Toni Vall, periodista
Acollonit, destrossat, trist, fet merda. Així es queda un després de veure Ciutat morta. Ganes de cridar, de fer una revolució, de no mirar mai més a la cara cap polític, de no confiar mai més en cap policia. És un documental que fereix fins al més profund de l’ànima. Parcial? Sí, però, si els implicats no volen parlar, què s’ha de fer? Fa nou anys que va passar el que va passar el 4 de febrer de 2006 i tot ha estat silenci. Alguns periodistes, activistes i cineastes han lluitat perquè avui tots sapiguem qui són els culpables d’aquella vergonya de tortures, mentides i mort. Qui és el senyor Victor Gibanel, l’excap d’Informació de la Guàrdia Urbana, que ha aconseguit que un jutge censuri l’emissió de cinc minuts del documental. Qui és l’alcalde Clos i què va fer. Qui és l’alcalde Trias i a qui va condecorar. I per cert, algú sap qui és el senyor jutge que va ordenar la censura? El vull conèixer i saludar-lo. Aquest senyor ha aconseguit que 569.000 espectadors es quedin atrapats davant la pantalla. Censurant ha aconseguit fer més grossa la ignomínia i sobretot molt més coneguda. El silenci s’ha trencat gràcies a la força colossal del cinema. Tots coneixem avui la trista història de Patricia Heras. Algú prendrà ara alguna decisió? I, sobretot, a qui votarem el proper 24 de maig?