Marta Alòs, escriptora
L’any 1907 en Joan Maragall va deixar escrit que, mentre duri el crit de la terra, no hi haurà pobres ni rics, ni ciutats ni pagesies, ni partits, ni res més sobre d’ella que l’afany de fer-la callar, i satisfer-la, perquè sols quan ella sia en pau podrà cadascú ser republicà o carlí, pagès, blanc o negre, pobre o ric, d’una manera millor que abans.
Més o menys, però amb d’altres paraules, és això exactament el que crec que el president Mas vol fer entendre al país. Suposo que el sentit comú ens obligaria a pensar que un exèrcit ha d’estar unit si és que vol tenir alguna possibilitat de guanyar la batalla.
Lluny d’això, sembla que Esquerra està desfullant la margarida electoral i que la CUP, els Verds - Alternativa Verda, Endavant, MDT, Arran, En Lluita, Lluita Internacionalista, L’Aurora, Comunistes de Catalunya i tutti quanti estan elaborant una llista d’esquerres independentistes.
Uf!, i mentrestant els pressupostos 2015 pendents d’aprovació perquè n’hi ha que semblen tenir una estratègia de vol gallinaci. I a Madrid, des de l’altra banda de la trinxera, observen i somriuen.