanista que ningú del PSC. Durant massa anys s’han repartit carnets de catalanisme i sempre ho hem criticat. No seré jo ara qui em dediqui a repartir-los.”

- “El futur de Catalunya i la llibertat per regir-nos s’ha normalitzat en els últims anys. I el PSC ha de normalitzar la relació amb els sectors que pensen així.”

- “Sí, estic a favor del dret a decidir com qualsevol demòcrata, però estaria bé concretar-ho. Si s’arriba a la conclusió democràtica que s’ha de convocar una consulta, ningú s’hi pot oposar.”

- “El país necessita el pacte fiscal. S’ha de negociar des d’ara. La majoria de forces de Catalunya haurien d’anar a l’una per negociar amb més força a Madrid.”

- “Hem d’articular una alternativa de progrés a Catalunya i en diferents eixos: discurs nítidament d’esquerres i diàleg amb els sectors sobiranistes que demanen més autogovern per a Catalunya.”

- “Plantejo una mena de casa gran del progressisme, una aliança de la gent d’esquerres amb independència de la seva posició sobiranista.”

- “Volem contribuir a sumar, en el conjunt del partit, i de les esquerres en general, una alternativa al govern actual.”

- “No és un corrent que vagi contra res sinó a favor de sumar, per tant, crec que al PSC ho veuran amb absoluta normalitat.”

- “Sóc contrari a la sociovergència però no veig malament grans acords amb el partit de govern. No són coses incompatibles.”

L’endemà del Consell de Política Fiscal i Financera que ha “aprovat” la majoria de comunitats autònomes pels plans d’estalvi que han presentat a Madrid, la Generalitat “no descarta” querellar-se amb l’Estat, precisament, pels impagaments. Ho ha dit en una entrevista a El món a RAC1 el portaveu, Francesc Homs.

En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Francesc Homs, ha dit que:

- “La dieta serà tan dura com fins ara. No hi ha res gratuït, i s’hi haurà de contribuir una mica més. Ho farem amb un criteri d’equitat, amb ajudes als més necessitats. Tindrem incomoditats i molèsties, situacions molt complicades. Però amb la confiança que hi ha unes línies vermelles que continuaran funcionant gràcies a la professionalitat dels servidors públics.”

- “És una fotografia que ens va bé a tots. L’alternativa l’estaríem lamentant. És un missatge que té més de positiu que de negatiu. No ens agrada ni estem contents amb el que passa. El compromís en l’esforç hi és. Amb moderació, sense eufòria, però amb les passes que cal fer, fent-se. A veure si surt bé.”

- “Quan hem hagut d’anar a cobrar factures i no et paguen et vénen ganes de tirar la tovallola. Fins ara se’ns negava el principi. Ara només se’ns diu que no se’ns paga. Jo crec que acabarà donant fruits. No hi ha alternatives, fora del pacte fiscal. Per feixuc que sigui, és així. El següent pas és que ens ho paguin. Això no és gaire. És poc èpic. Però és la pura realitat.”

- “El deute exigible vindria pel fons de competitivitat (1.450 milions d’euros), la disposició addicional tercera (759), les conseqüències de les decisions que prenen ells i no et compensen (milers de milions). Són coses que podrien reclamar per un principi de lleialtat institucional. L’altra cosa és el dèficit fiscal. Tot allò de més que aportem al conjunt de l’estat i que no se’ns retorna, que és per sobre del 8%.”

-  “Jo no descarto demandar l’Estat per la via judicial. Hem de tenir present que ells s’ho fan i ells s’ho cuinen. A l’Estat els hi portem sovint, però estem sotmesos a unes regles del joc que no són senzilles. Requereix solucions d’una altra orientació.”

- “A Andalusia han abaixat els sous als funcionaris i semblava impossible. Hi ha uns temps per fer el que no tenim més remei que fer, que és pagar les nòmines, i entenem que és la nostra obligació. Si al final d’això no ho hem pogut tirar endavant no descartem convocar eleccions, però amb tant poc marge, s’han de fer les coses i buscar el pacte fiscal.”

- “Quan una malaltia es fa llarga perds la paciència. Has de fer front i buscar una sortida alternativa els propers mesos, no anys. El grup de CiU a Europa ha empès els eurobons per posar el deute a un preu més barat del que actualment tenim.”

- “És una solidaritat obligada que ens permet no haver de retallar tant. Els funcionaris han de tenir la convicció que això serveix. Mantindrà la vigència el 2013 i el 2014 i veurem si es consolida o no.”

