El fundador de Wikileaks, Julian Assange, denuncia plans dels EUA per segrestar-lo, assassinar-lo i fer que Wikileaks es consideri una organtizació terrorista. A més, Assange ha dit a El món a RAC1 que prepara una nova entrega de documents que comprometran diverses entitats bancàries. D’altra banda, ha recomanat a tothom que encripti les seves comunicacions per internet.

Julian Assange, fundador de Wikileaks, també ha dit que:

- “[Fa] més de 300 dies que hi sóc [a l'ambaixada].”

- “No crec que la situació política, molt complexa, permeti que pugui marxar-ne aviat. Però mai se sap.”

- “L’únic moment en què ho he considerat [si continuo publicant a Wikileaks] i he pensat si valia la pena, és quan em van aïllar a la presó. Vaig reflexionar mitja hora i vaig concloure que només es viu una vegada i el millor és fer-ho sent fidel en allò que creus.”

- “Sí [que estic preparant una nova gran filtració de documents que poden comprometre bancs importants]. Sempre tenim diferents projectes entre mans que estan preparats per ser publicats.”

- “La major part de les nostres publicacions han implicat tots els països d’arreu del món.”

- “Internet ha estat en el punt de mira de governs i institucions governamentals preocupades pel potencial liberalitzador d’internet. S’ha construït una indústria gegantina de supervisió i de vigilància que és capaç de devastar-ho tot. És la vigilància estratègica.”

- “També han desenvolupat un sector automatitzat que és capaç de filtrar enormes quantitats d’informació. Això ha convertit el Govern dels Estats Units en el primer espia electrònic del món. Segons el Washington Post, és capaç d’interceptar 1.700 milions d’imatges i d’informació a arreu del món.”

- “Hi ha centenars de polítics i de comentaristes que han publicat projectes per assassinar-me o segrestar-me. Fins i tot, s’han presentat projectes de llei al Congrés nord-americà per definir Wikileaks com a organització terrorista.”

- “Difonem informació i coneixement i la gent entén què passa a la nostra civilització. Internet ha esdevingut el principal mètode mitjançant el qual la gent gestiona de manera intel·ligent les seves vides. També ha permès equilibrar la balança entre centres de poder.”

- “Wikileaks ha fet que les organitzacions més potents esdevinguin transparents.”

- “Sí, tots els individus han d’encriptar la seva comunicació habitual, n’estic convençut. És molt incòmode, però hi ha tot un seguit de programes que t’ho permeten fer.”

- “Durant els últims anys, totes les societats del món han basat la seva comunicació a internet. Tota la comunicació hi és. Tota la informació bancària hi és. És el sistema sanguini, les venes o les neurones de la civilització. Si la llibertat es redueix a internet, no podem permetre que sigui un espai on només pocs poders -com la Xina o els EUA- puguin vigilar les comunicacions de la major part de la civilització. A l’Estat espanyol, un correu electrònic enviat entre dos amics, pot acabar als EUA. Tot és recollit als EUA i fet accessible als seus interessos.”

- “Twitter és un cas més interessant, perquè és públic. L’espionatge no és aplicable. Però s’ha convertit en un mecanisme de control social. Twitter fa un any lluitava contra les empreses nord-americanes que estaven sota la pressió del govern dels EUA per la seguretat. Ara ha abandonat la lluita perquè s’ha adonat que no la pot guanyar. Com a resultat d’aquest abandonament, Espanya i d’altres països europeus estan perdent sobirania perquè els EUA i qualsevol altre poder s’estan implicant en la pena de mort de la comunicació.”

- “La nostra organització ha patit una sentència de mort econòmica prohibint-nos rebre fons a través del Banc d’Amèrica. Això és un bloqueig econòmic il·legal. És una transferència forta en el dret sobirà dels pobles europeus.”

- “No hem vist cap reflexió sobre el que està passant actualment. Per què el món acadèmic ha fallat a l’hora de descriure què està passant actualment? Potser per la manera en què hem viscut els últims anys. Wikileaks és interessant no només pel que publiquem, sinó per la reacció davant del que publiquem, que defineix les estructures del poder polític i geopolític actual. Assenyala la corrupció existent entre els institucions i permet establir una connexió entre l’estat i les seves representacions.”

- “Vull esmentar que hi ha hagut problemes en la nostra organització, però hem tingut un suport massiu per part dels nostres seguidors per facilitar-nos suport financer.”

