Maiol Roger, periodista
El seu nom és Bon. Bon cop de falç. L’agent 002014 al servei de la V té llicència per votar però abans ha de superar un tràmit: matar el Doctor No, aquest Congrés que no escarmenta: sempre se li ha reclamat, "escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana". I no van escoltar quan ho deia Maragall avi, ni quan ho va dir Maragall nét ni ho han escoltat mai ni ho escoltaran. Avui tenen l'última oportunitat, i la perdran com sempre: menyspreant qualsevol paraula que vingui de Catalunya, traient pit de mascle ibèric i demostrant que a la cultura democràtica espanyola li queden menys punts que al carnet de conduir d’Esperanza Aguirre.
Els catalans de les pedres en fan pans i el Doctor No serà el nostre argument. Un argument que diu: ei, ho hem intentat tot, hem volgut fer la consulta a les bones, però quan Rajoy diu “vull dialogar” és com quan algú et diu “ens truquem un dia d’aquests”. No en té la més mínima intenció, i quan el PSOE diu “reforma constitucional” el que vol dir és “som com el PP però no volem deixar més en evidència Pere Navarro”.
Avui assistirem al funeral de l’autonomisme, dels intents per què Espanya sàpiga que Catalunya existeix per alguna cosa més que per pagar impostos. La resposta serà la de sempre, estil Amy Winehouse: no, no, no. Avui acabarem el Doctor No i hem de celebrar-ho amb una bona dosi de democràcia: agitada, no remenada.