La hipnosi sembla que pot ser perillosa sobretot després del que ha passat a uns estudiants de Colòmbia que havien anat a veure un mag famós per les seves dots per adormir a la gent. Doncs bé, sembla que es va passar perquè alguns dels estudiants van tenir problemes per despertar-se i els van haver d’hospitalitzar en estat de xoc. Però que ningú pateixi perquè al cap d’unes hores tots van ser donats d’alta. Ho llegim a l’edició digital de la BBC.Avui no li agradarà llegir el diari al Bisbe de Terrassa. Al mossèn Josep Àngel Saiz Meneses no li agradarà llegir El Punt-Avui. I és que els veïns de Palau-Solità i Plegamans el culpen de traslladar el mossèn del poble, Germà Prats, perquè feia les misses en català. El capellà defensa que sempre ha fet els oficis en llengua catalana perquè “Som a Catalunya” i que les queixes vénen de feligresos que “fa molts anys que viuen aquí però que no el parlen”. Des del Bisbat egarenc, però, asseguren que el canvi és una petició del mateix mossèn Germà Prats, que aquest mes es traslladarà a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes.

Aquest matí se’ls hi entravessarà el xuixo als dirigents del PSC quan llegeixin el que diu Antoni Puigverd a La Vanguardia sobre el que considera actualment com “la posició més feble del catalanisme des que Franco manava”. I és que Puigverd aprofita bona part de l’article per criticar el PSC, al qual qualifica “d’agònic”, i escriu: “Han manat 30 anys als municipis, han tingut una influència determinant al món de la cultura, la universitat i l’escola, però el PSC encara no sap quina és la seva idea de Catalunya”. I sentencia: “El PSC s’enfonsa”.

Mai saps què pots trobar. I la prova és la història d’un alpinista que estava escalant el Kilimanjaro i ha trobat un gos a gairebé 6.000 metres d’altitud, on les temperatures són, per cert, de fins a 20 graus sota zero. Els veterinaris es fan creus de la història i no s’expliquen com ha pogut sobreviure però ja han advertit que el gos segurament té la ràbia i que si cap altra alpinista el troba millor que no s’hi acosti. Ho trobem a l’edició digital de l’Ara.

Avui no li agradarà llegir el diari al Bisbe de Terrassa, mossèn Josep Àngel Saiz Meneses, no li agradarà llegir El Punt-Avui. I és que els veïns de Palau-Solità i Plegamans el culpen de traslladar el mossèn del poble, Germà Prats, perquè feia les misses en català. El capellà defensa que sempre ha fet els oficis en llengua catalana perquè “Som a Catalunya” i que les queixes vénen de feligresos que “fa molts anys que viuen aquí però que no el parlen”. Des del Bisbat egarenc, però, asseguren que el canvi és una petició del mateix mossèn Germà Prats, que aquest mes es traslladarà a la parròquia de Sant Vicenç de Vallromanes.

Als dirigents dels partits de tradició catalanista quan llegeixin l’article de Jaume Rocabert a El Punt-Avui en què apunta que partits que han format part del govern com Convergència Democràtica, Unió, PSC, ERC o Iniciativa per Catalunya, “cap d’ells ha pogut evitar els episodis de desestabilització interna”. Rocabert apunta el principal motiu: “les lluites per assolir el poder afegides a la desconnexió que habitualment tenen amb la militància i la ciutadania”. I continua disparant: “seria del tot erroni creure que ara la crisi dels partits és només cosa del PSC i d’ERC. El fet que Convergència i Unió governin plegats no els allibera de les greus desavinences existents en el si de la federació, com també entre la massa de votants”.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo a l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i a la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, quan llegeixin la columna d’Ignasi Riera a El Punt-Avui titulada “Incoherències xenòfobes”. Riera critica el fet que l’alcalde de Badalona es negui a deixar un espai poliesportiu perquè es pugui celebrar que el Ramadà s’acaba. I a continuació aconsella: “Si Alícia Sánchez-Camacho avala aquesta decisió, goso demanar-li que demani públicament l’expulsió del PP d’Esperanza Aguirre i de Ruiz Gallardón que han cedit espais públics de Madrid per a la celebració dels actes per a la vinguda del papa”.

