El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: La primera pedra amb Jordi Margarit06:00 - 10:00

i després Via lliure
Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Articles per categoria Les píndoles del món

Les píndoles del món

Seran tan burros?

31/10/2014

Francesc Cruanyes OKFrancesc Cruanyes, periodista

Ras i curt, cada vegada són més els ciutadans que d’una manera recòndita sospiren per allò mateix que els treu de polleguera: que el Consell d’Estat, el Govern de Madrid i el Tribunal Constitucional impugnin i, en definitiva, prohibeixin que el dia 9 els catalans sortim per anar a votar.
Ara tu imagina’t: cues als instituts i les portes barrades “por orden de la superioridad”; famílies senceres amb esperit de costellada i la Benemèrita trinxant les urnes, cap el contenidor de cartró; Mas emmanillat; Junqueras a comissaria; els de la CUP, carnet a la boca. I que corrin les fotografies! Que facin la volta al món. Que n’aprenguin les nacions democràtiques com les gasta l’”España una, grande y libre” davant d’un poble pacífic i rialler que pretén dir-hi la seva, opinar. Pronunciar-se… On s’és vist!
Cada vegada són més els que sospiren per poder desobeir, perquè la llei, si no és plural, és injusta, i la demanda clama al cel.
Ja ho ha dit el president: “de tot, menys sorprès”. Cada vegada n’hi ha més que ja no aspiren ni al diàleg ni a la comprensió, ni tan sols a la sortida pactada: que continuïn així, que ho prohibeixin tot, que la Terra sencera ho sàpiga, que en aquest Estat el que preval és el dret de conquesta.
Seran tan burros? No tindrem aquesta sort.

Les píndoles del món

Quid pro quo

31/10/2014

mj_canizaresMaria Jesús Cañizares, periodista de l’ABC

No es pot presumir d’astúcia i després indignar-se perquè el Consell d’Estat considera que el procés de participació del 9 de novembre és més il·legal que la consulta inicial suspesa pel Tribunal Constitucional. És veritat que, al començament, el president Artur Mas va vendre aquesta nova fórmula com una votació asèptica i innòcua. Però després vam veure com la despesa, la publicitat institucional, el dispositiu governamental i, sobretot, la pregunta, eren els mateixos. Per tant, és normal que l’Estat apliqui el “quid pro quo” i doni el mateix relleu que la Generalitat atorga a aquesta pseudoconsulta. Sense obviar que el mateixos partits sobiranistes que renegaven de la nova consulta consideren ara que aquesta s’ha de fer passi el que passi. En definitiva, que qui sacralitza el 9-N no pot escandalitzar-se ara perquè l’operatiu estatal per impugnar la votació hagi començat.

Les píndoles del món

‘[REC]4: Apocalipsis’

31/10/2014

Toni VallToni Vall, periodista

Comencem amb una certesa, diria que bastant lògica: [REC] és una bona saga cinematogràfica. Jaume Balagueró i Paco Plaza es van empescar un artefacte francament interessant, una capbussada en les essències més genuïnes del cinema de terror a través d’una narrativa particular i original que ha resultat ser mel per a la taquilla. I [REC]4, potser el capítol final de la saga (esclar que això no se sap mai) és un film coherent amb aquestes essències. Transpira pels mateixos porus que les anteriors entregues, es pregunta pel misteriós i originari focus del mal que es manifesta a través de virus que converteix els homes en zombis. Denota també en alguns passatges cert esgotament d’una fórmula que no pot ser res semblant ni aproximat a una màquina de fer fotocòpies. REC és massa bona idea com per a convertir-la en una repetició d’esquemes i situacions: [REC] va en vaixell, [REC] va a l’hospital, [REC] va de casament o [REC] no sap què vol ser de gran. [REC] és immediatesa, [REC] és un edifici rònec habitat pel maligne, [REC] és la incertesa de no saber què és el mal, [REC] és la por. Aquesta és la seva colossal força orgànica. Així va néixer i així, si el guió o qui sigui ho exigeix, hauria de morir. Però esclar ja se sap com són els virus. Costa una barbaritat matar-los. Celebrem-ho.

