Blaus i vermells 15/07/2010
Tian Riba, periodista
Se suposa que un debat sobre l’estat de la única i indissoluble nació que hi ha a Espanya és el debat més important de l’any, més tenint en compte que és un l’any de la pitjor crisi econòmica en dècades i que una part de la indissoluble nació espanyola ha passat de cridar “llibertat, aministia i estatut d’autonomia” el 1977 a reclamar independència com a crit més sorollós.
Doncs bé, va Zapatero, deixa el titular al minut 3, i dedica la resta del discurs a no dir res, a adormir el partit. Sense propostes, sense èpica, com intentant passar el tràmit desitjant que la gent sigui a la platja. Saben quan es va posar les piles? Si, en el debat amb Rajoy. Perquè el tarannà de ZP només funciona en temps de bonança, però, sobretot, a la contra del PSOE.
Recorden aquell eslogan de José Zaragoza? Si tu no hi vas, ells tornen.
Doncs aquest és el gran argument del PSOE, anar a la contra.
Però, compte, també és el gran argument del PP. Perquè Rajoy va tirar d’Aznar amb un “vayase señor Zapatero”, però proposar, proposar, res de res.
Així és com es troben més a gust blaus i vermells, les dues espanyes. I amb l’Estatut de Catalunya una altra vegada com a arma llancívola.