Avui no els agradarà llegir el diari als jugadors de la selecció catalana de Corfbol quan llegeixin a l’Ara que només tenen 15 dies per aconseguir els 27.000 euros que val inscriure’s al mundial de la Xina, que se celebra a finals d’octubre.  La federació catalana de Corfbol ha acumulat molts deutes i ara, a més, la Generalitat els ha reduït el pressupost per la crisi. Per això, ara s’ha obert un compte en què tothom que vulgui pot fer aportacions econòmiques voluntàries. Entre els contribuents se sortejarà un viatge a la Xina per acompanyar-los al Mundial.

El govern de la ciutat de Melilla, en mans del PP, acaba de donar una medalla d’or de la Policia Local a Ramón Antón Mota, exconseller de Seguretat Ciutadana de Melilla. Entre els mèrits que es presenten per donar-li aquesta medalla es destaca que va ser present en la última execució a garrot vil que s’ha fet a l’Estat espanyol. Ho trobem a ElPlural.com

Avui no els agradarà llegir el diari als ciutadans en general quan llegeixin a La Vanguardia la manca de recursos per acabar les obres de diferents hospitals de tot Catalunya. Per exemple a Girona, de moment no es farà el nou centre hospitalari Josep Trueta. A Barcelona, quatre grans hospitals tenen pendents inversions estratosfèriques en infraestructura que hauran d’esperar. És el cas, entre d’altres, del Vall d’Hebron, el Clínic, Bellvitge i l’Hospital del Mar. A les comarques de Tarragona, el Sant Joan de Reus no pot funcionar al 100% per falta de diners. I a Lleida, l’Arnau de Vilanova es queda, de moment, sense l’edifici de consultes externes i esperant l’alta tecnologia en radioteràpia. Aquesta tardor, doncs, els catalans no ens podrem posar malalts!

Avui se’ls entravessarà el xuixo als consellers Mena i Cleries si llegeixen l’article de Maria Dolores García a La Vanguardia titulat “Quan la pobresa entra per la porta…”. I és que García critica els consellers per la seva ineficàcia a l’hora de donar resposta a la qüestió polèmica de la renda  mínima d’inserció, que qualifica de fiasco. Diu: “Mena i Cleries van portar el debat a la proliferació d’espavilats entre els perceptors de l’ajuda, però no van ser capaços d’aportar dades si aquesta és una pràctica estesa o espràdica”. De Mena diu:  “Intentava demostrar el frau amb historietes, com la del seu amic Mohamed, oblidant-se però, del drama de moltes famílies i sense apreciar que estava admetent una inoperància lamentable de l’Administració”. De Cleries diu: “Assegurava que no es pot escampar entre la gent el rum-rum que va dient que això de l’RMI es dóna…”, García afegeix que el conseller va callar en aquell instant, “però només li va faltar acabar amb un ‘es dóna amb alegria’”.

El prestigiós setmanari britànic The Sunday Times recomanava a la seva edició d’aquest diumenge passar un cap de setmana a la Garrotxa. El suplement de viatges del setmanari Travel proposa Besalú, Olot i Santa Pau com a destinacions imprescindibles i’assegura que amb 420 euros es poden passar tres dies de somni a la comarca.

La imatge “kitsch” del dia la veiem, entre altres diaris, a La Vanguardia i és la de dos guerrillers posant tot cofois a l’avió privat de Gaddafi. Toi i que el peu de foto parla d’un “luxe d’altura”, veient l’interior de l’avió podem dir que aquest luxe és més que qüestionable amb una decoració de gust dubtós: Skai platejat per tot arreu i una moqueta vermella més pròpia de club nocturn. És a dir: una foto per emmarcar.