Les píndoles del món

Fluski

30/10/2014

tian-ribaTian Riba, periodista

Jo no sé si el senyor Miguel Bosch va fer la salutació feixista al Parlament, si se li dispara el braç cada cop que pensa en el “cara al sol” o si té una particular manera d’acomiadar-se dels llocs. Sí que sé, però, que al febrer va convocar una manifestació davant de la conselleria d’Educació per defensar el “bilingüismo”. Vostès no ho deuen recordar perquè no he pogut comptar més de 30 persones. Però entre aquesta majoria silenciosa hi havia l’associació nacional catòlica Cruz de San Andrés i l’entitat ultra Denaes. No sé si és un feixista. Però si està preocupat per l’educació dels nens podria començar per donar exemple.
I a partir d’aquí, el PP, que és qui va convidar una colla de maleducats, hauria de ser ser més contundent i deixar de flirtejar amb amistats perilloses si de veritat vol deixar de ser un cos estrany en el sistema de partits a Catalunya. Que ho dubto. No pot ser que banalitzin unes coses i en canvi siguin intransigents amb el pobre Tomàs Molina perquè va preveure pluja el 12 d’octubre.
A Indonesia han prohibit el Shin Chan per pornogràfic, aquí acabaran impugnant la festa dels súpers, que és un acte participatiu, s’hi fan gigafotos i s’hi adoctrinen nens amb una família comunista i separatista.

Les píndoles del món

Fer el mico al Parlament

30/10/2014

FotoNachoMartínNacho Martín Blanco, periodista

Lamentable l’espectacle d’ahir al Parlament de Catalunya quan un grup de sis persones, per no dir energúmens, delerosos del seu minut de glòria i amb una alarmant incapacitat per captenir-se adequadament, van haver de ser expulsats per la presidenta de la Cambra de resultes de les seves constants interrupcions durant la sessió de control al Govern. Al Parlament no s’hi va a fer el mico sinó a dialogar o a escoltar adaptant-se cadascú a les seves circumstàncies. Per rematar la feina, un dels expulsats es va acomiadar aixecant el braç amb un posat gairebé espasmòdic que si no era una salutació a la romana, un salut feixista, s’hi assemblava molt. És probable que l’home no sigui un feixista i que el seu moviment no fos altra cosa que un símptoma més de la seva evident manca de continència, perquè no hi ha dubte que la seva conducta, de principi a fi, va ser del tot impresentable. La seva actitud, però, perjudica les associacions en representació de les quals acudien al Parlament i mereix la reprovació de tots els partits, començant pel PP, que era qui convidava les esmentades associacions amb el benentès que hi enviessin algú amb cara i ulls.

Les píndoles del món

Minuts milionaris

30/10/2014

enric_sierra1-50x50Enric Sierra, sotsdirector de La Vanguardia.com

En el minut que dura aquest comentari, una de les 85 persones més riques del món guanyarà mig milió de dòlars i arribarà fins els 180 milions d’euros en les sis hores que Jordi Basté estarà fent aquest programa de ràdio. Queda clar que la crisi econòmica que fa set anys que dura no ha afectat igual tota la població. Ho evidencien les dades que ha fet públiques Oxfam Intermón. Els milionaris són avui el doble de rics mentre la resta de la societat s’ha empobrit fins a nivells alarmants a causa de la intencionada destrucció de la classe mitjana que havia sustentat la solvència econòmica dels països occidentals. La crua llei dels mercats s’ha imposat i ha sotmès als polítics i als governs democràtics que eren els únics que podien haver evitat i que ara encara podrien corregir aquesta dramàtica i salvatge desigualtat. Però res d’això ha passat. Més aviat, hi ha hagut una més que evident connivència amb aquesta situació, a la vista del lamentable espectacle al qual assistim diàriament amb els casos de corrupció.

