De debò no passarà res? 12/07/2010
Marta Lasalas, periodista
Catalunya està emprenyada i indignada. Està farta. I dissabte centenars de milers de catalans van decidir sortir al carrer per cridar ben alt que ja n’estan tips. Haurà entès aquesta Espanya intransigent que ja no pica ferro fred. Que els seus cops estan deixant marques i perilloses ferides?
Tots plegats van teixir una concentració impressionant, emocionant. Semblava que tothom estava allà. La mestra de l’escola, la farmacèutica de la cantonada, companys de professió, tots amb família o amics, cares famoses, dirigents empresarials, pares carretejant nens fatigats… Eren milers, tants que no es podien ni moure, tants que Barcelona es va col·lapsar i els carrers que desemboquen al passeig de Gràcia es van desbordar. Malgrat la calor i el sol, malgrat les hores de carretera d’alguns, malgrat el juliol. Milers de veus van crear una marea de festiva indignació.
Però tota aquesta força, tota aquesta emoció es desfarà en poc més que un record nostàlgic si els qui han de comunicar el missatge no són capaços de construir una resposta. La pilota torna al govern i els partits i la seva responsabilitat és molt gran. Ells, a més, s’hi juguen la credibilitat. ¿Li donaran la raó a Alfonso Guerra que va sentenciar que els partits catalans estan obligats a fer soroll però al final no passarà res? Què faran? Deixaran de banda la seva frenètica calculadora electoral i el guix per dissenyar discursos de cartró pedra? De debò no passarà res? Ho veurem aviat, aquesta setmana, al Parlament i al Congrés de diputats.
