Determinació de campió 10/12/2009
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
N’hi ha prou de revisar les últimes 5 Champions per reconèixer la importància del que el Barça va aconseguir ahir a Kíev: quan s’ha presentat a vuitens com a primer de grup, no ha caigut mai abans de les semifinals i ha aixecat dos títols, mentre que quan s’ha classificat segon, s’ha estavellat en tots dos casos als vuitens.
Però més enllà d’això, m’agafo a una frase pronunciada fa un mes per Pep Guardiola per constatar la determinació de campió que té el seu Barça. Sortint de Kazán com a tercers de grup, quan molts hauríem signat arribar a 8ens com fos, el tècnic va dir que si no sumaven els 6 punts que quedaven contra l’Inter i el Dínamo no es mereixien seguir. I dit i fet.
I això que ahir la cosa va començar de la pitjor manera possible, amb una cantada de Valdés que podria haver fet dubtar l’equip, però va ser tot al contrari. Amb la fortalesa mental i la seguretat que només els equips campions tenen en ells mateixos, el Barça va anar madurant el partit: no va deixar olorar una pilota al Dínamo, va empatar i quan ja semblava que s’havia acordat un armistici que convenia a tots dos, Messi i companyia encara van tenir la rebel·lia de voler guanyar.
Amb aquesta autoritat, al sorteig de 8ens ja pot tocar qui sigui, que només serà la pròxima víctima.