Se’ls entravessarà el xuixo aquest matí als actuals dirigents d’ERC quan llegeixin Francesc-Marc Àlvaro a La Vanguardia en l’article que dedica a la figura d’Heribert Barrera. Entre altres coses diu: “ERC va ser un partit maltractat per la transició democràtica… Barrera, que va pilotar la nau en aquells anys difícils, sabia que formava part dels que havien perdut la transició. Després, quan Esquerra es reinventa com a partit de l’independentisme, són els seus nous dirigents els que, paradoxalment, maltracten el projecte que diuen servir”.

Avui no els agradarà llegir el diari als turistes i ciutadans de Barcelona quan llegeixin el reportatge que El Periódico dedica avui als “manguis”. Peruans del Park Güell, bosnianes buscafirmes, “moritos” de l’aerobús o romanesos del metro són alguns dels col·lectius identificats al mapa del robatori a Barcelona, anomenat “Manguilàndia”. És una iniciativa espontània que han creat mossos i guies a les xarxes socials per aportar informació sobre les bandes de carteristes més actives a la capital catalana. El text, que ja ha creat polèmica per les expressions xenòfobes que conté, demostra la gran quantitat de bandes organitzades que hi ha a Barcelona.

Avui la notícia freak la protagonitza el coronel Gaddafi, que amb la seva fugida de Trípoli ha deixat al descobert els seus secrets més ben guardats al complex presidencial. Una de les troballes que més ha sobtat als rebels que han saquejat el palau on residia el dictador ha estat un àlbum fotogràfic ple d’imatges de Condoleezza Rice, l’exsecretària d’Estat dels Estats Units. Ho llegim a La Vanguardia, que també afegeix algunes declaracions que Gaddafi ja havia fet sobre Rice, com: “La meva estimada negra africana… Me l’estimo tant… estic molt orgullós de com dóna ordres als líders àrabs”!

Avui no li agradarà llegir el diari a l’Ajuntament de Tarragona si agafa el Punt-Avui i veu que una cinquantena d’empresaris de la zona el portaran al jutjat. Entenen que està havent-hi un abús de poder del consistori, que fa dos mesos els va augmentar un 40% l’impost de béns i immobles. Els empresaris van presentar un recurs i des del juny esperen una rectificació de l’equip de govern que no arriba. Saben que si passen 3 mesos significarà silenci administratiu i, tot i que encara falten dues setmanes, tot fa pensar que no deixaran que s’esgoti el termini.

Aquest matí se’ls entravessarà el xuixo als membres de l’Institut d’Estudis Catalans i les porres als de la Reial Acadèmia de la Llengua si llegeixen la proposta lingüística que fa Jordi Llavina a les pàgines d’El Punt-Avui. Llavina escriu: “Si d’abaixar-se els pantalons i mostrar la natjada en diem ‘fer un calvo’, del gest de l’entrenador del Madrid en podríem dir ‘fer un Mourinho’. I afegeix: “D’aquesta manera contribuiríem, també, que el nostre necessari contrincant passi definitivament a la glòria”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/els-secrets-de-cal-gaddafi/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/un-museu-de-cera-en-versio-animal/ http://rac1.org/elmon/blog/un-museu-de-cera-en-versio-animal/#comments Thu, 25 Aug 2011 07:03:58 +0000 aalmirall http://rac1.org/elmon/?p=47300

Aquest matí se li entravessaran els pastissets de Belem a José Mourinho si llegeix Vicent Sanchis a El Punt-Avui dient això de l’entrenador del Reial Madrid: “Mourinho és un contrasentit. Ha convertit rivalitats en enemistats i la relació, en agressió permanent. Amb gentola semblant, l’apel·latiu míster és una broma macabra”. I Sanchis expressa un desig: “Convé que els déus el condemnin a la derrota eterna contra el Barça”. Afegiríem que de moment, va pel bon camí…