- “No és gens casual que surti al Financial Times. Mirem de quedar bé en nom de tots. Si tens l’oportunitat d’explicar la realitat al teu país, això fa confiança.”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/la-generalitat-ja-es-planteja-demandar-lestat/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/pel%c2%b7licula-del-barca-pel-2014/ http://rac1.org/elmon/blog/pel%c2%b7licula-del-barca-pel-2014/#comments Fri, 18 May 2012 09:56:22 +0000 xaymerich http://rac1.org/elmon/?p=51623

El periodista i escriptor britànic John Carlin ha confirmat que prepara una pel·lícula sobre el Barça de Guardiola amb el director de L’ultimàtum de Bourne, Paul Greengrass. Carlin apunta que es tractarà d’un documental per als cinemes, “d’interès mundial”, que “podria veure la llum el 2014″. D’aquí que no els interessin en absolut “les pugnes internes” sinó que “aquest equip ha encisat el món”. John Carlin també ha dit que:

- “De contracte firmat no n’hi ha, però hi ha hagut converses serioses sobre el tema.”

- “Encara no ha començat el treball de rodatge ni el pràctic. És un projecte del qual hem estat parlant entre 6 i 9 mesos. [...] Ara mateix el director, Paul Greengrass, està fent una pel·lícula amb Tom Hanks. Està compromès amb això i durant uns quants mesos no estarà lliure per centrar-se en aquest tema.”

- “És un documental, absolutament. [...] Serà sobre el Barça en general, sobre el club, la història, el que representa, però, sens dubte, amb l’enfocament central al Barça fantàstic dels últims anys.”

- “El director és britànic i és un aficionat del futbol com Déu mana. No necessitava cap persuasió sobre el tema perquè, com la major part de la gent a qui li agrada el futbol, estava encisat pel joc que ha desplegat el Barça els últims anys. No vaig ser jo qui li va fer la proposta. Un dia estàvem xerrant i va sortir la idea.”

- “El que és increïble és que, de cop, llegeixo als diaris que seré productor. El meu paper és ser una espècie d’interlocutor entre Greengrass i la resta de productors.”

- “El club ho està estudiant amb interès. Els sembla una idea atractiva, en principi. Al club li sembla una idea molt digne d’estudiar.”

Sobre el contingut de la pel·lícula: “Un s’ha d’allunyar del dia a dia i mirar-se tot això en termes històrics. Per exemple, no ho sé, potser es podria fer un gran documental sobre el Reial Madrid de finals dels anys 50 o del Brasil que va guanyar 3 copes del món. Cal veure aquest Barça des d’una perspectiva històrica.”

- “El que ha fet el Barça els últims anys, primer, és fer un pas endavant en l’evolució de l’esport. Aquest Barça marca una fita en el futbol. I, segon, recordar que aquest equip ha encisat el món i és això el que volem plasmar en una pel·lícula.”

- “La idea seria tenir-ho enllestit per a la primera meitat del 2014.”

- “[La pel·lícula] Es dirigirà a un públic espanyol i català, però, per sobre de tot, la idea és fer una pel·lícula que sortirà als cinemes i que serà d’interès per als californians, els xinesos, els saudites, els anglesos, els alemanys, els sud-africans… El que vull dir amb això és que les pugnes internes o la política interna del Barça no interessen en absolut per a aquest projecte. Això seria garantia que aquest públic ni tan sols entrés als cinemes.”

La vegetació dels boscos està tan seca que l’incendi que crema a Rasquera i al Perelló pot ser la punta de llança d’un estiu infernal. En una entrevista telefònica des del comandament del foc, el conseller d’Interior, Felip Puig, ha admès que “aquest estiu ens haurem de calçar contra els incendis”. El foc de Rasquera encara no està controlat i per ara només es descarta que el causés una guspira elèctrica. L’alcalde, Bernat Pellissa, considera que “s’han comès errors” perquè un foc com el del 1995 es torni a repetir a la mateixa zona.

En una doble connexió amb el comandament del foc, a Rasquera, hem parlat amb Felip Puig i Bernat Pellissa:

El conseller d’Interior ha dit que:

- “Hi ha més motius que ahir per ser optimista. Hi ha 300 hectàrees de bosc i la resta, fins a 3.000 hectàrees són matolls. Tota la plana cremada està extingida i ara queda controlar la situació a la serra del Cardó i de Boix. Aquest matí s’hi afegiran els bombers i el GRAF, i si el temps ens ho permet, els bombarders i avions de descàrrega. El front actiu encara no té control. El vent podria facilitar les tasques d’extinció.”