Les píndoles del món

El virus ha mutat

29/10/2014

Eduard VoltasEduard Voltas, periodista

A Madrid creien que tenien el virus del 9-N aïllat (diguem-ne aïllat, diguem-ne cautelarment suspès) i de sobte el virus va mutar. El nou virus no té contorns precisos i és esmunyedís. Existeix un web oficial de la consulta, sí, però no hi ha cap decret que la convoqui. Els instituts obriran com a punt de votació, sí, però no hi ha cap acte administratiu que els ho ordeni. Les meses es constituiran, sí, però ningú no ha estat requerit per formar-ne part. Les paperetes hi seran, sí, però per si de cas les portarem impreses de casa. I el cens? El cens existirà, sí, però quan tanquin els col·legis, ja que s’anirà construint a mesura que ens registrem per votar davant de l’urna.
La situació comença a ser divertida i tot. Un poble burlant-se de l’estat, al cor d’Europa i en ple segle XXI. Dos milions de persones que segons les enquestes afirmen que el dia 9N participaran en una cosa que oficialment no existeix. Els grans mitjans internacionals ho han entès perfectament i el 9 de novembre seran tots a Catalunya. Saben que hi passarà alguna cosa especial, alguna cosa mai vista. I a Madrid, on encara no han entès res, semblen disposats a fer-ho encara més gran i més especial amb un regal inesperat: una nova prohibició. La prohibició del virus mutant.

Les píndoles del món

De cap a les eleccions

29/10/2014

Fidel MasrealFidel Masreal, periodista

Si el Tribunal Constitucional suspèn el procés participatiu, l’escenari més probable és que el Govern faci com va fer amb la consulta pròpiament dita: acatar el marc legal i cercar una altra via, que en aquesta ocasió amb tota probabilitat serà ja la convocatòria d’unes eleccions. Eleccions que el president Mas intentarà que siguin al més semblant possible a un plebiscit.
Val a dir que, paradoxalment, fins i tot en l’àmbit independentista hi havia qui preferia aquesta suspensió perquè el procés participatiu està farcit de dubtes sobre la participació, les garanties democràtiques, els possibles errors organitzatius i el reconeixement internacional.
El Govern del PP és conscient que tallar fins i tot el 9-N alternatiu és aguditzar el problema a curt termini, perquè entrarem en una precampanya marcada per les promeses d’independència.
Però també és conscient que serà un escenari de ruptura però també de batalla oberta en el sobiranisme sobre si llista única sí o no, declaració o proclamació d’independència, és a dir el què, el com, el qui i el quan… i mentrestant, l’escàndol de la corrupció, l’atur i la desigualtat tindran, segur, un paper en aquestes eleccions que, per aquest motiu, no podran ser només plebiscitàries.

Les píndoles del món

Només 29 vots

29/10/2014

Xavier_Garcia_LuqueXavier G. Luque, periodista de La Vanguardia

29 vots. Una assemblea de compromissaris, d’aquestes on gairebé tot s’aprova amb més del 95% de la gent a favor, va decidir, ara fa quatre anys i per només 29 vots de diferència, que calia reclamar unes suposades pèrdues a la directiva de Joan Laporta. 29 vots. Menys dels que sumaven la directiva de Sandro Rosell i els compromissaris nomenats a dit per votar tot el que vulgui la junta de torn.
29 vots que han empudegat el dia a dia blaugrana i han amargat la vida a uns directius que, en alguns casos, ni tan sols van prendre cap de les decisions que han passat pel jutge i per l’escarni de l’opinió pública.
La rebregada judicial és de les que fan època, perquè no es pot dir d’altra manera que reclamis que t’han deixat un forat negatiu de 47 milions, que no pots ni fer fotocòpies, i que el jutge et digui que menys enginyeria comptable i que en realitat el balanç era positiu. Per poc, però positiu.
Si algú té estómac per resistir-ho, estaria bé revisar les imatges de la famosa assemblea de compromissaris. I algú més, i no precisament de l’actual junta directiva, hauria de donar la cara.