Avui se’ls entravessarà el xuixo als tres darrers alcaldes de Barcelona. És a dir, a Joan Clos, Jordi Hereu i l’alcalde actual, Xavier Trias, quan llegeixin l’article de Susana Quadrado a La Vanguardia titulat: “El Zoo, així no”. L’autora parla de la carpetada de l’alcalde Trias al projecte de zoo marí al Fòrum,  per traslladar les espècies marines de la Ciutadella. L’autora qualifica el projecte com “una gran quimera que Trias ha heretat d’Hereu, i aquest de Clos” i lamenta que el zoo de la Ciutadella s’hagi tornat a quedar sense pla de futur quan, diu Quadrado, “el delfinari actual el va inaugurar Franco i hi ha recintes de felins i de simis de l’època de Porcioles”. La columnista acaba fent un mal presagi: “Si no es capgira la situació, el zoo pot acabar convertit en un museu de cera, però en versió animal”.

Avui no li agradarà llegir el diari al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ja que a El Periódico el Govern el responsabilitza de la crisi política de la renda mínima. L’executiu de Mas ha admès que la falta d’autocrítica del conseller ha afegit llenya al foc en el polèmic canvi de cobrament de l’ajuda. Per això li han recomanat que canviï de to i eviti ser el protagonista si no vol veure compromès el seu recent accés a la vida política. Veurem si modera el seu discurs de cara a la compareixença parlamentària de demà.

Avui no els agradarà llegir el diari a 14 grans multinacionals del tèxtil com Adidas, Calvin Klein, H&M, Lacoste, Nike, Puma… I és que Greenpeace ha descobert tòxics a samarretes, pantalons i sabates d’aquestes conegudes marques. Hi ha trobat etoxilat de nonilfenol, una substància prohibida a la Unió Europea i que fan servir les indústries per blanquejar i preparar les teles, però que és legal a països asiàtics. La substància, que és força nociva, desprèn hormones que s’acumulen a la cadena alimentària i pot afectar els cicles sexuals. Perquè us en feu una idea, als peixos els provoca un canvi de sexe total, segons publica El País.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, quan llegeixi la informació d’El País que encapçala amb aquest titular: “Mena controla la renda mínima amb una ETT”. I és que segons el diari la Generalitat fa servir una empresa de treball temporal per entrevistar 20.000 beneficiaris de la renda mínima d’inserció. El País afegeix que el qüestionari consisteix en 11 senzilles preguntes amb què es pretén perseguir el suposat frau.

Ja s’ha anunciat el casori més esperat a Espanya dels últims mesos! Se’n fan ressò tots els diaris! I és que la duquessa d’Alba, amb 85 anys, es casarà a l’octubre amb el funcionari Alfonso Díez, de 61, al palau Dueñas de Sevilla en una cerimònia íntima. L’aristòcrata ja va repartir al juliol l’herència entre els seus sis fills i el seu futur marit ha renunciat a tot. Tot i que la parella està gaudint dels últims dies de vacances a Eivissa, aviat marxarà cap a Sevilla, on la Duquessa d’Alba es podrà començar a emprovar el vestit de núvia que li estant confeccionant Victorio & Lucchino.

El diari anglès Sunday Telegraph ha fet un reportatge sobre el deute dels ajuntaments espanyols i  destaca el cas del consistori de Moià, al Bages. Segons el rotatiu, “Malgrat tot el seu encant a l’estil Disney, Moià està podrit fins al moll de l’os”. El diari anglès també destaca les paraules de l’alcalde Guiteras dient que “Si els residents de Moià no estalvien més diners, la ciutat no serà capaç d’enterrar els seus morts”. Per acabar el Sunday Telegraph conclou: “aquesta visió apocalíptica de la crisi econòmica espanyola pot semblar pessimista però el cas de Moià no és ni de bon tros una excepció”.

