Casablanca 22/09/2009
Enric Vila, periodista i historiador
L’allau de declaracions indignades que ha desencadenat el cas del Palau de la Música em recorda aquella escena de Casablanca en què el cap dels gendarmes organitza una batuda policial al Bar del Rick i s’exclama: “Qué escándalo, aquí se juega”. D’un país on les classes dirigents es conformen a gestionar engrunes de poder només se’n pot esperar que fins i tot els taxistes siguin corruptes. Quan les institucions socials no serveixen per fer política, serveixen per robar, igual que quan un ciclista deixa de pedalar cau de la bicicleta. No entenc perquè ens sorprenem tenint tan a prop l’exemple de València. Fa molt temps que ni el Palau, ni el Liceu, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament ni els Partits, ni cap de les institucions que tradicionalment havien servit per tirar endavant Catalunya, representen ni lideren res. El servei públic més net que s’ha fet en aquest país els últims anys ha estat la consulta d’Arenys. Tots som molt bones persones, però si manes i no estàs ocupat lluitant com un lleó per un projecte polític en el qual creguis, tard o d’hora t’entretindràs ficant la mà a la caixa. No cal ser gaire llarg per veure que el catalanisme representa un país massa prim i minoritzat perquè hi hagi tanta gent que en tregui benefici en nom seu.
