La compareixença espanyola a Davos 29/01/2010
Marta Lasalas, periodista
Deu ser molt dur haver de comparèixer a Davos l’endemà que els gurus de l’economia mundial assenyalessin Espanya com un dels ulls d’huracà que amenaça engegar a dida la zona euro.
Deu ser complicat deixar-s’hi caure dos dies després que el Fons Monetari Internacional insisteixi que l’economia espanyola serà l’última del club dels països desenvolupats a sortir de la crisi i que, a més, ho farà amb un any de retard.
Deu ser un autèntic vertigen aguantar el tipus davant el bo i millor de l’economia mundial quan els hackers han aconseguit que el rostre de Zapatero a Europa sigui el de Mr. Bean. Quan no és cap secret que tot el bagatge econòmic del president espanyol se sustenta damunt dues tardes de classes encaixades amb calçador a l’agenda. Quan hi ha autèntica preocupació a Europa perquè el dèficit d’Espanya engalta xifres que posen els pèls de punta i la llista de l’atur es cada vegada més llarga.
Però, el que és important, com deia el president Tarradellas és ser conscient que en política es pot fer de tot menys el ridícul. I a vegades això obliga a certa humilitat. A vegades saber estar a l’alçada consisteix a saber escoltar. I, en el cas de Davos, consisteix sobretot a tenir ben present que l’últim que es pot aspirar a vendre entre la seva elitista neu són sopars de duro.
