El català al Congrés 23/03/2011
Marta Lasalas, periodista
El president del Congrés, José Bono, es va empassar ahir estoicament tres minuts i mig d’eusquera del diputat Aitor Esteban i dos minuts trenta-vuit segons en català del republicà Joan Tardà. Els diputats pretenien defensar una iniciativa sobre l’ús del català, l’eusquera i el gallec al Congrés. I ahir el president Bono tenia el dia zen. Després d’escoltar els discursos sense moure una pestanya i “sonriendo amablemente” va emmarcar la seva inesperada tolerància en un exhibició de llibertat, però va deixar clar que en aquella casa s’imposa l’imperi de la llei, i l’imperi de la llei diu que allà es parla en castellà, igual que a molts ciutadans se’ls prohibeix fumar encara que no els agradi. La tebior didàctica del president va provocar l’atac d’ira d’un diputat conservador de nom Tarno, que va començar a cridar possés com la nena de L’exorcista brams d’“intolerable” des del seu escó. La rèplica de Bono no tenia la fúria histèrica d’aquest tal Tarno, però el seu to paternalista maquillava exactament el mateix discurs. “Aquí hablar en catalán les hace que sean menos comprensibles”, va advertir el president del Congrés a Tardà sense ser conscient de la dolorosa veritat que acabava de deixar anar. Tot seguit va ser el torn del popular Astarloa, que va aixecar aplaudiments denunciant l’ “esperpento”, “extravangancia” i “derroche” d’aquests que “se empeñan en hablar lenguas diferentes”. Ja té raó, ja, el senyor Rajoy quan diu que això, en un país normal, no passa.
