Com pot dir això, senyor Delort? 27/04/2011
Marta Lasalas, periodista
El senyor Delort és un cas estrany en el món de la política. Tothom en parla bé –o gairebé–. Tothom li reconeix la professionalitat, avalada per una extraordinària capacitat per sobreviure a governs i partits. Va arribar a la conselleria amb el convergent Pomés. Va seguir amb la democristiana de Gispert. Va aparèixer la socialista Tura, i allà el teníem. Tot seguit, es va plantar Iniciativa i Saura, i va aguantar. Ara amb el retorn de CiU explica que ha plegat. Potser ja marejat de veure rodar els consellers com cavallets de fireta. Els darrers anys, a més, ha hagut de practicar el dolorós exercici de mossegar-se la llengua en públic quan tothom sabia que ja ni es parlava amb algun dels màxims responsables de la conselleria de Saura.
Per això resulta encara més sorprenent l’estirabot. Com pot ser que avui ens digui que des de la conselleria es va voler mostrar la policia de Catalunya com una caverna de torturadors, que el que va veure aquests darrers quatre anys no ho havia vist mai enlloc, com pot denunciar utilització política de les càmeres a les comissaries i assegurar que, tot plegat, ell mai no ho hauria fet. Com pot dir tot això, senyor Delort, si vostè era allà, si era secretari de Seguretat? Ha pensat que potser si hagués parlat públicament quan tocava potser alguna d’aquestes situacions hauria estat diferent. Senyor Delort, llàstima. En el darrer moment ha tacat el seu expedient de discreció i per a no res.
Massa tard. Això sí, vostè s’haurà quedat ben descansat i els mossos amb un regust agre de frustració.
