Emili Bella, periodista d'El Punt Avui
Anem tard. La mobilització internacional hauria d’haver estalviat fa estona els 200.000 morts que hi ha hagut a Síria. Què ha passat d’ençà dels atacs químics a Damasc perquè, ara sí, hi intervingui la comunitat internacional? La instauració del califat, el desmembrament de facto de l’Iraq, l’assetjament al poble kurd, als cristians de la zona i, per acabar, les decapitacions, que són una invitació a la intervenció internacional per engrescar més gihadistes d’arreu del món, també de Catalunya, a lluitar i fer més gran el califat.
Obama busca el màxim suport col·lectiu, especialment de països àrabs de majoria sunnita que fins ara havien instigat el gihadisme a Síria, per justificar davant la seva opinió pública la tornada a l’Iraq poc després de retirar-se’n i un bombardeig a Síria que no va dirigit contra sinó a favor d’Al-Assad, el gran vencedor a curt termini de tot aquest cafarnaüm. Com bé sap Obama, no n’hi haurà prou amb raids aeris per neutralitzar l’Estat Islàmic. Caldrà trepitjar el terreny. I per això és tan interessant, per a un premi Nobel de la Pau, que hi participi altra gent.