Antropofàgia 27/09/2010
Martí Perarnau, periodista
A Madrid està sonant la hora d’esmolar les eines. Uns dies per afaitar Higuaín o Xabi Alonso; d’altres per pelar Sergio Ramos o Khedira; i fins i tot Cristiano Ronaldo, intocable l’any passat però que ha perdut la unanimitat del Bernabéu, on el run-run està creixent. Afaitats els jugadors, s’acosta el moment de l’entrenador, un personatge curiós que pretén perllongar els partits més enllà dels noranta minuts per tal de ficar-hi cullerada.
La premsa de Madrid, que com tothom sap es carnívora, ja no escriu de Mourinho amb ordinador sinó amb ganivet i forquilla, disposats a negar-li els 100 dies de cortesia habituals. Aquest és un costum molt madridista: menjar-se les postres abans dels aperitius. A Pellegrini se’l van cruspir al mes d’agost sense ni deixar-l’ho aterrar a Valdebebas, però aquells mateixos “carpantes” ja recordaven ahir que Pellegrini ho feia molt millor que Mourinho es miri per on es miri: pels punts, pels gols o per l’espectacle. Tot això em fa imaginar una perversió esgarrifadora: potser no son carnívors, sinó antropòfags.
