Canvi 19/07/2010
Tian Riba, periodista
L’etapa política 2003-2010 va acabar políticament el 10 de juliol passat amb la manifestació contra la sentència de l’Estatut i sembla que s’acabarà aritmèticament amb les eleccions de la tardor. Ho sembla per les enquestes, però també té la seva lògica. De la mateixa manera que el 2003 hi havia la necessitat d’un canvi que aleshores encarnava Maragall, però, sobretot l’ERC de Carod, després de 23 anys de pujolisme, les dues legislatures de tripartit demanen també ara, un canvi.
7 anys no són 23. Però el que ha passat en aquests set anys és molt més del que seria normal. S’ha fet un nou Estatut, amb tot el que això comporta de desgast polític i ciutadà, i s’ha retallat dues vegades, obrint-se una crisi en l’Estat de les autonomies sense precedents. Però això sol no seria decisiu. El que serà decisiu és que s’ha demostrat que la formula de govern a tres no funciona. No va funcionar el Dragon Khan, però tampoc Montilla ha estat capaç d’acabar amb la imatge d’”artefacte inestable” del govern. Amb els votants socialistes deprimits per la gestió dels seus governs i els republicans desapareguts o tornats a la Casa Gran, malgrat l’auge independentista que espera abella reina, CiU és qui té els seus votants més mobilitzats. I, en temps de crisi, no valen experiments.
