Chicago és de les dones 23/09/2011
Xavi Pardo, periodista de RAC1
La producció de Chicago que s’instal·la al Tívoli de Barcelona té molt poc a envejar a la que encara es pot veure a l’Ambassador de Broadway. És el que passa amb aquests musicals de franquícia, que tots acaben sent rèpliques exactes en què només canvien l’idioma i els intèrprets. Per tant, si l’original està bé, molt s’han de torçar les coses perquè la rèplica no llueixi. Així que parlem del repartiment. Un elenc en què les dones guanyen clarament la partida. D’una banda, tenim actors qüestionables, com Manuel Rodríguez, un Billy Flynn que ens fa enyorar el Richard Gere de la pel·lícula, i fins i tot actors molt qüestionables, com Fedor de Pablos, que fa el paper d’Amos, el marit calçasses. A l’altre platet de la balança hi tenim dues actrius espectaculars. María Blanco, una Roxy Hart enlluernadora, i sobretot la potentíssima Marta Ribera, una Velma Kelly que hipnotitza amb la seva veu i encara més amb els seus moviments de cames. Perquè aquest és un dels punts forts de Chicago, unes coreografies que deixen amb la boca oberta. Més pros que contres per un espectacle que val la pena veure.