- “No recordo un incendi tan greu com aquest des que mano. L’any passat va ser bo, tot i que hi va haver dos incendis. Els tres primers incendis al març al Pirineu ja ens van fer pensar que aquest any serà molt complicat. És l’hivern més sec dels darrers 40 o 50 anys, i la vegetació està molt estressada. Haurem de mantenir la guàrdia molt alta. Una petita guspira ha tornat a cremar bona part del que el 1995 va arrasar 6.000 hectàrees.”

- “Les previsions amb què treballem (reunim cada setmana un gabinet de crisi per observar el perill d’incendi i la situació de la vegetació) ens indiquen que les condicions són molt desfavorables i aquest estiu ens haurem de calçar.”

- “De cara a les properes setmanes, reiterem la prohibició de fer qualsevol foc al camp. El bosc està sec i és un còctel explosiu.”

- “30 veïns del Perelló que havien estat desallotjats van tornar ahir a casa seva perquè van obrir la carretera.”

- “Només descartem la hipòtesi d’una línia elèctrica. Pot haver estat un accident fortuït, una imprudència o una acció premeditada. No tenim cap indici.”

- “Tenim alguns bombers voluntaris, però no tots dels quals podríem disposar. Més gent hauria estat difícil perquè la serra té un accés difícil. Veurem si hi ha hagut algun problema de comunicació un cop es resolgui l’incendi.”

De la seva banda, l’alcalde de Rasquera ha explicat que:

- “Avui començarem a fer valoracions del foc. Però sembla que hi ha petites incidències en els terrenys, però cap casa s’ha cremat.”

- “La prioritat és controlar l’incendi. Ja parlarem de les causes. Haurem de tornar a començar perquè no ens passi el que va passar fa 17 anys. Hi ha coses que amb tota la bona intenció del món no s’han fet bé. El risc és continu. Fa 17 anys ens vam marcar l’objectiu que no tornés a passar. I no ha estat així. Hem de treballar perquè no es torni a repetir.”

- “Els terrenys on havia d’anar la plantació de marihuana no estan afectats, i no tenen res a veure.”

- “L’incendi va començar a l’obaga de Cos.”

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, ha posat una mica de bàlsam. Reconeix que la CE no està gaire d’acord amb les previsions de Paul Krugman, de qui ha dit que “ha de fer una portada cada setmana”. També ha descartat la pròxima intervenció de Catalunya, però creu que  ”hi ha d’haver diàleg amb l’estat i les comunitats”. La clau és donar confiança a partir de la reforma bancària.

En una entrevista a El món a RAC1, Amadeu Altafaj ha dit que:

- “El senyor Krugman s’ha convertit en un premi Nobel mediàtic. Fer previsions com les de Krugman et garanteix un titular de portada, i ell en fa cada setmana. Hi ha molts premis Nobel que no estan d’acord amb ell, i la Comissió Europea tampoc.”

- “Hi ha tensions a la zona euro, i la situació a Grècia és preocupant. Però l’euro continua sent una moneda forta que ens ha protegit als països membres.”

- “No hi ha risc d’un ‘corralito’ a Espanya. Està fent tot el que pot en tots els fronts de la crisi. I hi ha un consens polític força ampli que és el que no hi ha hagut a Grècia.”

- “És necessari sanejar els comptes públics perquè no hi ha cap creixement sostenible sense això, i recuperar la confiança porta temps, és una tasca feixuga.”

- “La incertesa a Espanya està vinculada al que passi al sector bancari. Si es reforça la iniciativa de netejar el sector bancari es pot fer molt per recuperar la confiança amb l’economia espanyola.”

- “Es pot fer molt si s’esvaeixen els dubtes sobre els comptes de les comunitats autònomes. Les sorpreses desagradables com les del desembre passat [en què es va anunciar que el dèficit previst no serà del 6% sinó del 8%] són les que minen la confiança.”

- “Un país que té un 25% d’atur té un problema estructural a resoldre. I no es tracta de posar només pegats per continuar funcionant igual.”

- “Les comunitats autònomes no ho han fet tan malament, però han acusat de forma molt marcada la caiguda dels ingressos i de l’activitat econòmica. Hi pot haver fenòmens puntuals de mala gestió, però la causa fonamental és la caiguda de l’activitat econòmica.”

- “És lamentable que les desviacions dels comptes de les comunitats autònomes no se sàpiguen fins al desembre de l’any passat, perquè potser s’hauria pogut actuar per corregir els desequilibris.”

