Desafecció: i ara què? 02/09/2011
Ferran Casas, periodista
La reforma estiuenca i exprés de la Constitució ha deixat CiU en fora de joc. Duran intenta, in extremis, que li acceptin algunes peticions que facin possible moderar el rebuig de la federació. Però més enllà dels jocs de mans, al fons hi queda la voluntat del PSOE i el PP de fer-s’ho sols, de deixar enrere el romanticisme dels pactes multipartits de la Transició. La cosa no està per bromes i han posat la directa.
En aquests darrers anys, els de l’esgotament del model autonòmic, el paradigma ha canviat i una part de CiU ho ha entès. Bona prova en són les declaracions d’Artur Mas, que va avisar que pel trencall que pren la política espanyola i els seus protagonistes, Catalunya i Espanya s’allunyen. Un discurs que no dista gens del del seu antecessor en el càrrec, José Montilla, que ja va advertir d’una desafecció catalana creixent a les portes de la sentència del Constitucional sobre l’Estatut.
La sentència i les seves càrregues de profunditat van evidenciar que Montilla no se’l van prendre seriosament. A la capital de l’Estat tothom sabia que, malgrat les amenaces, el seu partit, el PSC, està políticament desarmat al Congrés. Si la reforma exprés de la Constitució es confirma, la nova CiU, la del dret a decidir i el sentit d’estat català, haurà d’actuar i fer-ho visible a Madrid. I li caldrà munició nova i més eficaç.
