Arrencada de cavall 01/03/2010
Tian Riba, periodista
No sé perquè però tinc la sensació que amb les consultes sobiranistes passa el mateix que amb els partits de la selecció catalana de futbol, però de manera més accelerada. Els primers va ser una reivindicació que va estar molt bé, però ara deixen una sensació de costellada de cap de setmana.
Arenys va trencar un tabú i la primera onada de consultes, la del 13 de desembre, va ser una demostració que la democràcia no ha de tenir por a cap pregunta. Però, com en tots els àmbit de la vida, si la victòria triga molt a arribar, les armes es fan pesades i la moral s’apaga. I d’aquí aquest 21% de participació. Que està molt bé. Però potser el que calia era haver esperat amb paciència a tenir la gran majoria d’ajuntaments d’acord i fer una sola consulta nacional que donés pas a la reivindicació d’un referèndum real. Però per això cal un altra element determinant per a les victòries: la disciplina.
Sun Tzu va deixar escrit que el soldat hàbil no mobilitza les seves tropes dues vegades. Doncs ja en portem tres de mobilitzacions, i en falten encara dues. I no ho va dir Sun Tzu, però ho diuen al meu poble: arrencada de cavall, parada de burro. Aquest és el risc pels partidaris del dret a decidir si es banalitza l’acció.
