Egipte, cap on vas? 31/01/2011
Xavier Aldekoa, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica
Egipte comença una nova era. El Nobel de la Pau, Mohamed el-Baradei, va dir ahir que ja n’hi ha prou de viure en silenci. L’occident, que va preferir l’estabilitat d’un dictador al futur lliure i per tant, incert, de la democràcia, s’adona tard que no ha aconseguit cap de les dues coses. Caldrà veure ara cap on vol anar Egipte. Nelson Mandela, que es recupera de greus problemes de salut als 92 anys, en sap molt de rebel·lar-se contra les injustícies. Ell més que ningú sap que les revolucions també impliquen riscos. A Egipte, si no hi ha democràcia, el règim continuarà trepitjant la població. Però si hi ha llibertat, l’oposició integrista ara mateix és l’única opció articulada per donar aixopluc a les frustracions. L’expresident sud-africà ho va advertir en un dels seus discursos antiapartheid: “la nostra gran por -va dir- no és ser inadequats. La nostra gran por és que siguem poderosos sense mesura”. Aquest és el repte dels pobles d’Egipte, Tunísia i el Iemen o, qui sap si ben aviat el Sudan. Si cal escollir, jo prefereixo llibertat, tot i els riscos. I encara més, quan el missatge és més clar que mai: “manar en nom del poble, sense el poble, avui té un preu més elevat que ahir.”
