Controlar i no tenir-les totes 23/02/2011
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
L’empat que el Reial Madrid va arrencar ahir al Lió és, objectivament, un magnífic resultat per afrontar la tornada amb totes les garanties de classificar-se per als quarts de final.
Sobretot si tenim en compte que els francesos van confirmar la dinàmica de les últimes temporades: sí, són un equip molt endreçat i molt treballador, però no tenen arguments ofensius per fer mal a un transatlàntic com el Reial Madrid. Això sí: les sensacions que van transmetre els blancs a la primera part no són precisament les d’uns aspirants a la dècima.
És difícil d’entendre que un equip que s’ha conjurat per trencar el malefici dels vuitens de final i que és tan superior tècnicament al seu rival sigui incapaç, no ja de generar ocasions de gol, sinó fins i tot de mantenir el partit sota control per estalviar-se angúnies.
Al final, el resultadisme acaba dictant que un Barça brillant a l’Emirates es va deixar tota la feina per la tornada, mentre que un Madrid grisíssim té els quarts a tocar.
I per si la cosa se’ls compliqués, Mourinho ja es va preparar el partit de tornada carregant durament contra l’àrbitre per un penal que es podia assenyalar de la mateixa manera que es podia considerar mans involuntàries. De vegades, un ja no sap si el portuguès ho controla tot o és que no les té totes.
