Maiol Roger, periodista
Turull (crescut). Complidor sense escarafalls al primer torn, es va desmarcar en una rèplica contundent, repartint a tort i dret.
Rovira (tova). Educada, nerviosa, veure-la era com veure Pinto amb la pilota als peus. Fa patir, però va resoldre la papereta.
Herrera (còmode): El millor dels tres tenors catalans. Fa anys que li van dir hippy colgao i sap que al Congrés s’hi ha d’anar com Sergi Busquets: dur al tall i exquisit al control.
Rajoy (nàufrag). Ell viu a l’illa de Robinson Crusoe amb una pilota que es diu Constitució i una oferta de diàleg que és un miratge.
Rubalcaba (vintage). Reforma de la Constitució, del Senat, i cita a Tarradellas. El hattrick del progre de la trancisió, sense americana de pana.
Duran (equilibrista). De dol per la mort de la tercera via, va suplicar per una oferta del Govern. Defensor de la consulta, però només la punteta.
Coscubiela (kamehàmic): Si Rajoy i Rubalcaba no van acabar als lavabos plorant va ser perquè no l’escoltaven. Punyent.
Rosa Díez (nociva). Al seu costat Jack l'Esbudellador és un adorable gatet. Etarres, delinqüents, franquistes, opressors…va fer petar el demagòmetre. Ni unión, ni progreso, ni democracia.
Bosch (políglota). Arguments amb llatí, espanyol i anglès i cita a la Guerra de les galàxies, metàfora excel·lent: la força és amb nosaltres i la por alimenta el costat fosc.
I Artur Mas (omnipresent). Rosa Díez el va titllar de cadàver, però no "estaba muerto, estaba de parranda". Perquè ahir el Congrés va voler donar el procés per mort, però faran bé d’escoltar un dels èxits de Peret: "señorías, este muerto está muy vivo".