Competir 05/03/2012
Martí Perarnau, periodista
Mentre l’entorn, la premsa, els directius i en Gerard Piqué es dediquen a les actuacions arbitrals, en Guardiola i els seus xicots van demostrar dissabte que no estan disposats a rendir-se en una Lliga que tenen gairebé perduda. Dissabte ho tenien tot disposat per la rendició: tot bufava en contra, era la situació perfecte per llançar la tovallola, per dedicar-se a competicions amb més glamur o menys complicacions. I en aquell moment, aquests jugadors, fins i tot en inferioritat numèrica i gairebé anímica, van demostrar que no pensaven rendir-se, sinó lluitar fins al final, tot i que el final sembli estar escrit i ben escrit.
Aquesta és una grandesa impagable en un esportista: competir i no rendir-se mai. Fins ara, el Barça d’en Pep ha estat gran en la victòria, amb el vent a favor i la joia als llavis. Ara, també ho és quan tots els elements bufen en contra convocant una dimissió que l’equip no pensa acceptar de cap manera. La mesura autèntica d’un esportista no es percep els dies de glòria, sinó aquells en què tot convida a dimitir i tu segueixes lluitant com si res.
