Rut Vilar, periodista i INEF
Quina humiliació! El bany d’Alemanya al Brasil va convertir el partit d’ahir en un duel històric. Una pallissa duríssima per a l’amfitrió. Una golejada de llibre a un equip entregat als resultats, com va resumir Neymar quan, qüestionat per on havia deixat la canarinha el jogo bonito, va respondre amb un punt d’avarícia: “Som al campionat del món per guanyar, no per donar espectacle.”
El partit referma, doncs, els que creuen que els resultats, a la llarga, són sempre fruit del joc. I de joc, no n’ha mostrat gaire en aquest mundial l’equip d’Scolari, un tècnic que, conscient d’això, ha evitat el debat futbolístic per assenyalar la crítica per injusta i els àrbitres per perjudicar els seus (quina barra!).
Alemanya ensenya, en canvi, el camí. El desastre de l’Eurocopa del 2000 va convèncer els teutons que si volien recuperar la competitivitat calia girar la seva dinàmica com un mitjó. Un canvi lent, des dels fonaments, que ahir va viure la seva obra mestra, la victòria del futbol ordenat i de toc. Tot i que, de cara a la final, potser Joachim Löw hauria preferit un resultat més ajustadet.