Enric Sierra, director de La Vanguardia digital
En els temps que corren de corrupció política i de desconfiança en els nostres governants, qualsevol notícia que apareix en relació a com gasten els diners les administracions es mira amb lupa. I això és molt perillós si, com ha passat a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona, la despesa ha estat en nombroses ocasions inútil. Pagar-li 12.000 euros a una persona per aixecar acta d'una reunió o donar-li 3.000 euros a una arquitecta per a que, en tres folis, expliqui si l'Ajuntament ha de demanar permís d'obres al propi consistori, és tant impresentable com escandalós. Però, a més, obre una nova ombra de sospita sobre qui són els beneficiaris d'aquests encàrrecs del innecessaris. ¿Estem davant d'una línia de finançament cap a amics? ¿Estem pagant favors particulars amb diners públics? O simplement, ¿estem davant de la desídia i el disbarat? Sigui quina sigui la resposta, mereix una reacció que no es pot quedar en la de mirarem de no tornar-ho a fer. Costa tant dimitir en aquest país que, fins i tot, la renúncia de l'alcalde de Santa Coloma feta fa una setmana, encara ha d'arribar al consistori.