D’un temps, d’un país 30/12/2011
Tian Riba, periodista
L’afer Urdangarin, de confirmar-se que va prevaricar, malversar fons públics i cometre frau a l’administració és la cirereta del pastís d’una època. La història d’un temps i d’un país que s’explica gràficament amb un mapa on podríem anar punxant xoriços, o presumptes xoriços, i amb un totxo com a vedell d’or adorat per Millet i Montull, els vestits de Paco Camps, els Pajares i Esteso de la trama Gürtel, les trobades sòrdides del número dos del PSOE en una gasolinera o la història no aclarida del trio maravilla del cas Pretòria.
Sempre presumptament, però, ¿és pitjor Iñaki Urdangarin que totes les persones que van acceptar especular amb el preu d’un dret com l’habitatge, sabent que condemnaven milions de persones a una vida de misèria? ¿És pitjor el gendre del Rei que els directius que han enfonsat bancs i s’emporten pensions milionàries?
Disculpin, però aquest no és un debat sobre la monarquia. El gendre perfecte tenia més responsabilitat, no ho dubto. Però aquest és un debat sobre com tanta gent, la majoria anònima i que vostè coneix, es va deixar arrossegar per un capitalisme de fantasia, una economia de casino, l’hedonisme i el consum insaciable de béns i parelles, on no ser feliç estava mal vist, i ens han deixat arruïnats i amb un rècord de consum d’ansiolítics. Feliç 2012.