Avui no li agradarà llegir el diari al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, quan llegeixi a El País que la base de dades que va fer servir per enviar els xecs de la renda mínima d’inserció era una versió antiga que no tenia dades actualitzades. Aquest podria ser un dels principals motius del caos que es va crear per cobrar l’ajuda, ja que molts dels beneficiaris haurien rebut els talons als seus antics domicilis. Ho han destapat treballadors socials però des de les conselleries d’Empresa i Ocupació i Benestar Social i Família no han aclarit res i s’han acabat donant les culpes l’una a l’altra. Ho llegim a El País.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo a la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega quan vegi les paraules que li dedica Bernat Dedéu a El Punt-Avui parlant del trasllat que ha fet el govern català de la seu del Memorial Democràtic al castell de Montjuïc. Dedéu qualifica de “nefasta la decisió” i escriu: “una decisió anunciada amb fastuositat per la vicepresidenta Ortega, que ha volgut foragitar aquesta institució de fireta -made in Iniciativa- imaginant que el tinglado a la muntanya potser farà menys pudor” i remata: “És ben trist que la testaferro de Duran promogui convertir aquest indret memorable en un parc temàtic per als aficionats a la història”.

Avui no els agradarà llegir el diari a tots aquells que hagin d’agafar l’avió d’aquí a un mes. Però no per noves vagues als aeroports, sinó perquè AENA ha anunciat que a partir del 22 de setembre els avions començaran a volar més junts perquè els controladors puguin atendre més trànsit i es redueixin els retards. No hauria de passar res, però fonts del sindicat USCA de controladors ja han advertit, tal com publica El País, que caldria formació per adaptar-se a la nova normativa i ha apuntat que, per exemple, al centre de control més gran d’Espanya, de Torrejón de Ardoz, hi ha una seixantena de professionals que fa pocs mesos que estan habilitats al control de ruta.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo al conseller Cleries quan llegeixi el que diu El Pais: “A Catalunya les retallades socials arriben als centres de dia” i critica que Benestar Social ajorni l’obertura d’equipaments ja construïts. El diari posa com a exemple un centre de Sant Celoni que no ha obert tot i que va ser inaugurat per Cleries el març.

La crisi ha fet augmentar els abandonaments d’animals domèstics. Segons publica El Punt-Avui, també hi ha gent que aprofita l’estiu per deixar les seves mascotes al carrer. Tot i que a Catalunya es multen els propietaris que no es fan càrrec de les seves mascotes, només estan ben identificats un 30% dels gossos i un 1% dels gats. Des de les protectores d’animals s’aconsella esterilitzar els animals perquè no es disparin de cop les despeses econòmiques, posar-los microxips que els identifiquin i adoptar mascotes en comptes de comprar-les.

El dit a l’ull del tècnic portuguès a Tito Vilanova ha fet la volta al món i de moment aquí a Catalunya ja se n’està traient benefici. Si algú recorda la imatge també recordarà que entre els dos protagonistes hi havia un home amb bigoti observant l’acció. Doncs bé, aquest home, que és Francesc Satorra, l’encarregat del túnel de vestidors i un dels treballadors més veterans del club, és ja tot un fenomen a internet. Tant que fins i tot se’n ha fet una samarreta amb la seva cara i la frase “The Observer”. L’altra samarreta que també està triomfant a la xarxa se centra en l’agressió i porta per lema “Dit i fet”. Ho trobem entre d’altres a La Vanguardia.

Avui no els hi agradarà llegir el diari als fumadors quan llegeixin a La Vanguardia que la Unió Europea vol ampliar la mida de les fotografies impactants dels paquets de tabac. A més de posar-les a les dues cares dels paquets, també volen endurir les imatges que s’hi veuen, i per exemple, estamparan instantànies del tumor que ocasiona el tabac al coll del fumador o de l’aspecte moribund del pulmó d’un consumidor habitual… En total seran 42 fotografies esgarrifants que els estats podran escollir en un catàleg. D’aquesta manera, creuen que calarà encarà més la idea del risc del tabac entre els més joves.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo a Oriol Pujol quan llegeixi la frase del dia que destaca El Punt-Avui. És de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias i diu així: “No és veritat que el número dos sigui important. El que mana, a tots els llocs, sempre és el número u”.

