100 dies de gràcia? 31/12/2010
Marc Martínez Amat, cap de Política de RAC1
Sacrifici, autoexigència, entomar responsabilitats, creure en nosaltres mateixos… Són algunes de les expressions que el president fa servir en el seu primer discurs de Cap d’Any, tot anticipant-nos un 2011 difícil.
Artur Mas prepara el terreny per a una Generalitat més austera, i ho fa en el context d’aquesta setmana, que estrena govern. De moment tot sembla lluent i radiant, com un regal que es desembolica per Nadal. A Artur Mas li tocaria ara viure la seva lluna de mel amb la premsa i la societat, com es diu que fan els presidents dels Estats Units en el seu primer tram del mandat. Per això la presa de possessió del president i del govern ha semblat un casament més que cap altra cosa. La victòria sonada del 28N i la desfeta de l’oposició li donen molt marge per córrer.
Des que està en el càrrec, Mas ja ha avisat més d’un cop que corren temps difícils, i per això també s’ha endut més d’una i més de dues carbasses de professionals independents que no han volgut jugar-se el prestigi acompanyar-lo al govern. El president ha acabat admetent que no ha fet el govern dels millors que ha volgut sinó el que ha pogut.
Amb els consellers en marxa, Mas haurà d’aprofitar aquest estat de gràcia per fer empassar com abans millor la dosi de xarop amarg que ningú ha volgut donar abans de les eleccions: què caldrà retallar? Quin cost tindrà reduir el dèficit? Quina és la fórmula perquè les empreses generin llocs de treball? En temps de crisi, els tradicionals 100 dies de gràcia no tothom els sabrà esperar.
