Anatomia d’una absolució 02/06/2011
Josep Maria Brunet, periodista de La Vanguardia a Madrid
Lluís Corominas, el gendre de la família Tous, ho hauria tingut més difícil amb un tribunal compost per jutges professionals. Corominas ha sigut absolt per un jurat que ha cregut la seva versió en el sentit que quan va disparar sobre els dos homes que volien assaltar el xalet dels Tous creia que s’estava defensant, perquè va pensar que els assaltants portaven una pistola.
D’aquesta suposada arma no se n’ha trobat mai cap rastre, perquè no existia.
La defensa ha sigut, per tant, molt hàbil. No ha fet gala del suposat dret de Corominas a defensar a trets la propietat del seus parents, sinó que ha plantejat que va tenir tanta por, que va creure que l’anaven a disparar, i ho va fer ell primer.
Però el propi jurat ha admés que l’acusat havia incorregut en contradiccions al llarg del procés. I d’altra banda, el fet és que va anar al xalet portant, ell sí, una pistola carregada, que va utilitzar quan els assaltants emprenien la fugida.
És possible que aquest episodi reobri la polèmica sobre el jurat. No hi ha res d’estrany en això. N’hi ha prou de veure la pel·lícula d’Otto Preminger Anatomia d’un assassinat per entendre com poden haver anat les coses en el cas Tous. James Stewart, l’advocat d’aquella pel·lícula, ha tornat a guanyar.
