Competir o avorrir 23/09/2009
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Al Racing-Barça d’ahir costa qualificar-lo de partit perquè aquesta paraula implica competir i els cantàbrics no en van tenir ni intenció.
Sigui per por, per incapacitat o per la gran superioritat que va exhibir un Barça que la va remenar bé i que va tenir punteria, el cas és que el Racing es va limitar a seguir el bany de prop sense oposar-hi cap agressivitat, ni cap resistència.
Que sí, que pot ser que la grandesa del Barça empetiteixi els adversaris, però sincerament no recordo una cosa semblant a la d’ahir.
També és cert que hi va haver coses admirables, com la seriositat implacable del Barça a la primera part, la condició d’obrellaunes d’Ibrahímovic i sobretot la màgia de Messi, que va tenir molt més respecte pel públic del Sardinero que els mateixos jugadors locals. Un gran gol a la primera part i un golàs just abans de marxar substituït, per rescatar-nos de la somnolència.
La nit ens deixa la sensació tranquilitzadora que a Guardiola li va agradar més el partit d’ahir que el de dissabte contra l’Atlètic de Madrid, tot i que francament la nul·la oposició fa difícil extreure conclusions sobre la finor de l’equip. Però sobretot em deixa una angoixa: si tots els rivals s’enfronten al Barça amb la mateixa por que el Racing, enlloc de divertir-nos aquest any ens avorrirem.
