El secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, ha assegurat que a la final de Copa només es prohibiran els objectes que puguin ser perillosos com “bengales, armes blanques, de foc o ampolles” i que “les forces de seguretat sabran discriminar símbols d’apologia de la violència, com una esvàstica, d’una senyera, ikurriña o alguna estelada”. Ulloa també ha apuntat que no es pot comparar la manifestació de la Falange amb Arnaldo Otegui perquè “la ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, i, en canvi, Batasuna sí que ho ha fet.”Ignacio Ulloa també ha dit que:

- “No hi ha hagut incidents de moment.”

- Sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre: “Crec que cal transmetre una mica de sentit comú. Només és futbol. Tothom intenta treure’n rèdit. Cal desdramatitzar les declaracions. La presidenta de Madrid és una política veterana i crec que ha reivindicat el sentir d’un sector de la població. No cal treure-ho de context.”

- Sobre si és un error la manifestació de la Falange: “En aquest país s’ha produït una hipertròfia de la protecció o de la concessió de determinats drets fonamentals. Sota la capa de la llibertat d’expressió es permet tot.”

- “La llibertat d’expressió tenia com a límit l’insult o la vexació i ara ja l’hem superat. Llavors la llibertat d’expressió és un expedient per fer qualsevol cosa.”

- “Una mica ha passat el mateix amb el dret de reunió. Hauria de ser un dret que estigués regulat i tampoc és absolut.”

- “Estem en un escenari on algú hauria de posar una mica de mesura o ponderació i entenc que han de ser els tribunals, perquè és a qui els correspon.”

- “Cal posar una mica de limitació perquè no hi ha drets absoluts i ha de prevaldre el sentit comú. No es poden assumir riscos addicionals, no potencials sinó reals. Cal posar algun límit.”

- “Són 300 persones les que han sol·licitat la manifestació i la fan a tres quilòmetres. La regla és que cal donar prioritat al dret de reunió. [...] La delegada del govern té l’obligació, entre cometes legal, de permetre-la.”

- “Hi ha 2.700 homes pendents de la seguretat a Madrid.”

- “[El dispositiu de seguretat] És una unitat menys de la que es va desplegar per la cimera del BCE a Barcelona. És una final, no podem menysprear la dimensió de l’esdeveniment.”

- “[La policia] És un servei públic i dins del dret administratiu ja es preveu que qui en faci un ús intensiu hagi de contribuir en aquest aspecte.”

- “No ha de ser un cànon dissuasiu, però sí que ha de contribuir per l’ús intensiu que es fa del dispositiu de seguretat [també per als esdeveniments que vinguin de fora].”

- “Estem en la conjuntura que estem i això és el que ens ha permès plantejar aquest concepte. Té encaix jurídic i no desvirtua el propi sentit del servei de seguretat.”

- “Les despeses no es fan públiques. És una quantitat considerable,
si hi hagués un partit cada cap de setmana el pressupost se’n podria anar en sis mesos.”

- [Sobre si és una bona notícia que Aguirre no hi vagi] “No entro en valoracions. Ella és madridista, el seu equip no és a la final i institucionalment no és requerida.”

- “Arnaldo Otegui és molt diferent de la gent que es manifesta avui pels carrers de Madrid. Per la senzilla raó que Otegui és un convicte, és a dir, ha estat condemnat en dues ocasions i fa apologia constant del terrorisme, mentre que aquests senyors avui fan apologia però no tenen cap delicte encara.”

- “La ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, gràcies a Déu, i, en canvi, Batasuna i la seva gent sí que ho ha fet.”

- “La Llei 19/2007, a l’article 2, diu que estan prohibit els símbols o emblemes que exhortin a la violència o que siguin discriminatoris. Crec que les forces de seguretat aplicaran el sentit comú i un bon criteri per discriminar símbols com una esvàstica que és apologia de la violència, d’un símbol com una senyera, una ikurriña o bé que entri alguna estelada.”

- “Cal contextualitzar les coses. No és el mateix penjar una estelada d’un organisme oficial que portar-la a un camp de futbol.”

- “Les forces de seguretat saben què diu la llei i l’aplicaran. Si hi ha símbols o emblemes que exhortin a la violència, es recolliran.”

Aquest divendres El món a RAC1, igual que el Versió RAC1, el Primer toc i El Barça juga a RAC1 s'emeten des de Madrid. Jordi Basté ha arrencat el programa parlant de les dues grans absències de la final de Copa: la del rei, i la d'Esperanza Aguirre.

Anni B Sweet és una malaguenya de 24 anys que el 2008 es va traslladar a Madrid per estudiar arquitectura. Però el que va començar sent una afició, la música, s’ha acabat convertint en la seva autèntica carrera. 4 anys després, Anni B Sweet ja no estudia, però ha editat dos discos. L’últim es titula Oh, Monsters! i ens l’ha presentat en directe amb el rac1stic del tema “Catastrophe of love”.