Les píndoles del món

No al nou 9

28/10/2014

Salvador CotSalvador Cot, director del Nació digital

Bé, doncs ja hem vist com d’estúpides han resultat les discussions bizantines dels partits catalans sobre la consulta del 9-N. A Madrid els és ben igual si les urnes les posa la Generalitat o els Ajuntaments i no els importa si els funcionaris són allà voluntàriament o perquè els ha enviat algú. No volen que votem perquè no tenen manera d’evitar que la consulta sigui un èxit. I ara què? Doncs ara cal aprofitar-ho a fons. Som a l’aparador internacional i ja tenim un bon exemple de la qualitat de la democràcia espanyola que es podrà il·lustrar a tot el món amb llargues cues de ciutadans amb una papereta a la mà i els col·legis tancats. Ara també és quan cal demanar a tots aquells catalans mediàtics que viuen a Madrid i que diuen que volen votar contra la independència, però volen votar, que es posicionin davant d’aquest abús tenint en compte que omissió és col·laboració. També és important aquest abús per refer el bloc català. Convergència ha d’aclarir d’una vegada per totes si trenca amb Duran i Lleida o no, i quina és l’estratègia que planteja per després d’unes plebiscitàries que, ara sí, han de ser pròximes. I Esquerra han de deixar de fer el sord davant la llista de país que se’ls reclama amb insistència des del carrer. Tots s’accelera i tots ens necessitarem.

Les píndoles del món

El recurs per al nou 9-N

28/10/2014

joan lopez alegre 50x50Joan López Alegre, periodista

A Rajoy sempre se l’ha acusat de no prendre decisions a temps i, per tant, crec que el recurs vers l’anomenat nou 9-N el fa a contracor.
Just fa uns dies va oferir diàleg dins la llei i semblava disposat, amb la seva passivat, a ser aliat tàcit d’Artur Mas en el seu indissimulat objectiu de guanyar temps i mantenir-se en el poder.
Què ha canviat perquè ara Rajoy es plantegi recorre el nou 9-N?
Ho va dir Mas als seus socis polítics: cal enganyar l’Estat.
Mas, per convicció o empès per ERC i la CUP, pretén celebrar un referèndum sense convocar-lo, fent que el directors de centres educatius de forma voluntària o sota pressió donin les claus de les escoles al primer que passa per la porta per fer una votació on es vulnerà la llei de protecció de dades i es faran llistes de gent en funció de la seva afiliació política que acabaran en mans de ves a saber qui.
De cara al nou 9 N s’estan malversant fons públics amb les campanyes institucionals de referèndums no convocats. S’està prevaricant perquè es fan servir recursos públics per a un acte il·legal i s’està coaccionant funcionaris als quals es pressiona en benefici d’un acte que té com a objectiu indissimulat la independència vorejant la sedició com a mètode per obtenir-la.

Les píndoles del món

Folk vs. Folk

28/10/2014

Xavi PardoXavi Pardo, crític de teatre de RAC1

En teatre no acostuma a passar, però ahir la realitat era molt més important que la ficció. La magnífica notícia del retorn de Rosa Novell deixava en segon terme la pròpia estrena que ho feia possible. Els aplaudiments ho van evidenciar, amb una ovació calorosa, afectuosa, carregada de tendresa, que volia ser un “Ben tornada, Rosa”. Amb un paper breu, perfectament executat, que complementa aquesta història de dos amics que es retroben al final de la vida per passar comptes. El de Jordi Brau és un altre paper testimonial, de fet es podria dir que es limita a ser-hi, a fer d’espàrring per al que en realitat és un monòleg d’Abel Folk. Com a actor, Folk desplega el seu ofici i ens obre l’ànima d’aquest personatge torturat per la traïció. Com a director, en canvi, s’entesta a expulsar l’espectador de la història, recordant-li constantment que allò és teatre.

