Barreja 16/01/2012
Martí Perarnau, periodista
A l’hora de cercar els perquès de tot plegat, és a dir, els perquès de l’empat contra l’Espanyol i el patiment davant del Betis, no hauríem de fer com aquells metges que confonen els símptomes d’una malaltia amb les seves causes. Probablement, aquests dos entrebancs del Barça es tractaran d’imputar al compte corrent de la condició física o de la defenses de tres. Però a mi em sembla que aquestes no són les causes dels entrebancs. Penso que la causa obeeix a raons purament futbolístiques, ja que en Pep Guardiola està intentant barrejar la pausa horitzontal i el control del temps d’en Xavi amb el vertigen i la verticalitat d’en Cesc.
I la barreja encara no rutlla. No té l’harmonia necessària perquè els ballarins segueixin ballant com si la música no s’hagués accelerat. El problema consisteix exactament en això: l’orquestra ha accelerat el tempo, però ha caigut en la precipitació. Per no ser tan horitzontal, aquests dos darrers partits ha estat massa vertical. És greu, doctor? Doncs la veritat és que no ho sembla. Només cal barrejar una mica millor.