- “Els tribunals han volgut destrossar-nos. Però el suport rebut ens ha permès no destruir cap dels documents publicats. Estem a punt de veure quin és el cost polític de la informació publicada a internet.”

- Sobre la denúncia d’Associated Press: “El sector de la seguretat nord-americà té els registres telefònics de totes les persones que truquen als Estats Units, totes les trucades que s’hi fan. És capaç d’establir automàticament l’estructura política dels EUA. Té anys d’enregistraments telefònics que permeten veure les connexions socials de les persones. Aquests registres estan sent adquirits amb l’objectiu de fer aquest seguiment.”

- “Tenim la mateixa legitimitat que qualsevol altra organització de publicar documents secrets de persones escollides democràticament. L’argument de la democràcia és una mica fal·laç perquè només si atenen allò pel qual han estat escollits, podran actuar com cal. La informació és fonamental. No pots permetre que els governs s’autoregulin. Si no, no sabem què passa exactament: hi ha corrupció i abusos que s’acumulen l’un darrere l’altre.”

L’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, també va participar a l’acte d’homenatge pel 169è aniversari de la Guàrdia Civil però afirma que “no sabia que Llanos de Luna hi anava a homenatjar la División Azul”. Assegura que “si ho hagués sabut segurament no m’hi hauria quedat”. Llorca recorda que “dos familiars van haver d’exiliar-se”.

Aquest divendres es trenca una de les frases més repetides els darrers anys. Els dolents s'escapen de les desgràcies. L'exemple suprem de la mala gestió bancària, l'exemple de politització de la banca espanyola, Miguel Blesa, ha anat a petar a la presó de Soto del Real, on ja ha passat la seva primera nit a la garjola. Qui va ser un dels banquers més poderosos de l'Estat, Miguel Blesa, amic íntim de José María Aznar i president de Caja Madrid durant 13 anys, s'ha convertit així en el primer directiu tancat des que va esclatar la crisi bancària. El jutge li ha imposat una fiança de 2 milions i mig d'euros per sortir-ne. L'acusa d'haver dilapidat els diners de l'entitat en una compra desastrosa el 2008: la del Banc de Florida.

Els traductors de l'última novel·la de Dan Brown han hagut de viure un Inferno durant gairebé dos mesos. Esther Roig i Aleix Montoto, traductors de la història al català i al castellà respectivament, han estat tancats en un búnquer als afores de Milà per fer la traducció i evitar qualsevol mena de filtració.

Imatge: The Huffington Post

Juan Carlos González va prometre als membres del seu grup, Central de canciones, que si passaven a la final d'un concurs es  tatuaria en David Hasselhoff al cul. I van arribar a la final. I ho va fer. Aquest és el resultat. La resta, ens ho ha explicat aquest divendres a l'"Ens fotran fora".

Pinche aquí para ver el vídeo

“Total eclipse of the heart” es va estrenar entre els mesos d’abril i maig del 1983. Va vendre prop de 5 milions de còpies i es va convertir en una de les cançons més famoses dels anys 80. Òbviament, de versions se n’han fet moltes. En tenim aquí a dins en vídeo i a la nostra llista de Spotify.

1. Lissette. La cantant cubana la va traduir al castellà.

Pinche aquí para ver el vídeo

2. L’Aura Abela. La cançó també es va traduir a l’italià.

Pinche aquí para ver el vídeo

3. Kareen Antonn. Versió en francès, en duet amb la mateixa Bonnie Tyler.

Pinche aquí para ver el vídeo

4. Trashpour 4. Versió un punt més reggae d’aquesta banda brasilera.

Pinche aquí para ver el vídeo

5. Nicki French. Aquesta versió electrònica va tenir força repercussió.

Pinche aquí para ver el vídeo

8. Love me Electric. Versió roquera.

Pinche aquí para ver el vídeo

Recomanacions, elmon@rac1.net, Facebook i Twitter.