Les píndoles del món

La tristesa

27/10/2014

Quico SallésQuico Sallés, periodista de Nació digital

Ha de ser molt trist per un estat que els seus defensors, fins i tot els progres, només recorrin a l’insult per preservar-lo. La comparació d’Iceta entre el sobiranisme i el nazisme em genera tristor. Només la pot haver fet des de la ràbia que genera ser un dels darrers mohicans d’un règim fracassat, nascut d’una rendició amb la franquícia espanyola del nazisme que va morir al llit gràcies a una repressió de misèria, sang i foc.

Suposo que Josep Pallach es deu rebolcar a la tomba. De la mateixa manera que Lasa i Zabala es rebolcaven en la seva fossa de cal, quan Iceta, llavors lampista de la Moncloa de Felipe González, la més sinistre de les Moncloes, negava que treballés per un president expert en terrorisme d’Estat.

Iceta, l’home que dirigeix el PSC perquè no hi havia ningú més, i el seu amic Zaragoza van fer gala del més cruel dels cinismes en utilitzar la imatge de Lluís Companys, l’únic president assassinat per un règim nazi, amb el logo del PSC. Potser Iceta hauria de recordar que Hitler dirigia sobretot un partit socialista.

Sigui com sigui, Iceta, com Rajoy, ha fet un pas més en la defensa d’un règim que no respecta els seus ciutadans, i un règim així no pot preservar per gaire temps la seva legitimitat. I, per cert, començo a estar fins els pebrots que em diguin nazi.

Les píndoles del món

Un error i demanar perdó

27/10/2014

Nacho_CorredorNacho Corredor, politòleg

Convergència i Unió ha tingut històricament la capacitat d’introduir conceptes al debat polític que per si mateixos tenen un sentit relatiu. Això no ha impedit mai, però, que tothom els hagi assumit o s’hi hagi posicionat sempre. “Dret a decidir”, com a tal, vol dir tantes coses que no vol dir res. “Estat propi”, per si mateix, tampoc significa gaire. O en el seu moment “pacte fiscal” volia dir tantes coses que podia tenir el contingut que cadascú li volgués donar (i per això, alguns van afegir allò de “en la línia del concert econòmic”).

Ara que està de moda parlar d’”eleccions plebiscitàries”, per dir eleccions anticipades, convindria detenir-se uns segons per veure què vol dir. D’una banda, els plebiscits consisteixen a donar el vot de confiança a una determinada persona. I, d’altra banda, les eleccions són un procés de presa de decisions a través del qual es vota per diferents opcions polítiques. Parlar d’eleccions plebiscitàries, per tant, és un oxímoron. No té cap sentit introduir el concepte “plebiscit” per resoldre un debat democràtic.

Aquesta explicació hauria estat més que suficient si Miquel Iceta volia criticar la darrera ocurrència conceptual que està moda al nostre país. Més encara quan Iceta diu que el seu partit està disposat a ajudar el Govern Mas a esgotar la legislatura i des de fa uns mesos el PSC va començar una etapa on semblava que els exabruptes formaven part del passat. Les declaracions d’ahir del primer secretari del PSC són un error que costa molt d’entendre i pel qual no hauria de costar gens demanar perdó.

Les píndoles del món

Números injustificables

27/10/2014

santiago_gimenezSanti Giménez, periodista de l’As

Potser vaig començar a odiar les matemàtiques a força de suspendre, però sabia que la revenja arribaria més d’hora o més tard. Les anomenades Ciències Exactes no són exactes. Menteixen. Ho sento. Però s’ha d’assumir.
El Barça porta un punt més que el Madrid a la classificació de la Lliga i no faltaran directius, tècnics, periodistes i aficionats que apel·lant a la certesa matemàtica defensin que, de moment, el Barça no va pas tan malament. Quan ets nen cola que el profes diguin que el números mai menteixen. Doncs miri, perdoni. Ara sí. Menteixen. El Madrid és millor.
Ja som grandets i el Barça fa massa temps que justifica un daltabaix a tots els nivells tapant-se amb els números. Que si Messi i Zarra, que si Bravo i Reina i que es guanyen més diners que mai. Una dada matemàtica. Martino, en aquesta època de la Lliga sumava tres punts més que els que té Luis Enrique. Les matemàtiques menteixen. La pilota, no.