La periodista i directora de l'edició espanyola del The Huffington Post, Montserrat Domínguez, ha explicat com serà aquest diari digital que s'estrena a l'estat el 7 de juny. L'objectiu és "crear una comunitat d'internautes tan activa com la dels EEUU".

Aprofitant que hem fet programa especial des del Caixafòrum de la Caixa a Madrid, aquest divendres hem conversat amb el director general adjunt de l’Obra Social, Jaume Giró, que ens ha garantit la continuïtat de la labor social de l’entitat malgrat la crisi.

La situació de la pobresa a Catalunya va més enllà de necessitat, ara és urgent. N’hem parlat amb Antoni Bassas, que juntament amb Agnès Marquès presentarà una marató contra la pobresa aquest diumenge a TV3.

Marta Lasalas, periodista

No hi ha cap dubte que Esperanza Aguirre és hàbil i atrevida a l’hora d’administrar el seu discurs, i que no té manies per traspassar ratlles vermelles. L’hem vist treure urpes felines per carregar sense pietat contra els enemics amb el mateix entusiasme amb què apunyala públicament companys de partit. Sense manies. La senyora és més perillosa que una piranya a un bidet i no la frena res ni ningú. Sobretot quan se sent acorralada. Just com es deu sentir ara que hem sabut que havia amagat la meitat del seu dèficit a un calaix i quan contemplem com el seu faraònic projecte de banc madrileny s’ensorra com un castell de cartes tremolós.

A Aguirre li calia una cortina de fum ben espès que ho tapés tot. I què és millor que defensar l’himne espanyol davant els descarats xiulets de catalans i bascos que, a més, competiran a Madrid i per la Copa del Rei.

La presidenta no ha tingut cap inconvenient a atiar la crispació. Ha aconseguit que aquest cop la xiulada a l’himne bati rècords atès que encara ningú ha començat a bufar i n’hem sentit a parlar gairebé tota la setmana. Ha proporcionat la millor campanya als impulsors de la protesta. I ha tapat durant uns quants dies les seves vergonyes. Però només uns dies, perquè quan la cortina de fum –i la pluja de crítiques- escampin, el seu dèficit i l’ensorrada de Bankia continuaran sent allà.

Aquest cop la lideressa pot haver fallat el càlcul i la seva fugida del Calderón n’és un primer símptoma. Sembla que avui Esperanza Aguirre ja no se sent ni tan hàbil ni tan atrevida.

Fausto Fernández, crític de cinema de Fotogramas

Farà ara ja més d’una dècada de l’estrena d’una embogida comèdia de ciència-ficció: Homes de negre. Plena de ritme, humor absurd i sentit de l’ironia molt alien, la pel·lícula va tenir una segona part que continuava pel mateix estimulant camí de barrejar l’univers dels tebeos amb els tocs excèntrics de, per exemple, Tim Burton. Doncs bé, han passat 10 anys, i ara tenim una nova, infantil, continuació (exhibida en espectaculars 3D) que acaba traint tot el que té de bo la nissaga. La irrupció d’una subtrama sentimental toveta, la manca de carisma del dolent i l’abusiva presència d’un personatge directament plom (l’extraterrestre que pot veure el futur) fan perdre la frescor a una seqüela en què es veuen de seguida problemes de guió i desgana en un Tommy Lee Jones que hi participa (poc) per obligacions contractuals. Ni tan sols el viatge temporal al 1969 aprofita per recuperar l’espurna, encara que el tour de force del Josh Brolin imitant el Tommy Lee Jones té molta gràcia. Amb tot, “Men in black 3″ es deixa veure pel Will Smith, per la seqüència del restaurant xinès, per la festa a la Factory de l’Andy Warhol i l’escenes d’acció. En fi, si no en demaneu més…

Avui que juga el seu darrer partit el Barça de Guardiola, el blog d’un fotògraf esportiu, Manel Montilla, que, entre d’altres, treballa a Mundo Deportivo. Fa un temps va fer una exposició amb les millors fotos que ha fet les últimes 4 temporades i la va dur per Catalunya. Ara vol fer-ne un llibre amb impressions de qualitat. I per fer-ho, ha penjat el projecte a Verkami, per buscar micromecenatge.

http://www.manelmontilla.com/

YOU TUBE:

Podeu veure el vídeo dels Barça Toons, les caricatures dels jugadors del Barça, dedicat a aquesta final. S’hi veu com Guardiola i Tito Vilanova preparen l’equip, entrenen als Mascherano, Pinto, Messi… i després, un llarg viatge en autocar per Espanya. Condueix el Pep i  passen per Lleida i Saragossa per acabar a Madrid.

Pinche aquí para ver el vídeo

Recomanacions, elmon@rac1.net