Maiol Roger, periodista
El poble català va tornar a demostrar ahir que està disposat a mullar-se fins on calgui per poder decidir. La dutxa ens va ensenyar dues coses: la primera, que l’ANC allà on va triomfa, i la segona, que pel que fa als paraigües de l’estelada, el màrqueting inedependentista no ha estat prou atent. Què volen aquesta gent, que surten a mitja tarda? Doncs votar. El problema, per votar, no és que el Constitucional suspengui la consulta, que era més previsible que una pel·li d’Almodóvar. El problema és que el Govern respongui amb una baixada de pantalons que algú que se’ls va baixar de debò en un aeroport, Joan Laporta, descriuria així: “Al loro. Que hay algunos que nos decían que son de consulta sí o sí y no lo son”.
Doncs, això, que "no nos"embauquen". Fa mesos que diuen que votarem el 9 de novembre davant de l’escepticisme general, i no han estat capaços ni d’aguantar un sol dia la campanya. No es pot marxar de l’Estat sense qüestionar-lo, no es pot fer un procés d’independència respectant la Constitució, no es pot plantejar un pols i retirar-lo quan l’altre comença a fer força. Mentre no hi hagi un gest de sobirania real, que vagin presentant llibres blancs que el futur del procés és ben negre.
La unitat política estarà a prova els propers dies. La capacitat dels partits per trobar una sortida digna al procés, també. Però el que no fallarà és la gent. Podran posar qualsevol barrera, que el poble seguirà reclamant votar. Com si res, com si sentís ploure.