Les píndoles del món

Policia forastera

24/10/2014

Francesc Cruanyes OKFrancesc Cruanyes, periodista

Va haver-hi un temps, el segle passat, que la policia lingüística era una nena que es deia Norma i que la màxima normalitat era que un dia arribés un lladre i engaltés: “Mans enlaire, això és un atracament!”. Atracament, lladronici, robatori o rampinya, que fa més Pompeu… Volíem un país normal, i com ara diuen els cartells d’Araéslhora, a més de tenir ambaixades, jugar el Mundial o que les treballadores sexuals et diguin “Hola maco, bonic o eixerit”, també aspiràvem a tenir xoriços, malandrins o especuladors amb les quatre barres a la cartera.
Doncs bé, la normalitat ha deixat al descobert que això no era una bassa d’oli, que d’oasi res de res, i no ens referim expressament a cap nissaga ni a cap cas recent.
Ara bé, quan aquella que mana i ordena és la justícia de l’Audiència Nacional, quan els que irrompen i foten una coça a la porta són els agents del Cuerpo Nacional de Policía o quan ho fan a 17 dies d’una consulta, amb pena de Telediario inclosa, la normalitat és pròpia d’ancien régime; és a dir, que fa més pudor que una mofeta.
Mentre sigui la UDEF o la Guàrdia Civil, i no els Mossos, qui ens renti la presumpta roba bruta, sempre podrem pensar que si ho han fet ara, és perquè s’ho han fer venir bé.

Les píndoles del món

Consulta heroica

24/10/2014

enric_vilaEnric Vila, historiador i periodista

No sabrem mai a qui mira d’enredar el president Mas, amb aquest procés participatiu. És difícil de dir si mira d’enredar Madrid, la tercera via o els independentistes. Només podem saber que, de moment, l’única manera que els catalans tenim de pressionar els partits perquè facin un referèndum oficial és anar a votar massivament el 9-N. També sabem que el control del cos electoral i, per tant, dels percentatges de participació, els tindrà l’Estat. La diferència amb la consulta d’Arenys de Munt és substancial. Aquest cop serà Madrid que donarà els resultats qualitatius de la jornada. La Generalitat només podrà dedicar-se a comptar els vots. Em sembla que l’Estat ha utilitzat la llei per fer tornar l’independentisme a la casella de sortida, i que el president s’ha defensat amb un gest ambigu que li permet justificar qualsevol decisió. El panorama pot desembocar en una situació semblant a la de l’Estatut. Llavors la dignitat de Catalunya la van salvar les bases d’ERC amb aquell no heroic. En aquell moment alguns van creure que amb el desencís el sobiranisme es desinflaria. Ara podria passar igual. D’aquí a un any l’escenari es podria haver radicalitzat. Sobretot si el govern queda en mans de l’únic partit que pot dir que no va votar la Constitució. M’entenen? Llavors que vinguin a dir-nos que hem d’obeir el Tribunal Constitucional.