Tots els diaris s’han posat d’acord en la imatge de portada. Un Messi exultant abraçant el nouvingut Cesc Fàbregas després de fer el gol de la victòria blaugrana a tres minuts del final. “Un Barça supercampió” titula La Vanguardia i destaca la doble cara del Reial Madrid, al qual qualifica de “brillant i alhora violent en un partit memorable”. Precisament, l’Ara fa referència a com de malament va digerir la derrota el conjunt blanc: “El Barça sap guanyar i el Madrid no sap perdre”. En la mateixa línia, El Periódico assegura que el Madrid va perdre els papers al final del partit i titula: “Messi dóna la primera”. El País també dóna el màxim protagonisme a Leo Messi en el seu titular: “Messi entrega la Supercopa al Barça” i parla d’un partit amb batussa. Més discret es mostra El Mundo: “El Barça s’endu la Supercopa en un partit vibrant”. Potser vist el que va passar, s’han quedat curts…

Avui no els agradarà llegir el diari a les dones dels futbolistes per les temptacions que l’empresa Ashley Madison està oferint als seus marits. El Mundo publica avui que l’agència ofereix 150.000 eurus al jugador que faci pública una aventura amb una amant. A més, si el futbolista apareix en un acte amb una parella diferent de la seva li pagaran 5.000 euros i per cada notícia que es publiqui sobre les seves infidelitats un bonus de 50.000, tota una temptació! Ashley Madison també ha ofert patrocini a diferents clubs de la lliga espanyola i sembla que el Sevilla podria ser el primer que el portés. A canvi, però, els sevillans haurien de tenyir de rosa la gespa i les samarretes durant un partit o contra el Betis, o contra el Barça o el Reial Madrid.

Aquest matí se’ls entravessarà el xuixo als partidaris dels correbous i de les festes de toros en general quan llegeixin la columna de Susana Quadrado a La Vanguardia titulada “De toros i ximpleries” que fa referència a aquells que s’han exposat davant del famós “Bou Ratón”. Quadrado escriu: “Què hi ha més estúpid que posar-se, per força, davant un toro perquè et clavi la banya durant la festa del poble?” i destaca de Ratón: “La seva cotització ha pujat perquè té el que s’ha de tenir per ser brau” però puntualitza: “la seva banyada ja ha fet tres morts i olé!”. I finalment conclou: “La pregunta no és per què Ratón és tan dolent, sinó per què l’home és tan idiota”. Tota una estocada, sí senyor…

L’obesitat és un dels problemes més greus. Segons unes dades inèdites presentades per l’Organització Mundial de la Salut, el ràpid creixement del PIB a països com la Xina, el Brasil, Mèxic o l’Índia també està acompanyat per un augment del sobrepès. Podem donar dues dades: al Brasil hi ha vint cops més de nens obesos que fa vint anys, i a la Xina hi ha més de cent milions d’obesos, cinc cops més que fa només sis anys. Ho trobem a l’edició digital de la BBC.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo al líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, quan vegi el que escriu Antoni Puigverd a La Vanguardia en què compara el seu partit amb les “matrimoniades” humorístiques que surten per televisió. Puigverd diu: “La gràcia d’aquest humor consisteix a posar en ridícul el presumpte defecte d’una minoria: potser ja no el negre i l’efeminat, però sí la grassa i el lleig, el català del puny estret o l’andalús gandul” i remata: “D’aquesta tradició humorística tan seriosament afectada del complex de superioritat neix Plataforma per Catalunya: més que un partit xenòfob, una fàbrica d’acudits dolents”.

