Duel de pissarres 30/11/2011
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
No és habitual veure al Camp Nou rivals tan agosarats, i menys si són tan modestos com el Rayo. Però encara és més estrany que l’entrenador adversari sorprengui Guardiola amb el seu plantejament. Ahir Sandoval va obligar Pep a esprémer la seva pissarra i a utilitzar tres sistemes diferents en mitja hora, fins que el Barça va aconseguir trobar-se còmode i marcar el primer gol.
És evident que l’espectacle és més agraït amb actituds com les del tècnic madrileny que no pas amb les dels rivals que vénen a tancar-se, però si la intenció és venir a competir, ja és una altra cosa. La supervivència passa per retardar com més millor el primer gol blaugrana, i ahir, tot i el desconcert inicial, es veia a venir que el Barça golejaria malgrat que no va fer un partit gens brillant.
És simptomàtic que Guardiola elogiï la valentia de l’Osasuna (que se’n va endur 8) i la del Rayo, que n’hauria encaixat algun més si el Barça no hagués afluixat a la segona part. Són equips fidels a una idea però al capdavall suïcides, molt més assequibles que els autobusos del Getafe o el Sevilla.
En conseqüència, el partit d’ahir va servir per a poca cosa més que sumar tres punts terapèutics i per reivindicar la figura del discutit Alexis. Ah, i també per confirmar que a la mínima que el Barça fa figa, la millor afició del món deserta.
