Ciutadans com a criatures 05/05/2011
Marta Lasalas, periodista
Fa tot just dos anys, la vicepresidenta Salgado va començar a parlar de brots verds, i a partir d’aquell moment, com una maledicció bíblica, es van anar succeint les retallades de sous, plans d’ajustament i amenaces de rescat d’Europa. També el ministre Corbacho, tot feliç ell, ens va pronosticar a començaments del 2009 que no arribaríem als 4 milions d’aturats, i en poc més de tres mesos les dades de l’atur se situaven en els 4.010.000. Amb aquests antecedents qui s’estranya que al personal se li posessin els pèls de punta la setmana passada quan el ministre Valeriano Gómez descartava arribar als cinc milions d’aturats? ¿Qui es pot estranyar que qualsevol exhibició d’optimisme del govern dispari els atacs de pànic entre la població?
De nou, ahir, el president Zapatero no es va poder reprimir: va pronosticar que el descens de 64.000 persones en els dades de l’atur marquen un canvi de tendència. L’home es deuria sorprendre que els diputats del Congrés no s’aixequessin dels seus escons per ballar una conga al voltant de l’hemicicle. Però la resposta de l’oposició va ser tirar-li en cara que es tracta d’un creixement estacional.
És lamentable aquesta tendència a disparar expectatives i tractar els ciutadans com si fóssim criatures. Tant per un president, que admetia en arribar al govern que no en tenia ni idea d’economia, com per un líder de l’oposició que fonamenta els seus avenços electorals en els retrocessos del govern. L’atur és un problema massa dolorós i angoixant per a moltes famílies per utilitzar-lo com un arma més en la batalla política.