- “No crec que estiguem a prop de la intervenció [de Catalunya]. Des de la CE no intervenim en el diàleg entre l’estat i les autonomies, però és important que això es faci de manera dialogada.”

- “Si hi ha un objectiu compartit de sanejar els comptes públics hi han d’haver maneres d’assegurar-se que els que tenen la responsabilitat poden assumir-la i executar-la sense la intervenció de l’estat.”

- Del pacte fiscal: “És clau entendre que estem tots en el mateix vaixell, i el que succeeix a Catalunya o Andalusia té un impacte sobre la confiança dels mercats amb l’economia espanyola, i hi ha d’haver una entesa.”

- “El que succeeix a Grècia té un impacte, fins i tot, a Catalunya. I el que passi té un impacte cert en els mercats.”

- “Grècia ha estat i continua sent l’epicentre de la crisi del deute europeu.”

- “A Grècia tenim un programa d’ajust pactat amb les institucions polítiques gregues i europees, i hauria d’aplicar-se perquè està basat, sobretot, en el creixement.”

- ”Grècia està absolutament aïllada dels mercats, i no té opcions de tornar-hi en els propers 2 anys.”

- “No podem governar pels grecs. Ells han votat i els responsables polítics que han escollit haurien d’assumir la responsabilitat històrica i formar un govern per damunt de les seves diferències, per damunt de l’interès del país. Aquest és el veritable taló d’Aquil·les de Grècia.”

- “Des del maig del 2010 Europa ha fet tot el possible per ajudar Grècia de manera determinada. [...] Grècia és un pacient que està connectat a la sonda europea permanentment.”

- “Grècia és una democràcia sobirana i els líders polítics grecs han d’assumir aquesta responsabilitat, encara que això impliqui fer reformes doloroses.”

- “Grècia ha viscut per damunt dels seus mitjans durant una dècada. Tothom s’ha aprofitat d’aquest sistema i ara s’ha de reformar, o tornarem a la situació anterior.”

Les borses han obert amb pèrdues i la prima de risc ha superat la barrera dels 500 punts. Ho hem analitzat amb el catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, José García-Montalvo, que ha carregat durament contra l’acció del Govern espanyol i ha acusat els ministres De Guindos i Montoro d’”actuar com a piròmans”. Amb la Montse Martí hem actualitzat la informació de la Borsa de Barcelona.

El foc de Rasquera es mantenia viu aquest matí. El director general d’Emergències, Jordi Gassió, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1, que “l’orografia del terreny fa complicat de controlar-lo. El vent, a més, ens ho està complicant.” El vent ha de continuar posant traves als bombers, segons la meteoròloga Mònica Usart. També n’hem parlat amb l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa. Al municipi de la Ribera d’Ebre creuen que el foc “podria haver estat provocat”.

Jordi Gassió, director general d’Emergències, ha dit avui, en una entrevista a El món a RAC1, que:

- “El foc continua actiu i el vent el va empentant.”

- ”Ja s’han cremat 700 hectàrees en llocs dispersos. El perímetre és molt gran i hi ha llocs dins que no estan cremats.”

- ”L’orografia del terreny fa complicat de controlar-lo. El vent, a més, ens ho està complicant.”

- ”Ho estem investigant. Quan s’acabi el foc, acabarem d’investigar-ho.”

- “Hi ha molt de foc i és molt difícil poder-lo controlar.”

- “La meteorologia sembla que ens serà favorable.”

Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera, ha afegit que:

- “Encara bufa el mestral, no tant com aquesta matinada, però encara bufa.”

- “Per sort, no hi ha ferits d’importància.”

- ”Hem hagut de desallotjar moltes cases i defensar-ne moltes més, i molts corrals.”

- “Un foc en el moment precís, el dia precís i en l’orografia complicada. Com al 95, però en lloc de fer-ho en dos dies, ho ha fet en dues hores. Els agents rurals ho estan investigant.”

- ”Hi ha hagut molt bona coordinació.”

- “La nit ha sigut molt llarga, la situació és molt difícil i la gent està molt nerviosa. Estem intentant gestionar-ho.”

- ”La gent del poble s’ha bolcat a fer entrepans, ajudar i a posar-se a disposició.”

- ”El més important és acabar el malson aquest i tornar a començar.”

- ”Hi ha molt de foc.”

- “El foc avança cap al Perelló, un altre front que avança lleugerament cap a Rasquera. És molt difícil.”