Maiol Roger, periodista
Agafem la tecnologia de Regreso al futuro i ens plantem amb el Delorean a 30 de juliol del 2014, Palau de la Moncloa. Mas arriba, puja les escales, saluda el president Rajoy, un "què tal" protocol·lari i a dins a seure al sofà. Mentre els fotògrafs els bombardegen a clics parlen de les vacances i del temps, fins que la porta es tanca i han de començar a fer això que sembla que és la solució a tots els mals: dialogar.
La cosa va més o menys així. Arrenca Mas:
- Els catalans volem fer la consulta.
I Rajoy diu:
- No.
- Farem la nostra llei i no serà vinculant, després podem negociar.
- No.
- Podem parlar de la pregunta i la data.
- No.
- També hauríem de parlar del finançament, potser és l'hora de tenir un pacte fiscal.
- No.
- Un canvi de lleis potser ens ajudaria a entendre'ns. I si tirem enrere la llei Wert? I si ens deixem de recentralitzacions?
- No.
I Mas acabarà:
- Pues nada, Mariano, nosaltres anem fent que el 80% de la població ens demana votar.
- Es que Àrtur, tu vash a la tuya y no quieres votar.
Així es preveu aquesta reunió, que, si la realitat no ens desmenteix, serà més prescindible que la discografia de Jesulín de Ubrique. L'enèsim viatge a Madrid d'una Catalunya que sempre ha trobat la porta de la comprensió tancada. Mas tindrà sort: Rajoy el rebrà cara a cara. El resultat seria el mateix si aparegués en un plasma repetint cada cinc segons que no, que no, que no i que no.