Les píndoles del món

El “no” ja fa campanya

24/10/2014

Miquel NoguerMiquel Noguer, periodista d’El País

Carles Puigdemont va trencar ahir el tabú i va posar xifres a la consulta. Dos milions de participants seria un èxit. L’alcalde de Girona no va fer res més que dir en públic el que el mateix Artur Mas ha dit en privat les últimes setmanes. El president va assegurar al front proconsulta en plena tempesta al Palau de Pedralbes que el nou format de 9-N podia arrossegar entre dos i tres milions de persones.
La xifra surt de sumar els vots de CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP el 2012. Si aquests anessin a votar Mas ja podria estar content. Però el president aspirava a més. Volia que una part dels votants del PSC, com a mínim, també s’hi afegissin.
El dubte és si el nou format de consulta, o gigaenquesta, com en diuen d’altres, serà prou atractiu per treure la gent de casa.
La propaganda serà vital. La del ens inunda. La del no, comença a arribar.
El PP ha canviat de discurs i prepara una pluja de recursos contra una cosa que fa quatre dies titllava de simulacre. Societat Civil Catalana ha anat darrere. I ahir, Mariano Rajoy va haver d’anar a Europa a demanar ajuda contra els rebels del nord-est peninsular. El 9-N serà un simulacre, sí. I un nyap que pot fer caure Artur Mas. Però una altra cosa és segura: els fa més por del que deien.

Les píndoles del món

L’OVNI va millor

23/10/2014

Maiol RogerMaiol Roger, periodista

Aquesta consulta que s’ha convertit en un OVNI, Objecte Votant No Identificat, va prenent forma a mesura que passen els dies. Després que els partits fessin l’inevitable i deplorable espectacle d’aviam qui la tenia més grossa, la unitat, les coses s’han posat al seu lloc. Aquesta consulta de nyigui-nyogui que el president ens va vendre posant-hi aigua al vi sembla que comença a passar millor: El Govern fa passos en fals per recuperar la unitat i més o menys ho aconsegueix. Esquerra ja s’ha fet el ronso i torna a sortir a la foto; iniciativa s’està trobant a ella mateixa, que s’estava perdent a una velocitat que ni el Banc Sabadell concedint avals. I els de la CUP són el dolent de la classe passat per un psicooleg infantil: tanta responsabilitat que un dia arribaran amb americana al Parlament
El gerro està enganxat. Amb pedaços, malament, s’hi veuen totes les vores, però torna a estar dret perquè la iaia el miri. Amb els partits units, la consulta pot superar els dos milions de votants, que faria del vi aigualit un glop excels pel procés. Però compte: els recels són molts i el dia 10 de novembre els partits poden tornar a caure en la mateixa pedra
Mentrestant, mirem el+ 9-N hi haurà urnes al 99,9% dels municipis catalans. Un dels llocs on no n’hi haurà serà Pontons, que aencara manté l’alcalde que es dedicava a dir que els gays eren uns tarats. Sembla que els que volen decidir el seu futur tampoc entren a la seva normalitat. Clar que sí, tot un demòcrata. Com diria Jep Cabestany: Ole tus Buebos

Les píndoles del món

Pacte de pragmatisme

23/10/2014

Quico SallésQuico Sallés, periodista de Nació digital

És evident que en un dels trams més importants del procés algunes coses no s’han fet bé. S’han comès moltes errades. Moltíssimes. Potser alguns no esperaven que arribés aquest moment i han patit mal d’alçada. Potser altres, la convicció que no s’arribaria tan lluny els ha fet caure en la desídia. Potser cal recordar que estem a 18 dies de la consulta i encara no sabem què votaran líders del catalanisme com Dolors Camats, Ramon Espadaler o Josep Antoni Duran i Lleida. Això no és normal.

Com tampoc seria normal deixar escapar la consulta militant del 9-N. Per això Junqueras va pactar amb Mas ahir sense passió, ni màgia, ni èpica, ni lírica però amb una gran dosi de pragmatisme. El 9-N ha de sortir sí o sí extraordinàriament bé. Si el catalanisme polític s’ha de comptar, el número final ha de fer goig.

El bon resultat, li interessa a ERC i a la CUP, perquè un mal resultat a causa del desincentiu que suposa una consulta militant, podria fer pensar a l’Estat que aixequem bandera blanca. I el que és més perillós, podria fer pensar a CiU que això de l’independentisme encara no acaba de fer el pes. I seria una derrota convertir molts anys de lluita en dos anyets més d’autonomisme fracassat i estúpid.

%s1 / %s2