Feia 20 anys, des de les primeres imatges de Mario Conde entrant a Alcalá-Meco, el novembre del 1994, que no vèiem un banquer, o un exbanquer important, entrant en un centre penitenciari. Ahir, un amic de l’ànima de José María Aznar, Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid i un gran protagonista de l’anomenada “dècada prodigiosa”, que ha acabat sent “dècada maleïda”, seguia l’exemple de Conde. No hi ha cap dubte que és indignant la sensació d’impunitat de grans responsables de la crisi. Al món polític, empresarial i social, estan farcits de gent que van prendre, per ignorància, incompetència, o deliberadament, decisions que han tingut efectes nocius. La compra d’un banc de Florida per part de Caja Madrid, el presumpte delicte pel qual s’ha decretat presó a Blesa, no ha estat de ben segur de les més importants decisions equivocades i serà complicat demostrar responsabilitat criminal. El cas Blesa sí que posa sobre la taula la necessitat d’anar més enllà en la cerca de responsabilitats. Per exemple en aquells que van situar Blesa en la direcció d’una caixa plenament controlada pel poder polític, i per executar les decisions emanades d’aquest poder polític. O els supervisors. On eren els supervisors quan es demanava autorització per a tantes d’aquestes decisions? Tot i la patxoca d’empresonar un banquer, hi ha la sensació que s’ha empresonat l’encarregat, i no pas l’amo.

Com un castell de focs, espurnejant i colorista, així comença El gran Gatsby. Baz Luhrman és fidel a si mateix i orquestra una orgia d’estímuls visuals, una borratxera d’esteticisme i luxe per acollir els seus personatges i explicar-nos una història immortal. Però compte, no es deixin endur per les aparences ni per judicis precipitats, ben aviat un s’adona que la façana visual i l’exageració formal de l’arrencada no són l’essència del film. Ben al contrari. Com ja va fer amb Shakespeare a Romeu i Julieta, Luhrman sap destil·lar tota la veritat de les paraules de Scott Fitzgerald i ens la serveix clara i diàfana, carregada d’emoció i prenyada de talent cinematogràfic. Repeteixo, no es deixin portar per l’aparença, ni per les crítiques mandroses, potser és veritat que li sobra una mica de metratge però és aquest un film extraordinàriament ben dirigit, que sense problema podria haver signat Francis Ford Coppola. Deixin-se seduir per aquest fantàstic, misteriós, romàntic empedreït, i, sobretot, terriblement enamorat Gatsby.

Imatge: 20minutos

Núria Martí és una de les científiques de la universitat nord-americana d’Oregon que ha participat en “un dels avenços científics més importants de la història recent”: clonar cèl·lules humanes amb finalitats terapèutiques. La científica ha dit en una entrevista a El món a RAC1 que entén que es reobri el debat ètic sobre el perill d’acabar clonant persones, però ha dit que per ara el seu equip només preveu la clonació “per finalitats terapèutiques”, com la curació del càncer i altres  malalties degeneratives dels òrgans.

En una entrevista a El món a RAC1, la biòloga de la universitat nord-americana d’Oregon, Núria Martí, ha dit que:

- “És la primera vegada que s’obtenen cèl·lules mare derivades d’un embrió obtingut per la clonació. A partir d’un embrió original, el nou tindrà el genoma del pacient, i les cèl·lules es podran fer servir per a teràpies que evitarien el rebuig immunitari perquè té l’ADN del pacient.”

-  “Les principals beneficiàries són les malalties dels mitocondris. Serien uns mitocondris sans. Després totes les malalties susceptibles de fer servir teràpia cel·lular. L’avantatge d’ara és que serien teràpies personalitzades.”

- “El benefici és que és l’ADN és del pacient, i no considera que les cèl·lules són alienes, per tant no hi ha perill al rebuig.”

- “Són avenços importants per curar el càncer, les malalties del cor i dels òrgans.”

- “No et sabria dir quants anys pot trigar a implantar-se. Són coses dels laboratoris especialitzats.”

- “Entenc que hi hagi un debat ètic, o que es reobri. És normal que es pensi que hi ha finalitat de clonació reproductiva: aconseguir un ésser viu a partir dels embrions. Ara mateix l’única via que hi veig és la terapèutica.”

- “La tècnica és la mateixa que es va utilitzar en l’ovella Dolly, però fins ara no s’havia aconseguit optimitzar per a les cèl·lules humanes. El model de clonació de primats no humans ha facilitat traslladar-ho a humans.”

- “Jo crec que és un dels grans avenços de la història científica recent.”

- “Al nostre grup, ara, estem interessats en teràpies de malalties mitocondrials: molt dramàtiques perquè afecten molts òrgans.”

- “Sóc embriòloga. Al laboratori treballo en espècies humanes i amb ratolins i en aquesta feina he treballat en la transferència nuclear i en la derivació de les cèl·lules mare.”

- “Estava a la Universitat de València i al Príncep Felip. Hi va haver un ERO, em van fer fora, i vaig enviar un CV a la Universitat d’Oregon, que em va donar feina l’endemà.”

- “Als Estats Units hi vaig arribar el febrer del 2012. Ara fa més d’un any.”