Avui no li agradarà llegir el diari a Josep Anglada quan vegi a l’Ara l’article que es dedica a furgar en les finances del seu partit, Plataforma per Catalunya. El text analitza els impagaments i les donacions que la formació xenòfoba rep de grups ultradretans europeus, d’Itàlia i d’Àustria. Exmembres del partit confirmen que Anglada no deixa que ningú tingui accés als comptes del partit! No és una novetat, al 2008, el Tribunal de Comptes ja advertia de les irregularitats del partit, que no acreditava les fonts dels seus ingressos ni feia constar les despeses electorals en un compte bancari específic, tal com marca la llei. Tot i això, pels gairebé 66.000l vots que Plataforma per Catalunya ha obtingut al país i pels 67 regidors aconseguits, Anglada podria rebre 55.000 euros de subvenció estatal.

Avui no els agradarà llegir el diari als ciutadans de Canals, al País Valencià, quan llegeixin a La Vanguardia que el seu ajuntament ha contractat el bou Ratón, un dels més coneguts i temuts del moment, ja que ha provocat la mort de 3 persones en els darrers 5 anys, l’última, aquest dissabte a Xàtiva. Veure el Ratón a la Fira de Setembre del municipi valencià costarà el doble que veure qualsevol altre animal. A més, el bou Ratón és conegut entre els canalers: al 2004 ja va clavar un cop de banya a un aficionat. Tot i el risc que comporta aquest animal, des del consistori s’ha defensat la seguretat de l’espectacle.

Aquest matí se’ls entravessarà el xuixo als dirigents de CiU quan llegeixin l’article de Jordi Gràcia a El Pais, titulat “Política i miopia”. L’articulista diu: “és una vilesa que CiU recomposi les arques de la Generalitat a costa de la renda mínima d’inserció” i qualifica de mesquinesa moral i roïndat política “corregir els desequilibris pressupostaris esbrinant el nivell de frau o d’engany que hi hagi en els receptors d’aquests ajuts, cap d’ells veí de Sarrià, ni de Sant Gervasi, ni de les Corts, ni de Pedralbes”.

Un jove britànic de 20 anys ha estat detingut per haver convocat una guerra d’aigua, amb els seus veïns, mitjançant Blackberry Messenger. La policia l’acusa d’incitar a la comissió d’un delicte i encara que l’ha deixat lliure sota fiança, l’1 de setembre haurà de declarar davant del jutge. Ho trobem, entre d’altres, a l’edició digital de The Guardian.

Els britànics sempre fan gala del seu humor tan particular. I, esclar, no se’n podien estar de trobar la vessant còmica als aldarulls. La BBC fa un repàs d’anècdotes dels dies anteriors  com ara que la venda de bats de beisbol s’ha disparat, o que un grup d’esvalotadors van demanar permís a una periodista de la cadena per poder seguir-la, ja que s’havien perdut i no sabien on eren les revoltes. Per acabar, també crida l’atenció una fotografia editada amb Photoshop en què es veu el primer ministre, David Cameron, fent un discurs davant de casa seva i en segon pla els esvalotadors, que treuen electrodomèstics per la finestra.

Aquest matí se li entravessarà el xuixo als directius de les  companyies de telèfons mòbils si s´estén el que publica El Punt-Avui: La iniciativa de l´Ajuntament d´Arenys de Munt de limitar la despesa del mòbil. El diari destaca que els tècnics, els regidors i fins i tot l´alcalde no podran gastar més de 30 eurus mensuals en trucades. 12 mil són els eures anuals que preveu estalviar el govern d´Arenys en factures telefòniques.

Avui no li agradarà llegir el diari a Boi Ruiz quan llegeixi al diari Público que els treballadors de l’hospital Dos de Maig de Barcelona no donen el seu braç a tòrcer i pretenen continuar amb l’acampada a les portes del centre sanitari per evitar-ne el tancament i l’acomiadament de 410 treballadors. Ja fa 31 dies que hi són i no tenen previst marxar fins que no els donin certes garanties. La mitjana dels acampats és de 50 anys i ja tenen més de 30.000 signatures de suport. Els veïns també s’hi han solidaritzat i han omplert els balcons i comerços amb pancartes de protesta.

]]> http://rac1.org/elmon/blog/sentit-de-lhumor-angles/feed/ 0