Quico Sallés, periodista de Nació digital
Ahir a la tarda vaig veure com sortien Carme Forcadell, Muriel Casals i l'etern Pere Pugés de la Generalitat. Feien cara tranquil·la. S'havien reunit amb un president autonòmic que, amb picardia, ha convocat la gent a manifestar-se el 9-N amb una mena de votació.
D'acord. Ja sabem tots què significa el 9-N. Però cal admetre que gràcies a aquesta jugada s'ha aclarit el camí. Ja sabem que en pensen l'Herrera i en Duran. És trist veure els hereus del PSUC i part del PSAN al cantó de Ciutadans o el PP. Tan trist com veure els hereus de Carrasco i Formiguera convertits en una associació en evident decadència ideològica. Als ecosocialistes i als dominics de la política catalana el procés els feia més nosa que servei.
La CUP, amb una fermesa encomiable, ha deixat clar que han vingut per quedar-se . I tots sabem què en pensa, en Junqueras. O és que algú s'imagina que l'únic partit que té un president assassinat per la causa catalana deixarà escapar el 9-N? O l'oportunitat de participar en una llista que porti per títol DUI?
Ara bé, i Convergència? L'historial del partit tampoc deixa gaire marge. Però cal admetre que el seu president parla desacomplexadament de plebiscitàries. Només li falta un petit detall, dir exactament per què les vol. I serà així quan tothom es posarà en fila per prendre la decisió que falta prendre en aquest país. I això vindrà just després del 9-N quan , tothom haurà omplert les urnes com el darrer happening de dignitat d'un país que ha decidit passar de la resistència a la competitivitat.